\t\t\t\tL’altre dia, mentre entrava a l’edifici de La Vanguardia, un bon amic em va parar i em va dir: “Est\u00e0 tot ben fotut, oi?”. Jo li vaig respondre, m\u00e9s o menys, el seg\u00fcent: “Home, m\u00e9s fotut estava tot l’any 1974, abans de la mort de Franco, i aqu\u00ed estem”. Ell, llavors, va replicar-me: “Per\u00f2, en aquell moment, tothom volia el mateix i ara em sembla que no”. I jo, que era molt jove en aquella \u00e8poca, per\u00f2 tinc bona mem\u00f2ria, he estudiat una mica la q\u00fcesti\u00f3 i he parlat amb molts testimonis, vaig afegir el que ara escric: “No, home, no: no tothom volia el mateix, fem mem\u00f2ria: hi havia els que volien la reforma, els que volien la ruptura, els que volien mantenir un franquisme tou sense el dictador, i tamb\u00e9 hi havia els que no sabien qu\u00e8 volien”. Tendim a llegir el passat amb els sentiments d’avui, i no amb els d’ahir, i aix\u00f2 desfigura les comparacions.<\/p>\n
Per exemple, ens expliquen sempre que la transici\u00f3 va ser una operaci\u00f3 molt ben pensada dins la qual els actors principals, en general, sabien molt b\u00e9 tot el que es feien. Tamb\u00e9 es deixen de banda molts fen\u00f2mens que desmenteixen el mite d’un proc\u00e9s que es va desplegar de manera ordenada i lineal i que, llevat de l’intent colpista del 1981 i el terrorisme, hauria estat clar des d’abans del 20 de novembre del 1975. Els fets, per\u00f2, ens ensenyen que les coses van ser molt m\u00e9s improvisades i atzaroses. Per exemple, es parla molt de l’aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 del 1978 i es parla molt poc del refer\u00e8ndum sobre l’anomenada “ley para la Reforma Pol\u00edtica”, que es va celebrar el 15 de desembre del 1976, impulsat pel flamant govern preconstitucional d’Adolfo Su\u00e1rez. Aquell refer\u00e8ndum volia legitimar el desmuntatge parcial del franquisme des de dalt i, de passada, bloquejar qualsevol temptaci\u00f3 revolucion\u00e0ria. Aquella consulta tenia en contra, a m\u00e9s dels nost\u00e0lgics del r\u00e8gim (coneguts com el b\u00fanker), tota l’oposici\u00f3, que considerava que all\u00f2 era una farsa que no donava una resposta fiable i convincent al que volia la societat. Els meus mestres, molt polititzats, malparlaven d’aquell refer\u00e8ndum perqu\u00e8 el veien com una ensarronada. La majoria de la poblaci\u00f3, aliena als c\u00e0lculs dels partits i sotmesa a una campanya oficial intensa, va donar el s\u00ed a la reforma i aix\u00f2 va enterrar la via rupturista. El retorn del president Tarradellas, quan encara no havia passat un any d’all\u00f2, va fer una cosa encara m\u00e9s impensable: transformar una icona del rupturisme catal\u00e0 en una pe\u00e7a clau del reformisme postfranquista que aconseguia, alhora, dues coses: connectar la transici\u00f3 amb la legitimitat republicana i intentar frenar les esquerres a Catalunya.<\/p>\n
Sobre l’actual transici\u00f3 catalana sobrevolen sentiments i percepcions de tota mena, com passava amb la transici\u00f3 espanyola. M’estranya que no sapiguem extreure lli\u00e7ons del passat recent. Amb l’agenda sobiranista, Mas intenta plasmar una mena de reformisme rupturista que -salvant totes les dist\u00e0ncies que calgui- em recorda el que Su\u00e1rez va fer per establir un sistema democr\u00e0tic sense que fes la sensaci\u00f3 que enderrocava el franquisme. Recordeu que, entre altres moviments arriscats, el primer president de la democr\u00e0cia va legalitzar el Partit Comunista. Su\u00e1rez, que tenia un gran carisma per\u00f2 va anar perdent el suport popular, va ser un l\u00edder atacat de manera ferotge des de diverses bandes mentre ocupava la presid\u00e8ncia, entre el 1976 i el 1981. Li van caure al damunt penjaments de l’oposici\u00f3, els companys de partit, l’ex\u00e8rcit, l’empresariat, l’Esgl\u00e9sia, la premsa, etc\u00e8tera. Avui tothom lloa el gran paper hist\u00f2ric de Su\u00e1rez, per\u00f2 jo recordo que, quan va muntar el CDS per intentar ressuscitar l’esperit de la UCD, era una figura cremada.<\/p>\n
No dic que Mas sigui Su\u00e1rez, per\u00f2 s\u00ed dic que comen\u00e7a a fer la cara del Su\u00e1rez que pretenia governar amb molts elements en contra. Em sembla que la intervenci\u00f3 que el president va fer dimarts volia subratllar aquest dificil\u00edssim sobiranisme que vol ser reformista i rupturista alhora, i que planteja un canvi de statu quo de Catalunya mentre gestiona el dia a dia. Missi\u00f3 impossible? De les seves paraules, destaco un punt fort i un punt feble: a) l’encerta el president quan intenta que la data de la consulta no ocupi el centre del debat, un enfocament imprescindible si es vol fer tota la feina que cal abans de cridar la gent a les urnes; b) s’equivoca el president quan planteja que la consulta podria no tenir valor jur\u00eddic vinculant, una idea incongruent amb la transcend\u00e8ncia de l’aposta que ell mateix lidera. Els republicans farien m\u00e9s servei recordant a CiU que el cam\u00ed encetat no pot acabar en una gran enquesta sociol\u00f2gica, en comptes d’exigir la data com a condici\u00f3 per a quasi tot.<\/p>\n
La transici\u00f3 espanyola va representar la desaparici\u00f3 de la Uni\u00f3n de Centro Democr\u00e1tico, que havia condu\u00eft el proc\u00e9s. CiU no \u00e9s la UCD, per\u00f2 m’estranya que els estrategs de la federaci\u00f3 no hagin considerat seriosament (fins fa pocs dies) que la for\u00e7a pol\u00edtica que ha posat en circulaci\u00f3 el terme transici\u00f3 nacional pot ser la gran sacrificada en tant que partit de transici\u00f3. No pas -com suggereix Duran interessadament- perqu\u00e8 el sobiranisme sigui la causa del seu descens electoral, sin\u00f3 per una ra\u00f3 m\u00e9s senzilla\u00a0i mec\u00e0nica: qui pret\u00e9n governar des del reformisme rupturista est\u00e0 condemnat a deixar tothom insatisfet.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’altre dia, mentre entrava a l’edifici de La Vanguardia, un bon amic em va parar i em va dir: “Est\u00e0 tot ben fotut, oi?”. Jo li vaig respondre, m\u00e9s o…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4817"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4817"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4817\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4817"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4817"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4817"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}