\t\t\t\tL’altre dia vaig parlar amb un periodista nord-americ\u00e0 que s’ha interessat darrerament per les not\u00edcies que arriben des de Catalunya. Amb total franquesa em va explicar que no sabia gaires coses del nostre pa\u00eds, per\u00f2 que s’havia documentat for\u00e7a abans d’aterrar. El seu objectiu -segons va dir-me- \u00e9s comprendre els motius “pels quals una part d’espanyols vol deixar de ser-ho”. Ell ho va expressar d’aquesta manera i jo vaig puntualitzar que no es tractava de refusar o menystenir cap identitat, sin\u00f3 del fet elemental que un poble pugui exercir la democr\u00e0cia.<\/p>\n
Un cop vam entrar en mat\u00e8ria, el periodista ianqui va comen\u00e7ar a parlar-me del que el sobiranisme anomena “espoli fiscal” i vaig comprovar que ell ja n’havia buscat les xifres b\u00e0siques. Amb dades a la m\u00e0, va recitar el que molts sabem perfectament: el d\u00e8ficit estructural catal\u00e0 \u00e9s del 8,5% sobre el PIB catal\u00e0 i representa prop de 16.500 milions d’euros els darrers tres anys. Tamb\u00e9 havia estudiat com la solidaritat interterritorial acaba afectant Catalunya, que cau set posicions un cop fet l’anivellament entre autonomies, a causa de l’incompliment del principi d’ordinalitat. La paradoxa -vaig afegir jo- \u00e9s que les comunitats que generen menys riquesa acaben disposant de m\u00e9s recursos per habitant que les que m\u00e9s contribueixen a la caixa comuna.<\/p>\n
Llavors, es va quedar molt pensatiu, em va preguntar per l’intent fracassat de nou pacte fiscal i va concloure, satisfet: “Ho tinc clar: l’independentisme catal\u00e0 \u00e9s un assumpte d’interessos, com passa a It\u00e0lia amb la Lliga Nord”. Immediatament, li vaig replicar que, si b\u00e9 els arguments econ\u00f2mics i fiscals eren molt presents en el moviment sobiranista i havien conven\u00e7ut moltes persones, seria un error atribuir-ne el creixement nom\u00e9s a aquest factor. Calia anar m\u00e9s enll\u00e0, vaig suggerir-li.<\/p>\n
El nord-americ\u00e0 va somriure i va treure uns altres papers de la maleta. A partir d’aquell moment, va fer-me un resum for\u00e7a correcte d’hist\u00f2ria de la cultura catalana, amb refer\u00e8ncies a El Tirant, el monestir de Montserrat, la Renaixen\u00e7a, la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica escolar i la creaci\u00f3 de TV3. Al seu iPhone, hi portava can\u00e7ons de Raimon, Llu\u00eds Llach, Sopa de Cabra i Manel, que no entenia gens ni mica per\u00f2 li agradaven molt. Alg\u00fa tamb\u00e9 li havia passat -ho tenia a l’iPad- un episodi de la s\u00e8rie Dallas doblat al catal\u00e0 i un fragment llarg de la pel\u00b7l\u00edcula Pa negre.<\/p>\n
Continuava somrient: “Potser no m’he explicat b\u00e9 abans; volia dir que la cartera \u00e9s determinant, per\u00f2 ja s\u00e9 que la reclamaci\u00f3 identit\u00e0ria de Catalunya se sustenta en una cultura i una llengua diferent de l’espanyol”. Jo l’escoltava fascinat. Va parlar del ministre Wert i de les ocurr\u00e8ncies del Govern aragon\u00e8s, perqu\u00e8 volia demostrar que estava al dia de tot, i va reblar el clau: “Entesos, l’independentisme \u00e9s un assumpte de llengua i cultura, es tracta d’evitar que aquestes desapareguin, una mica com passa al Quebec”. Ell pensava que, aquest cop, havia fet diana per\u00f2 el vaig contradir: vaig admetre l’evident base cultural del nacionalisme catal\u00e0, per\u00f2 vaig advertir que la gent no reclama el divorci d’Espanya nom\u00e9s per assolir una protecci\u00f3 cultural.<\/p>\n
El periodista nord-americ\u00e0 va deixar de somriure. Estava molest. Si no eren ni els diners ni la llengua, qu\u00e8 movia una part important de catalans a reclamar un refer\u00e8ndum? Em va observar com ho faria un jugador de p\u00f2quer i va llan\u00e7ar el seu as damunt la taula. Ara tornava a somriure: “Em sembla que ja ho entenc: l’independentisme \u00e9s, sobretot, una assumpte de poder, l’objectiu \u00e9s tenir una bandera a les Nacions Unides, disposar d’ambaixades, parlar de tu a tu amb Brussel\u00b7les, dir que Barcelona \u00e9s capital d’un Estat i…”. El vaig tallar i, amb amabilitat, li vaig dir que tampoc no l’encertava. Per comprendre l’actual moment de Catalunya, havia de considerar una dimensi\u00f3 que no s’esmentava mai per\u00f2 que era m\u00e9s influent que la clau econ\u00f2mica, cultural o de poder.<\/p>\n
El sobiranisme -vaig explicar-li mentre ell prenia notes- \u00e9s, per damunt de tot, una causa moral. Aix\u00f2 significa que neix de constatar que la catalanitat ha estat i \u00e9s, per als poders formals i informals espanyols, una forma an\u00f2mala i defectuosa de l’espanyolitat. Si la catalanitat \u00e9s una identitat sospitosa per defecte dins l’Espanya de matriu castellana, cal intentar dissoldre-la, ofegar-la i, principalment, excloure-la de qualsevol \u00e0mbit de poder. Fa pocs anys, es va frenar una opa d’una empresa catalana sobre una altra amb el crit de “antes alemana que catalana”. El catal\u00e0 sempre \u00e9s culpable de no ser un espanyol prou aut\u00e8ntic, encara que no sigui nacionalista. El periodista nord-americ\u00e0 al\u00b7lucinava. Vaig afegir que la relaci\u00f3 entre bascos i castellans no tenia res a veure amb aquest esquema, la qual cosa quedava clara -per exemple- en el fet que ning\u00fa no discutia el concert fiscal d’Euskadi i Navarra.<\/p>\n
El sobiranisme catal\u00e0 \u00e9s una causa moral. S’alimenta d’arguments econ\u00f2mics, culturals i pol\u00edtics que subministra Madrid di\u00e0riament, per\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0. \u00c9s una causa moral perqu\u00e8 t\u00e9 a veure amb la necessitat de deixar de donar explicacions sobre all\u00f2 que som, com si f\u00f3ssim criatures. Qui no entengui aquesta dimensi\u00f3 profunda del conflicte no entendr\u00e0 res del que avui mou milers de catalans i catalanes. El visitant s\u00ed va captar el concepte.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’altre dia vaig parlar amb un periodista nord-americ\u00e0 que s’ha interessat darrerament per les not\u00edcies que arriben des de Catalunya. Amb total franquesa em va explicar que no sabia gaires…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4805"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4805"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4805\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4805"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4805"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4805"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}