\t\t\t\tPrimer va ser el caf\u00e8 per a tothom. Despr\u00e9s va venir el caf\u00e8 descafe\u00efnat de la Loapa i el trauma de l’intent colpista del 23 de febrer del 1981. Ara som en l’etapa de l’aigua bruta que pretenen servir-nos com si fos caf\u00e8 diet\u00e8tic i di\u00fcr\u00e8tic. Rajoy diu que la reforma de les administracions ha de ser, sobretot, un aprimament de les autonomies. Sempre hi ha, en la pol\u00edtica espanyola, nost\u00e0lgia de l’any 1976. La crisi alimenta la fantasia de la m\u00e0quina del temps. A m\u00e9s de les previsibles queixes catalanes, alguns barons regionals del PP i del PSOE han expressat, amb m\u00e9s o menys sordina, que no faran cas de les recomanacions de la Moncloa, encara que Montoro creu que el Fons de Rescat far\u00e0 miracles entre els m\u00e9s d\u00edscols. Les lleialtats perif\u00e8riques depenen d’aquest muntatge, com b\u00e9 han corregut a recordar els populars valencians, curts d’armilla.<\/p>\n
L’Espanya de les 17 autonomies explicada com un \u00e0pat amb caf\u00e8 per a tothom \u00e9s una de les expressions m\u00e9s t\u00f2piques i m\u00e9s desgraciades de la cultura pol\u00edtica de la democr\u00e0cia. Per\u00f2 t\u00e9 la gr\u00e0cia de traduir pl\u00e0sticament el pensament profund dels inventors de la cosa. Fernando Abril Martorell i Alfonso Guerra van adonar-se ben aviat que de Catalunya, nom\u00e9s podia haver-n’hi una i per aix\u00f2 la resta havia de passar per l’adre\u00e7ador, llevat dels andalusos, que pesaven molt a les urnes. Avui, les autonomies fan nosa a la Moncloa per\u00f2, a la vegada, s\u00f3n l’espai d’articulaci\u00f3 de les elits provincials sense les quals ni PP ni PSOE no serien res. Paradoxa que s’acaba salvant mitjan\u00e7ant el recurs del boc expiatori: autonomia s\u00ed, per\u00f2 com m\u00e9s buida millor. Una carcassa per fer bonic.<\/p>\n
Abans, d’aquesta mena d’operacions en d\u00e8iem recentralitzaci\u00f3. Com cal anomenar-les avui? M\u00e9s enll\u00e0 de confirmar la reedici\u00f3 d’una tend\u00e8ncia que Aznar va posar en marxa durant el seu segon mandat, em fascina l’estrat\u00e8gia que fa coincidir la reducci\u00f3 de les autonomies amb l’auge sobiranista a Catalunya. \u00c9s a dir: quan una part important de la societat catalana diu que l’autonomia no serveix i aposta per un Estat propi, els estrategs del di\u00e0leg confirmen la premissa de l’adversari i proclamen que l’objectiu del Govern espanyol \u00e9s treure compet\u00e8ncies i serveis a les autonomies, sota l’excusa de reduir el d\u00e8ficit i racionalitzar la despesa. Qui recomana tirar benzina al foc en aquest moment? Altre cop, l’evid\u00e8ncia:\u00a0la m\u00e0quina m\u00e9s potent de fabricaci\u00f3 d’independentistes catalans \u00e9s al madrileny carrer G\u00e9nova.<\/p>\n
Els historiadors que es dediquin a estudiar el nostre present d’aqu\u00ed a cent anys tindran molta feina a comprendre la peculiar manera com el Madrid pol\u00edtic i econ\u00f2mic va gestionar el canvi de mentalitat de la societat catalana de principis del segle XXI. Tot el contrari del que fa Londres amb Esc\u00f2cia. Segons un amic que parla sovint amb pr\u00f2cers de la capital espanyola, “es pensen que Mas faroleja i tampoc no tenen consci\u00e8ncia del paper secundari dels partits pol\u00edtics en aquest proc\u00e9s”. Amb tot, les darreres enquestes inquieten fins i tot els que habitualment sostenen que tot \u00e9s una reacci\u00f3 emocional que, tard o d’hora, baixar\u00e0.<\/p>\n
On \u00e9s la molla que s’afluixa? Anem als cl\u00e0ssics, si us plau. Dins la molt recomanable col\u00b7lecci\u00f3 Biblioteca del Catalanisme, que edita RBA, acaba de sortir Espanya i Catalunya<\/em>, de Pierre Vilar, un volum que posa a l’abast del p\u00fablic la sucosa introducci\u00f3 que l’historiador franc\u00e8s va fer a la seva monumental obra Catalunya dins l’Espanya moderna<\/em>. Llegir avui aquestes p\u00e0gines permet endevinar canvis de rasant insospitats en els debats que ens ocupen. Vilar escriu que “\u00e9s el desig frustrat de forjar el grup espanyol a imatge de la naci\u00f3 moderna, sobre la ind\u00fastria i el mercat nacional, que llan\u00e7\u00e0 els doctrinaris i els homes d’acci\u00f3 catalans vers els somnis hist\u00f2rics d’un Estat per a ells i d’una naci\u00f3 catalana”. \u00bfQu\u00e8 deuen pensar sobre aix\u00f2 els dirigents de Foment del Treball Nacional, absents ahir de la reuni\u00f3 solemne del Pacte Nacional pel Dret a Decidir? Ning\u00fa no hauria de confondre el fet que un catal\u00e0 ocupi la presid\u00e8ncia de la CEOE amb la catalanitzaci\u00f3 de l’Estat, i menys quan l’esc\u00e0ndol de Bankia ha posat al descobert que els peons de la centralitzaci\u00f3 financera promoguda pel poder pol\u00edtic espanyol sabien molt b\u00e9 qui havia de ser el grup rector guanyador (i el perdedor) d’aquest nou repartiment. All\u00f2 que Camb\u00f3 va intentar i all\u00f2 que Roca Junyent no va poder actualitzar \u00e9s avui una bandera que voldrien agafar els partidaris del nou pacte fiscal, si no fos que la capacitat d’influ\u00e8ncia de les elits catalanes en aquest sentit \u00e9s descriptible. Si no fos tamb\u00e9 que alguns han descobert les meravelles del pacte fiscal quan a la torre del ve\u00ed -home d’ordre- han vist voleiar l’estelada.<\/p>\n El maragallisme presidencial fou el darrer reformisme hisp\u00e0nic des de Catalunya i va conduir-nos, a c\u00e0rrec de Mas i Zapatero, a un Estatut capat pel TC. Les intencions eren bones. La resta del relat \u00e9s prou coneguda. Davant del malestar catal\u00e0 transformat en una ruptura controlada, els assessors de Rajoy recomanen que la reserva \u00edndia sigui m\u00e9s petita, m\u00e9s prec\u00e0ria i m\u00e9s reserva. Aigua bruta per a aquells que, passant ja del caf\u00e8 (i la copa i el puro), exigeixen la clau i el duro. Aix\u00f2 ser\u00e0 -no en dubteu pas- un gran \u00e8xit dels separadors m\u00e9s que no dels separatistes, auguro.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Primer va ser el caf\u00e8 per a tothom. Despr\u00e9s va venir el caf\u00e8 descafe\u00efnat de la Loapa i el trauma de l’intent colpista del 23 de febrer del 1981. Ara…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4821"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4821"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4821\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4821"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4821"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4821"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}