\t\t\t\tJoan Fuster va escriure a Serra d\u2019Or, fa una pila d\u2019anys, un article sensacional on criticava el retorn a la bicicleta com a soluci\u00f3 ideal i m\u00e0gica als problemes energ\u00e8tics i mediambientals que generava i genera el progr\u00e9s en les societats desenvolupades. La bicicleta \u2013venia a dir el de Sueca- era l\u2019objecte i el s\u00edmbol ingenu d\u2019aquells que pensaven que retornant al passat podrien solucionar els problemes d\u2019avui, singularment aquella mena d\u2019ecologistes que es pensaven que era f\u00e0cil desfer el cam\u00ed que havia fet la humanitat des dels temps suposadament arc\u00e0dics del neol\u00edtic. M\u2019imagino que Fuster no va fer gaire amics entre els joves de llavors, entusiastes del neoruralisme, el quinqu\u00e9 de l\u2019\u00e0via i les medecines tradicionals. El progressisme de l\u2019autor valenci\u00e0 sempre va evitar certes fascinacions que, durant els anys setanta i vuitanta, van senyorejar en els ambients m\u00e9s suposadament informats. Si Fuster encara fos viu, seria interessant saber les seves opinions sobre la d\u00e8ria recicladora que promouen avui les administracions p\u00fabliques aix\u00ed com d\u2019altres pr\u00e0ctiques que s\u2019han generalitzat i que, finalment, han estat assumides per l\u2019oficialisme burocr\u00e0tic despr\u00e9s d\u2019haver format part de la contracultura m\u00e9s alternativa.<\/p>\n
Comparteixo la tesi de Fuster: el retorn al passat no acostuma a solucionar els problemes del present ni, sobretot, ens permet abordar de manera seriosa i responsable els reptes del futur. Tornar al passat \u00e9s una fugida, una rebequeria o una moda m\u00e9s o menys divertida. Tornar al passat \u00e9s un exercici absurd que parteix de la creen\u00e7a infantil que l\u2019\u00e8poca del rebesavi era recoberta d\u2019una forma de felicitat que nosaltres, est\u00fapids contemporanis, ens hem carregat de manera inconscient. Anem cap al passat perqu\u00e8 ens mou el mite d\u2019una felicitat que ens canviar\u00e0 aquestes vides que portem, accelerades i devorades pel consumisme atro\u00e7 i la banalitat comunicativa. Per\u00f2 ning\u00fa no pot aconseguir aquesta meta, ni els membres d\u2019aquelles sectes religioses que han prohibit l\u2019electricitat, els autom\u00f2bils i l\u2019aspirina perqu\u00e8 aspiren a romandre eternament en la senzillesa i l\u2019austeritat dels pioners. Podem fer veure que vivim en el passat per\u00f2 vivim en el present, aix\u00f2 \u00e9s indiscutible. Davant d\u2019aquesta ineluctable realitat, cadasc\u00fa organitza les seves impostures com pot, amb m\u00e9s o menys tra\u00e7a i originalitat. La gran ironia \u00e9s que tamb\u00e9 existeix ja un mercat molt ben assortit que ofereix centenars d\u2019ofertes a les bones \u00e0nimes que pretenen viure com es vivia fa cent o dos-cents anys. En els grans centres comercials, trobes tot el que et cal per anar \u2013sempre ben equipat- enrere com un cranc, si \u00e9s aix\u00f2 el que et fa gr\u00e0cia.<\/p>\n
Amb tot, Fuster va tenir sort. Els ecologistes no eren del seu gust per\u00f2 no eren mala gent, ben al contrari. A nosaltres ens ha tocat contemplar el sorgiment d\u2019una altra mena de bicicleta, m\u00e9s nociva: la bicicleta moral i pol\u00edtica. Parlo d\u2019aquelles persones, plataformes i grups que, davant l\u2019actual crisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica, pretenen tamb\u00e9 retornar al passat, tot i que presenten les seves solucions com a grans novetats, d\u2019una originalitat meravellosa. Si la bicicleta ecologista es limitava a propugnar un retorn a la naturalesa com si la m\u00e0quina de vapor i la desintegraci\u00f3 de l\u2019\u00e0tom haguessin estat una fantasia, la bicicleta moral i pol\u00edtica t\u00e9 una aspiraci\u00f3 m\u00e9s ambiciosa: fer veure que el diner, el mercat, la democr\u00e0cia representativa i la societat oberta han estat un accident lamentable que es pot oblidar en quatre dies.<\/p>\n
Els ap\u00f2stols de la bicicleta moral i pol\u00edtica parlen d\u2019un m\u00f3n nou i d\u2019una \u201cdemocr\u00e0cia real\u201d que no ser\u00e0 fruit d\u2019una regeneraci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que coneixem sin\u00f3 el resultat d\u2019enderrocar la casa de dalt a baix, sense contemplacions. La premissa \u00e9s atractiva, perqu\u00e8 la temptaci\u00f3 d\u2019agafar un mall i comen\u00e7ar a donar cops a tort i a dret la t\u00e9 gaireb\u00e9 tothom avui en dia. Els tripijocs financers, la corrupci\u00f3 pol\u00edtica i el cinisme inercial alimenten els prestigi de la bicicleta moral i pol\u00edtica com a sortida providencial que clour\u00e0 l\u2019etapa negra que vivim i ens menar\u00e0 a un parad\u00eds on la banca \u00e8tica i les assemblees populars ens organitzaran l\u2019exist\u00e8ncia com mai ens l\u2019hem imaginada. La indignaci\u00f3 i la desesperaci\u00f3 col\u00b7lectives connecten amb aquests discursos, \u00e9s comprensible. M\u00e9s si tenim en compte que la credibilitat dels grans partits \u00e9s escassa i que els dirigents pol\u00edtics i econ\u00f2mics no prenen decisions prou valentes per reconstruir el seu malm\u00e8s espai de legitimitat.<\/p>\n
En la postal m\u00e9s bonica dels venedors de la bicicleta moral i pol\u00edtica, la societat esdevindr\u00e0 una suma de comunitats locals on tothom cooperar\u00e0 harm\u00f2nicament de manera desinteressada i cada ciutad\u00e0 \u2013assumint una milit\u00e0ncia constant en tots els ordres de la seva vida-\u00a0 ser\u00e0 agent d\u2019una revoluci\u00f3 universal que posar\u00e0 fi a les desigualtats de tota mena: econ\u00f2miques, socials, culturals, de g\u00e8nere, d\u2019origen, etc. Tots els aliments seran de quil\u00f2metre zero, hi haur\u00e0 monedes locals amb noms ocurrents, les multinacionals explotadores hauran plegat, la renda m\u00ednima universal ser\u00e0 llei, els serveis p\u00fablics seran immillorables i completament gratu\u00efts, no hi haur\u00e0 control sobre la immigraci\u00f3 i, sobretot, el deute p\u00fablic deixar\u00e0 de ser un problema, perqu\u00e8 s\u2019haur\u00e0 decidit no pagar-lo. Totes les decisions (fins les m\u00e9s trivials) es prendran en consells de barri i de ciutat, tothom tindr\u00e0 feina i el dret al wi-fi ser\u00e0 garantit faci fred o calor. El passat no ha estat mai aix\u00ed, per\u00f2 alg\u00fa dir\u00e0 que aquest programa recorda aquelles antigues comunitats autosuficients i exemplars que van sorgir abans que el capitalisme fes malb\u00e9 la pura criatura humana, quan les utopies de certs pensadors intentaven trobar un lloc on construir-se.<\/p>\n
Catalunya \u00e9s un pa\u00eds especialment sensible a la m\u00fasica dol\u00e7a de la bicicleta moral i pol\u00edtica. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 fa molts segles que no tenim poder real ni volem comprendre com funciona. Fixeu-vos, per exemple, que el nostre sobiranisme \u00e9s tan original que renuncia solemnement a un futur ex\u00e8rcit catal\u00e0 abans d\u2019assolir res semblant a la independ\u00e8ncia. Dedicats durant segles als negocis i a la cultura, els catalans hem anat assumint que el poder efectiu sempre \u00e9s cosa dels altres i avui, a comen\u00e7aments del segle XXI, molts catalans s\u2019han cregut que \u00e9s possible organitzar la societat com si retorn\u00e9ssim als temps remots de la tribu, cansats com estem de les moltes disfuncions i avaries del lliure mercat i els Parlaments democr\u00e0tics. Quina gran oportunitat! La bicicleta moral i pol\u00edtica promet una exist\u00e8ncia que gira al voltant de la gratu\u00eftat, la multitud i la creaci\u00f3 de tota mena de drets nous. L\u2019horitz\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica m\u00e9s simple i m\u00e9s simp\u00e0tica excita la imaginaci\u00f3 de la bona gent, i engresca revetlles ret\u00f2riques que ens omplen de poesia per\u00f2 ajornen les preguntes m\u00e9s inc\u00f2modes. Per exemple: tot aix\u00f2, com es pagaria? Mentre, que siguin uns altres els que gestionin la dura precarietat d\u2019ara mateix i hagin de dir \u201cno\u201d al ciutad\u00e0.<\/p>\n
Hi ha nost\u00e0lgia d\u2019una pol\u00edtica que no hagi de pactar amb la realitat i pugui fer-se des de la puresa immaculada dels principis intocables, que aconsegueixen obviar les circumst\u00e0ncies. Anem tan necessitats de veritat que podr\u00edem comprar f\u00e0cilment aquesta mena d\u2019eines brillants, que es pretenen capaces de fer-ho tot alhora i fer-ho b\u00e9, a satisfacci\u00f3 de tothom. El populisme tamb\u00e9 es presenta amb envasos que recorden el dels productes \u201cbio\u201d i \u201ceco\u201d, sense conservants ni colorants, cal tenir-ho clar. La bicicleta moral i pol\u00edtica fa venir ganes de pedalejar, ll\u00e0stima que sigui una bicicleta est\u00e0tica que no porta mai enlloc.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Joan Fuster va escriure a Serra d\u2019Or, fa una pila d\u2019anys, un article sensacional on criticava el retorn a la bicicleta com a soluci\u00f3 ideal i m\u00e0gica als problemes energ\u00e8tics…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4816"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4816"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4816\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4816"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4816"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4816"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}