{"id":4802,"date":"2013-05-16T00:00:44","date_gmt":"2013-05-15T23:00:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2204"},"modified":"2013-05-16T00:00:44","modified_gmt":"2013-05-15T23:00:44","slug":"rusinol-ens-retrata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/05\/16\/rusinol-ens-retrata\/","title":{"rendered":"Rusi\u00f1ol ens retrata"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tEls cl\u00e0ssics ja ho tenen, aix\u00f2: parlen d’ahir com si parlessin d’avui, com si el temps fos una circumst\u00e0ncia purament access\u00f2ria, menor. Llibertat!<\/em>, l’obra de Santiago Rusi\u00f1ol estrenada fa m\u00e9s d’un segle i que ara es pot veure al Teatre Nacional, posa el dit a la nafra de certes actituds que pesen molt en aquesta societat catalana dels nostres neguits, a voltes idealitzada. Actituds que costa de denunciar perqu\u00e8 descobreixen massa impostures i equilibris constru\u00efts sobre falsos consensos, sobre una s\u00e8rie d’impl\u00edcits que -per mandra o per comoditat- ning\u00fa no q\u00fcestiona. Per aix\u00f2 cal felicitar l’adaptador del text i director d’aquest muntatge, Josep Maria Mestres, que ha estat m\u00e9s valent que altres membres del seu gremi en disparar sobre “els falsos progressistes”, segons les seves pr\u00f2pies paraules.<\/p>\n

Si l’assumpte principal de l’obra fos el racisme (que no ho \u00e9s), Mestres no hauria abandonat la confortabilitat de la correcci\u00f3 pol\u00edtica i el debat tindria un recorregut curt. Excepte les minories xen\u00f2fobes sedu\u00efdes pel populisme m\u00e9s destructiu, qui vol passar avui per indiferent davant del racisme? Ning\u00fa, \u00f2bviament, i menys en el m\u00f3n de la creaci\u00f3 art\u00edstica. Mantenir la gu\u00e0rdia contra el racisme \u00e9s imprescindible, per\u00f2 aquest missatge \u00e9s all\u00f2 que s’espera d’ofici de les forces de la cultura en una societat oberta. Ara b\u00e9, bastir una cr\u00edtica \u00e0cida sobre les impostures que apareixen al voltant del racisme i d’altres fen\u00f2mens m\u00e9s envitricollats \u00e9s un exercici m\u00e9s delicat, perqu\u00e8 implica una dissecci\u00f3 inhabitual, molesta, de la nostra tribu. Sobretot quan els dards de Rusi\u00f1ol\/Mestres no tenen com a objectiu primer els reaccionaris de sempre, sin\u00f3 personatges simp\u00e0tics que parlen tothora a favor de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Rusi\u00f1ol va mostrar-nos que els bons mai no s\u00f3n tan bons com sembla a primer cop d’ull. Una lli\u00e7\u00f3 oportuna en aquest moment, quan proliferen gurus de tot a cent, prestos a muntar la paradeta de la puresa i el miracle.<\/p>\n

Si es compara amb altres societats, la catalana tendeix de forma molt acusada a separar la manera com es viu dels valors que es proclamen sobre aquesta vida. Dir-ne hipocresia social \u00e9s massa gen\u00e8ric, massa vague. Em sembla m\u00e9s prec\u00eds parlar d’impostures generalment assumides. Mestres va declarar a la premsa que, amb Llibertat!<\/em>, volia subratllar la incongru\u00e8ncia o inconseq\u00fc\u00e8ncia entre all\u00f2 que pensem, all\u00f2 que diem i all\u00f2 que fem. Al meu parer, l’objectiu s’assoleix plenament en aquest muntatge, que fa xalar l’espectador. El meu \u00fanic retret t\u00e8cnic al director \u00e9s el mateix que li feia el cr\u00edtic Joan Anton Benach en aquest diari: l’actualitzaci\u00f3 en clau contempor\u00e0nia de la part final de l’obra em sembla totalment sobrera.<\/p>\n

Sospito que l’opini\u00f3 ortodoxa vinculada al progressisme oficial catal\u00e0 no haur\u00e0 rigut gaire amb aquest Rusi\u00f1ol del TNC. \u00c9s una pe\u00e7a que burxa en les trampes constants d’unes elits (pol\u00edtiques, econ\u00f2miques, sindicals, culturals) malacostumades i consentides per tots nosaltres. Tinc al cap alguns casos que podrien pujar a l’escenari. Se’n recorden d’aquella senyora que quan era tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona es va declarar antisistema? Per no parlar d’un exdiputat que s’havia distingit per examinar amb lupa inquisitorial totes les contractacions del Govern per\u00f2 no tenia cap mania a l’hora de pressionar els membres del jurat d’un premi literari al qual s’havia presentat. O, per arrodonir el cat\u00e0leg, tinguem presents aquells amics o coneguts de partits i sindicats que formaven part dels consells d’algunes caixes d’estalvis i que mai -caram- no van trobar res d’estrany en determinades operacions i decisions que, despr\u00e9s, s’han confirmat com a estranyes o inadequades. I podr\u00edem continuar fent llista, per exemple, d’antics alts c\u00e0rrecs (tamb\u00e9 d’esquerres) de l’administraci\u00f3 municipal i auton\u00f2mica que han estat generosament acollits per empreses amb vincles evidents amb l’inter\u00e8s p\u00fablic. Si tots els corruptes i beneficiats per les influ\u00e8ncies fossin nom\u00e9s els afins a la dreta, la vida seria previsible i f\u00e0cil.<\/p>\n

La coher\u00e8ncia total entre les actituds quotidianes personals i els valors que es defensen \u00e9s impossible i nom\u00e9s un fan\u00e0tic la desitjaria. Sortosament, el m\u00f3n t\u00e9 grisos. Dit aix\u00f2, no hi ha cap \u00e8tica p\u00fablica que se sostingui quan sectors influents de la societat han dissociat de manera habitual i mec\u00e0nica el que defensen p\u00fablicament del que practiquen de portes endins. Llavors, si la m\u00e0scara \u00e9s massa gruixuda, el cinisme senyoreja i es produeix una p\u00e8rdua de credibilitat. El problema \u00e9s que, a Catalunya, estem m\u00e9s predisposats a escandalitzar-nos si una persona de comuni\u00f3 di\u00e0ria fa avortar la seva filla que si un defensor de l’escola p\u00fablica porta els fills a un centre educatiu dels m\u00e9s exclusius de la ciutat. En ess\u00e8ncia, per\u00f2, el frau moral \u00e9s equivalent.<\/p>\n

La complexitat de la vida aconsella valorar les actituds m\u00e9s que les idees, sobretot perqu\u00e8 cap ret\u00f2rica -per efica\u00e7 que sigui- no pot corregir la contund\u00e8ncia dels fets. Vagin a veure Llibertat!<\/em> i, en sortir, pensin que tamb\u00e9 hi ha gent progressista que intenta viure igual com pensa, con el comunista Jordi Miralles o la socialista Montserrat Tura, capa\u00e7os de tornar a les seves respectives feines de sempre un cop van deixar el c\u00e0rrec oficial.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els cl\u00e0ssics ja ho tenen, aix\u00f2: parlen d’ahir com si parlessin d’avui, com si el temps fos una circumst\u00e0ncia purament access\u00f2ria, menor. Llibertat!, l’obra de Santiago Rusi\u00f1ol estrenada fa m\u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4802"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4802"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4802\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4802"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4802"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4802"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}