\t\t\t\tAvui se celebra el dia d’Europa. Es commemora el discurs de Robert Schuman que, l’any 1950, va servir per posar en marxa l’embri\u00f3 de l’actual Uni\u00f3 Europea, aquella Comunitat Europea del Carb\u00f3 i de l’Acer que sorgia per impulsar la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica al Vell Continent i cosir les ferides de la Segona Guerra Mundial. Per tant, m\u00e9s que celebrar el dia d’Europa, avui celebrem una idea d’Europa que, abans de la crisi que vivim a la zona euro, tenia m\u00e9s partidaris que detractors. En aquests moments, \u00e9s evident que el prestigi d’aquesta idea est\u00e0 tocat. La pol\u00edtica d’austeritat sense treva que prov\u00e9 d’Alemanya ha generat desafecci\u00f3 cap aquest projecte als pa\u00efsos del sud; mentre als pa\u00efsos del nord, l’actitud dels pol\u00edtics grecs, portuguesos, italians i espanyols genera una dosi equivalent de desconfian\u00e7a.<\/p>\n
Arreu apareixen veus contr\u00e0ries a la UE, no nom\u00e9s al Regne Unit, on sempre hi ha hagut una parr\u00f2quia que ha vist les pol\u00edtiques de Brussel\u00b7les com una intromissi\u00f3 inacceptable. A Espanya, que per raons hist\u00f2riques va arribar tard al projecte, la bandera antieuropea va quedar, durant molt de temps, en mans minorit\u00e0ries, sovint marginals; ara, en canvi, nous sectors se senten sedu\u00efts amb la possibilitat de sortir d’aquest club. A Catalunya, on l’europeisme forma part del cor del nacionalisme, tamb\u00e9 han aparegut darrerament grups i entorns que, per reacci\u00f3 davant la crisi econ\u00f2mica, propugnen que el nostre pa\u00eds, a l’hora d’imaginar la seva majoria d’edat pol\u00edtica, contempli la possibilitat de quedar fora d’aquest projecte. Em sembla un greu error. Podem estar en desacord amb les pol\u00edtiques concretes que imperen en aquest moment a Brussel\u00b7les, per\u00f2 aix\u00f2 no hauria de fer-nos oblidar que -amb tots els seus defectes i mancances- la UE \u00e9s el nostre marc de refer\u00e8ncia i nom\u00e9s podrem aspirar a transformar-lo si hi treballem des de dins.<\/p>\n
Amb tot, el problema principal no \u00e9s tant el ref\u00fas a la UE com la feblesa de la consci\u00e8ncia europeista entre els ciutadans dels estats membres. Per qu\u00e8 passa aix\u00f2? A banda dels interessos contraposats, dels prejudicis que impregnen les percepcions i de les propagandes que atien les suspic\u00e0cies, deu fallar alguna cosa. \u00c9s cert que el fenomen no \u00e9s nou i que no es relaciona \u00fanicament amb el sentiment de fatalisme i neguit que senten milions d’europeus avui. En tot cas, una consci\u00e8ncia europeista sense consist\u00e8ncia s’encavalca amb el desprestigi accelerat de la idea d’Europa i llavors es produeix una mena de forat negre pol\u00edtic, que no fa altra cosa que eixamplar les incerteses que provoca la tempesta econ\u00f2mica.<\/p>\n
Fins avui, hem donat per fet que Europa va refer la seva pol\u00edtica a partir del 1945 tenint en compte el valor de la mem\u00f2ria. Alemanya -a difer\u00e8ncia del Jap\u00f3, tamb\u00e9 derrotat pels aliats- es va sotmetre a una s\u00e8rie d’operacions pol\u00edtiques, educatives i socials que tenien la finalitat de refundar els consensos col\u00b7lectius a partir de valors totalment oposats als que havien condu\u00eft el pa\u00eds a la trag\u00e8dia. Amb m\u00e9s o menys habilitat (i amb m\u00e9s o menys sinceritat), tots els pa\u00efsos de l’Europa occidental que es van veure travessats per la Segona Guerra Mundial van haver de partir de la mem\u00f2ria del trauma recent per reconstruir els seus sistemes pol\u00edtics despr\u00e9s del conflicte. Fins i tot Fran\u00e7a -amb el r\u00e8gim de Vichy i molts silencis a l’armari- va situar-se en aquesta l\u00ednia. La pol\u00edtica europea del darrer mig segle \u00e9s una construcci\u00f3 que no s’explica sense la primacia de la mem\u00f2ria. La mateixa UE no tindria sentit sense les guerres entre francesos i alemanys des del 1870. Per\u00f2 som davant d’un canvi de rasant.<\/p>\n
L’auge dels populismes en diversos pa\u00efsos assenyala, d’alguna manera, la ruptura greu d’aquesta preemin\u00e8ncia de la mem\u00f2ria en la pol\u00edtica europea. Perqu\u00e8 la majoria de populismes saquegen de manera barroera el passat i, en fer-ho, el desfiguren i posen en crisi els delicats equilibris assolits en aquesta mat\u00e8ria per unes societats que tenen en la Segona Guerra Mundial i en la xo\u00e0 el punt cr\u00edtic de la seva identitat moral. Aquesta ruptura de la preemin\u00e8ncia de la mem\u00f2ria afebleix encara m\u00e9s la molta o poca consci\u00e8ncia europeista que pugui informar les cultures pol\u00edtiques del Vell Continent.<\/p>\n
Espanya, precisament pel fet d’haver-se quedat al marge de la Segona Guerra Mundial i del seu desenlla\u00e7, no ha fet de la mem\u00f2ria del trauma un fonament pol\u00edtic. Com b\u00e9 sabem, la llarga guerra freda que apuntala Franco serveix per tapar els lligams del r\u00e8gim amb l’Alemanya de Hitler i les seves pol\u00edtiques genocides, una realitat que documenta d’una manera excel\u00b7lent el llibre El franquismo, c\u00f3mplice del holocausto<\/em> (Libros de Vanguardia), escrit amb rigor i passi\u00f3 pel company Eduardo Mart\u00edn de Pozuelo. Despr\u00e9s, amb la transici\u00f3, l’aposta per mirar endavant i conjurar el perill d’una nova guerra civil \u00e9s incompatible amb la preemin\u00e8ncia de la mem\u00f2ria i amb qualsevol proc\u00e9s expl\u00edcit de desfranquitzaci\u00f3. Aix\u00f2 explica, en part, que hi hagi pol\u00edtics i periodistes espanyols que avui emprin els termes “nazi” i “nazisme” per insultar.<\/p>\n L’Europa de Brussel\u00b7les irrita molta gent, \u00e9s cert. I costa defensar-la enmig de les retallades. Per\u00f2 jo encara penso que \u00e9s una eina \u00fanica de llibertat, just\u00edcia, dignitat i benestar. No podem llen\u00e7ar-la ni podem deixar-la en mans de segons qui.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui se celebra el dia d’Europa. Es commemora el discurs de Robert Schuman que, l’any 1950, va servir per posar en marxa l’embri\u00f3 de l’actual Uni\u00f3 Europea, aquella Comunitat Europea…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4800"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4800"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4800\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}