\t\t\t\tMandela va passar m\u00e9s d’un quart de segle a la pres\u00f3 perqu\u00e8 va oposar-se a una forma especialment abjecta d’opressi\u00f3 pol\u00edtica, social i econ\u00f2mica. L’apartheid va ser un r\u00e8gim abominable que, durant molt de temps, va ser acceptat per les grans pot\u00e8ncies mundials sense cap problema, amb tota normalitat. Avui aix\u00f2 pot semblar estrany perqu\u00e8 la mem\u00f2ria \u00e9s feble davant de determinades circumst\u00e0ncies. Salvant totes les moltes dist\u00e0ncies geopol\u00edtiques, va ser la mateixa l\u00f2gica de guerra freda que havia sostingut la dictadura de Franco el factor que va blindar la tirania racista organitzada per l’elit blanca de Sud\u00e0frica. La por al comunisme guardava la vinya. El reformisme de Gorbatxov i la caiguda del mur de Berl\u00edn van ser determinants per posar en marxa la transici\u00f3 sud-africana, com ho van ser la p\u00e8rdua de valor de la moneda i la interrupci\u00f3 de les inversions estrangeres, que mostraven l’escassa intel\u00b7lig\u00e8ncia d’uns pol\u00edtics incapa\u00e7os de llegir els canvis, entestats a preservar unes estructures que s’anaven podrint i que exigien, per ser sostingudes, m\u00e9s i m\u00e9s viol\u00e8ncia.<\/p>\n
Abans de les sancions i els boicots internacionals, la Sud\u00e0frica de l’apartheid era una realitat que, durant molts anys, nom\u00e9s indignava una petita minoria molt conscienciada. Mandela \u00e9s avui una icona de la llibertat i els drets humans, admirada arreu, per\u00f2 va ser un perfecte desconegut per a la majoria de l’opini\u00f3 p\u00fablica d’aquell m\u00f3n en el qual vam n\u00e9ixer. \u00c9s f\u00e0cil pensar que aix\u00f2 no passaria en aquest present en qu\u00e8 la informaci\u00f3 i la indignaci\u00f3 poden circular a gran velocitat. \u00c9s f\u00e0cil per\u00f2 \u00e9s erroni, perqu\u00e8 els fets ens desmenteixen d’una manera contundent. L’exemple m\u00e9s clar el tenim en la manera com ens posicionem sobre la dictadura m\u00e9s gran del planeta, amb capital a Pequ\u00edn. De la Xina ens preocupa, sobretot, la compet\u00e8ncia comercial, la influ\u00e8ncia que t\u00e9 sobre les nostres economies i l’obertura als negocis occidentals d’un mercat gegant\u00ed. A alguns el r\u00e8gim xin\u00e8s els provoca tanta admiraci\u00f3 que no tenen cap mena de vergonya de proclamar les virtuts d’un sistema que ha reunit el pitjor del capitalisme i el pitjor del comunisme sota un maquillatge de productivitat i efic\u00e0cia que aqu\u00ed no voldr\u00edem ni bojos.<\/p>\n
Dels Mandela de la Xina, en canvi, en parlem poc. De vegades algun dissident \u00e9s not\u00edcia, per\u00f2 l’assumpte s’oblida r\u00e0pidament, no fos cas que els governants xinesos s’enutgessin. Acostumem a referir-nos a la Xina deixant de banda les moltes opressions sobre les quals s’ha produ\u00eft el miracle econ\u00f2mic de la pot\u00e8ncia emergent. En aquests moments, hi ha milers de Mandela que, tancats en presons xineses, pensen que algun dia faran possible el canvi. Ells saben que la normalitat de la Xina \u00e9s un miratge a gran escala, legitimat per una combinaci\u00f3 especial de silenci, cinisme i estupidesa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mandela va passar m\u00e9s d’un quart de segle a la pres\u00f3 perqu\u00e8 va oposar-se a una forma especialment abjecta d’opressi\u00f3 pol\u00edtica, social i econ\u00f2mica. L’apartheid va ser un r\u00e8gim abominable…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4822"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4822"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4822\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4822"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4822"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4822"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}