{"id":4813,"date":"2013-06-06T00:00:39","date_gmt":"2013-06-05T23:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2251"},"modified":"2013-06-06T00:00:39","modified_gmt":"2013-06-05T23:00:39","slug":"morts-i-bombes-al-tnc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/06\/06\/morts-i-bombes-al-tnc\/","title":{"rendered":"Morts i bombes al TNC"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tQuan vaig sortir del Teatre Nacional el dissabte passat, despr\u00e9s de veure l’obra Barcelona<\/em>, ho vaig fer emocionat i tamb\u00e9 content, perqu\u00e8, finalment, assistia a un muntatge teatral catal\u00e0 que parlava del nostre passat recent des de la consci\u00e8ncia adulta i madura de la complexitat. Aix\u00f2, que hauria de ser el m\u00e9s habitual en qualsevol creador que pretengui explorar la nostra hist\u00f2ria amb rigor i honestedat, no sempre es veu als nostres escenaris. L’autor, Pere Riera, ens explica una hist\u00f2ria que passa l’any 1938 en una casa de la capital catalana, concretament el 17 de mar\u00e7, una de les tres jornades de bombardejos sistem\u00e0tics i continuats sobre la poblaci\u00f3 civil barcelonina que van fer els avions de l’It\u00e0lia feixista, pa\u00eds que, com l’Alemanya nazi, ajudava el b\u00e0ndol franquista durant la Guerra Civil.<\/p>\n

El m\u00e9s important del teatre, com de qualsevol art, \u00e9s que emocioni, i Barcelona<\/em>, que ha dirigit amb eleg\u00e0ncia el mateix Riera, ho fa amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia i una finesa -tamb\u00e9 una compassi\u00f3 extraordin\u00e0ria per tots i cadascun dels personatges- que arriben a l’espectador. Per\u00f2 l’art de volada fa una altra cosa, a m\u00e9s d’emocionar: ens interpel\u00b7la amb efic\u00e0cia i, a vegades, tamb\u00e9 ens transforma mitjan\u00e7ant aquesta invitaci\u00f3 a pensar i pensar-nos. En aquest cas, la perip\u00e8cia de dues dones de car\u00e0cter, la N\u00faria i l’Elena, i la resta de personatges que viuen en aquesta casa o hi passen, ens permet fer-nos preguntes sobre el passat tr\u00e0gic dels nostres pares i avis: Com es vivia a la rereguarda? Qu\u00e8 sentien les persones sota les bombes? Com s’ho feien per sobreviure quan l’esperan\u00e7a era desmentida per la mort i el dolor? Com s’organitzaven per fer una vida normal malgrat la por? Qu\u00e8 passa amb els ideals i les conviccions quan els fets es torcen de manera imprevista?<\/p>\n

Hi ha moltes m\u00e9s preguntes, \u00e9s clar. Cada espectador t\u00e9 les seves. S\u00f3n preguntes sobre el passat i sobre els nusos de la hist\u00f2ria. Em resisteixo a escriure que siguin preguntes sobre la mem\u00f2ria, perqu\u00e8 s’ha abusat massa d’aquest concepte, algunes vegades per fer passar bou per b\u00e8stia grossa. A cavall dels debats sobre la mal anomenada mem\u00f2ria hist\u00f2rica, hem vist obres de teatre i pel\u00b7l\u00edcules que semblaven destinades a tranquil\u00b7litzar les consci\u00e8ncies d’uns o d’altres, concebudes nom\u00e9s com una faula infantil que vol persuadir-nos d’unes tesis r\u00edgides i simplificadores, entre el didactisme i la propaganda. L’obra Barcelona<\/em> evita amb cura aquests mals perqu\u00e8 tracta els morts amb el m\u00e0xim respecte i la mem\u00f2ria dels vius amb dec\u00e8ncia. La veritat po\u00e8tica de l’art no trenca aqu\u00ed la veritat del que s’esdevingu\u00e9, ans al contrari: la potencia, la subratlla.<\/p>\n

L’historiador escoc\u00e8s Niall Ferguson ha escrit que “la gent que viu actualment presta una atenci\u00f3 insuficient als morts”. Vol dir que, malgrat que hi ha assignatures d’hist\u00f2ria en tots els nivells de l’ensenyament, el coneixement del passat \u00e9s, en general, prim, feble, i aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies negatives en la nostra manera de prendre decisions, com demostraria l’actual crisi econ\u00f2mica. Menyspreem la hist\u00f2ria i ho paguem car. Per comprendre el passat -afegeix Ferguson- cal empatia, “que, mitjan\u00e7ant un acte d’imaginaci\u00f3, ens posa en la seva situaci\u00f3”. Una imaginaci\u00f3 que no \u00e9s sin\u00f2nim de fantasia sin\u00f3 que est\u00e0 vinculada als documents, les proves i les fonts pr\u00e8viament contrastades sobre all\u00f2 que van viure i van pensar aquells que van precedir-nos.<\/p>\n

Riera no desfigura ni distorsiona el passat, recrea el temps de les bombes amb la pulcritud del bon historiador i la imaginaci\u00f3 del bon poeta. I, llavors, assistim a un dia en la vida d’uns individus que haur\u00edem pogut ser nosaltres, que tamb\u00e9 vam ser nosaltres. Dins aquesta hist\u00f2ria -servida per uns actors en estat de gr\u00e0cia- hi bateguen moltes mem\u00f2ries reals, per\u00f2 aquestes no reclamen, en cap cas, el lloc de la hist\u00f2ria ni el de l’homenatge ni el de la doctrina. Cada cosa al seu lloc. S\u00f3n mem\u00f2ries que es barregen entre si i que posen en evid\u00e8ncia la fragilitat dels discursos, el pes de les actituds, el vertigen dels esdeveniments quan all\u00f2 que aguanta la vida \u00e9s la vida mateixa. El tango cruel de la mem\u00f2ria -per dir-ho com el cl\u00e0ssic- va sonant mentre ens interroguem, des de la nostra butaca, sobre all\u00f2 que hi ha m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 del dolor dels morts i dels que van enterrar-los.<\/p>\n

Si volgu\u00e9s fer un article pol\u00edtic, recomanaria ara mateix la visi\u00f3 d’aquesta obra a la delegada del Govern espanyol a Catalunya i a alguns notables m\u00e9s, amb el desig sincer que la compassi\u00f3 inspiri d’ofici les paraules i els gestos dels qui poden convocar o desconvocar els dimonis del passat des dels seus c\u00e0rrecs. Com que aquest paper vol tenir un to m\u00e9s personal, em limito a recomanar que Barcelona<\/em> pugui ser vista per molts alumnes de secund\u00e0ria del nostre pa\u00eds, en companyia dels seus mestres i, tal vegada, dels seus pares. Seria una gran lli\u00e7\u00f3 d’hist\u00f2ria, un exercici que ajudaria -potser peco d’optimista- a civilitzar-nos i a tenir m\u00e9s en compte la complexitat del nostre present i la difer\u00e8ncia entre el discrepant i l’enemic. Vivim dies en qu\u00e8 els debats p\u00fablics es crispen amb molta facilitat i cal fer esfor\u00e7os per evitar les respostes estomacals. Un teatre que no saqueja les tombes ni redueix el record a bandera \u00e9s una vacuna adequada contra qualsevol sectarisme.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vaig sortir del Teatre Nacional el dissabte passat, despr\u00e9s de veure l’obra Barcelona, ho vaig fer emocionat i tamb\u00e9 content, perqu\u00e8, finalment, assistia a un muntatge teatral catal\u00e0 que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4813"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4813"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4813\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4813"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4813"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4813"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}