\t\t\t\tDe tota aquesta pol\u00e8mica sobre l’est\u00e0tua de Colom vestida amb una samarreta-t\u00fanica del Bar\u00e7a, el que m\u00e9s gr\u00e0cia m’ha fet \u00e9s sentir els habituals mandarins metropolitans (versi\u00f3 dissenyador i versi\u00f3 pensador\/gestor cultural) advertint-nos del pecat de “privatitzar la ciutat” i “vendre’ns l’espai p\u00fablic”. Ai, pobres de nosaltres, consumidors i adoradors del capitalisme global! Serem castigats amb set anys m\u00e9s de crisi per haver cedit a les ambicions perverses de les empreses que pensen que tot es pot comprar. I l’alcalde Trias, en comptes de denunciar amb contund\u00e8ncia la farsa colossal d’aquests que ara actuen com a vigilants dels monuments, ha declarat que, si hagu\u00e9s previst l’enrenou, “no ho haur\u00edem fet”. Si us plau, senyor alcalde, aguanti una mica m\u00e9s les seves decisions, no es pot ser simp\u00e0tic sempre i davant de tothom.<\/p>\n
Les lamentacions puritanes dels protectors del monument a Colom s\u00f3n, en general, d’una hipocresia estratosf\u00e8rica, a m\u00e9s de conformar un missatge que arriba amb considerable retard. La capital de Catalunya, especialment a partir del 1992 i la celebraci\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics, va apostar descaradament per fer, a l’engr\u00f2s, el que ara s’ha fet al detall amb aquest monument dedicat al fam\u00f3s almirall. Que potser no hem posat tot Barcelona en venda des de fa anys? Com \u00e9s que ara tenim tants escr\u00fapols quan ens hem dedicat a fer i lloar un model de ciutat que posa el turista per davant de l’habitant i la postal per davant de la realitat? Alg\u00fa es pensa que tothom t\u00e9 amn\u00e8sia? Si hem disfressat amb una samarreta del Bar\u00e7a l’est\u00e0tua de Colom \u00e9s perqu\u00e8 vivim, des de fa d\u00e8cades, en un ambient propici a aquesta mena de festivals. Les coses no passen per casualitat.<\/p>\n
Arran d’aquesta conya, de cop i volta, he comprovat que estic envoltat d’incomptables \u00e0nimes pures i sensibles, que detesten la publicitat, el m\u00e0rqueting, el turisme i les promocions espectaculars d’una gran ciutat com Barcelona. Em pensava que aquestes veus tan delicades estaven encantades amb el parc tem\u00e0tic que els nostres patricis -pol\u00edtics, empresaris i gestors m\u00e9s o menys acreditats- han muntat, enmig d’un considerable consens ciutad\u00e0, aix\u00f2 tamb\u00e9 cal subratllar-ho. Sobretot perqu\u00e8 aquest parc tem\u00e0tic era, en un moment donat, la met\u00e0fora perfecta de la modernitat, el cosmopolitisme, l’obertura, el Mediterrani plural i no s\u00e9 quantes coses m\u00e9s. Recordeu que el F\u00f2rum de les Cultures Barcelona 2004 va consistir a provar de ressuscitar, precisament, la trempera ol\u00edmpica de la qual encara som fills. L’intent no va sortir de franc, \u00f2bviament. La q\u00fcesti\u00f3 era vendre i comprar, en la millor tradici\u00f3 del pa\u00eds, per\u00f2 a una escala que no havien conegut els nostres pares. Tot amanit, aix\u00f2 s\u00ed, amb visites del Dalai-lama i sessions de savis xerrant sobre els valors, no fos cas que el botiguer acab\u00e9s matant el comissari cultural de torn.<\/p>\n
L’assumpte \u00e9s realment digne del doctor Freud. Arribo a una conclusi\u00f3 provisional, i que no s’ofengui ning\u00fa: el monument a Colom \u00e9s sagrat i no ho sab\u00edem. Sagrat i reconsagrat, m\u00e9s que la Sagrada Fam\u00edlia, objecte principal del turisme de masses que hem aconseguit fidelitzar. Vull dir que el pobre Colom no pot ser -segons els vigilants de la nova moral arquitect\u00f2nica- violat, profanat i saquejat per la voracitat del mercat, l’esport-espectacle, les multinacionals o la ximpleria kitsch que d\u00f3na menjar a milers de fam\u00edlies. Colom ha perdut la virginitat en emular les estrelles blaugrana i ara tenim un disgust. De totes maneres, no cal patir: estic segur que alg\u00fa, ben aviat, per salvar l’honor de Colom i demostrar que Catalunya \u00e9s una societat segrestada pels nacionalistes catalans (“els nazis”, segons la moda), proposar\u00e0 convertir el Fossar de les Moreres en un espai perqu\u00e8 el jovent s’hi emborratxi les nits dels divendres i dissabtes. Una cosa va per l’altra, diran. Ciutadans d’aquesta mena en tenim uns quants i les seves ocurr\u00e8ncies sempre van b\u00e9 per comprovar que, com deia el cl\u00e0ssic, el ressentiment i l’autoodi s\u00f3n la benzina dels ximplets.<\/p>\n
Sagrat o no, el monument a Colom ja no \u00e9s el que era. Per tant, una mica de calma. Gr\u00e0cies a la samarreta del carall, l’almirall potser tindr\u00e0 una nova vida tur\u00edstica i, de retruc, el seu americanisme ret\u00f2ric i ranci esdevindr\u00e0 una cosa m\u00e9s viva, fresca, global i contempor\u00e0nia per la via Messi, estrella mundial, catalana, argentina, americana i sideral. Tinguem present, a m\u00e9s, que aquestes pol\u00e8miques de pissarr\u00ed ens permeten purgar alguns dimonis col\u00b7lectius que, d’altra manera, podrien fer-nos mal. Per aix\u00f2 no comparteixo el criteri dels que han dit que aquest mullader no va enlloc. Al contrari: retrata tothom i, de passada, ens permet il\u00b7luminar les impostures de la tribu. Per exemple, i sense anar m\u00e9s lluny: podem debatre seriosament sobre la conveni\u00e8ncia de disfressar Colom mentre les autoritats (i les \u00e0nimes sensibles) toleren les est\u00e0tues humanes de la Rambla?<\/p>\n
Barcelona t\u00e9 un monument (i una pla\u00e7a) dedicat a un insigne comerciant d’esclaus -Antonio L\u00f3pez- i aix\u00f2 no sembla generar grans pol\u00e8miques, excepte entre els amics de SOS Racisme i dels sindicats CC.OO. i UGT que, fa un temps, van demanar que fos retirat. Jo proposo que, ara que ja hem comen\u00e7at, posem l’uniforme m\u00e9s escaient a qui va ser marqu\u00e8s de Comillas. S’accepten idees.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De tota aquesta pol\u00e8mica sobre l’est\u00e0tua de Colom vestida amb una samarreta-t\u00fanica del Bar\u00e7a, el que m\u00e9s gr\u00e0cia m’ha fet \u00e9s sentir els habituals mandarins metropolitans (versi\u00f3 dissenyador i versi\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4815"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4815"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4815\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}