\t\t\t\tCosta molt d’admetre que el teu mal \u00e9s nom\u00e9s teu. A vegades, necessitem sentir-nos acompanyats en la dissort. Ho dic a prop\u00f2sit d’unes declaracions d’un socialista catal\u00e0 que mana molt, Antonio Balm\u00f3n, alcalde de Cornell\u00e0, secretari d’acci\u00f3 pol\u00edtica del PSC i una figura incombustible. Per explicar els problemes interns del seu partit, Balm\u00f3n ha dit: “Els socialistes estem desorientats, com la societat”. Al meu parer, som davant del t\u00edpic error de considerar la part pel tot. No s\u00e9 si els socialistes estan desorientats ni \u00e9s aquest l’assumpte que ara m’interessa tractar, per\u00f2 em sembla poc consistent concloure que la societat est\u00e0 desorientada. Un pol\u00edtic tan agut i tan experimentat com Balm\u00f3n podia haver filat una mica m\u00e9s prim.<\/p>\n
No, la societat no est\u00e0 desorientada. \u00c9s clar que generalitzar sempre \u00e9s arriscat i jo no tinc la pretensi\u00f3 de tenir la veritat absoluta. Les percepcions i les emocions van per barris, a vegades per carrers. Si rellegim les enquestes dels darrers mesos, podem afirmar que la societat est\u00e0 empipada amb els pol\u00edtics i els banquers, i que mostra una gran desconfian\u00e7a davant les institucions democr\u00e0tiques. Si fem servir el nas, comproven que la societat tamb\u00e9 est\u00e0 fatigada de suportar la crisi i que el cansament condueix a dues destinacions: la irritaci\u00f3 i el des\u00e0nim. Aix\u00ed, doncs, tenim una societat emprenyada, malfiada, esgotada, irritada i desanimada. Per\u00f2 no pas desorientada, la qual cosa implicaria que no sap qu\u00e8 vol ni quina direcci\u00f3 vol prendre. Al contrari, la societat catalana s’est\u00e0 definint d’una manera extraordin\u00e0ria com mai en la hist\u00f2ria recent, i est\u00e0 exigint que els nostres l\u00edders socials i pol\u00edtics estiguin a l’altura i facin servir b\u00e9 la br\u00faixola.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, \u00e9s obvi que no tothom pensa el mateix ni vol el mateix per al pa\u00eds. La societat catalana \u00e9s plural i el Parlament \u00e9s una bona foto d’aquesta diversitat de posicions. Al costat d’una majoria molt activa i articulada al voltant del sobiranisme, hi ha sectors que han intensificat la seva lleialtat al projecte espanyol i d’altres que, de moment, s\u00f3n indiferents o viuen allunyats d’aquest debat. Tamb\u00e9 hi ha franges importants d’indecisos que tenen criteris fluctuants sobre el que seria millor per a Catalunya. Per\u00f2 ser indec\u00eds no vol dir no tenir cap direcci\u00f3 al cap, sin\u00f3 dubtar entre dues, tres o m\u00e9s direccions. Els que s\u00f3n autonomistes els dilluns i els dijous, federalistes els diumenges i sobiranistes els dimarts, els dimecres i els divendres no viuen en la desorientaci\u00f3, sin\u00f3 en la interrogaci\u00f3 i el dubte de qui intenta entendre qu\u00e8 est\u00e0 passant. Conec for\u00e7a gent que viu en aquest desfici.<\/p>\n
Saber-se orientar \u00e9s elemental per sobreviure, tant a la selva com a la polis. Qui no s’orienta, acaba perdut. Els desorientats acostumen a ser err\u00e0tics. D’exemples, en pol\u00edtica espanyola, n’hi ha de molt llu\u00efts: Zapatero es va perdre en un bucle perqu\u00e8 es va veure obligat a canviar les seves pol\u00edtiques d’un dia per l’altre, i Rajoy sembla patir el mateix mal quan li toca reescriure sobre la marxa els seus compromisos electorals m\u00e9s emblem\u00e0tics, comen\u00e7ant per la baixada d’impostos. Per\u00f2, malgrat tot, em sembla que, a les Espanyes, els votants socialistes i populars no estan desorientats. Potser estan decebuts i alguns han entrat en la passivitat de qui va covant un abstencionista, per\u00f2 aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la desorientaci\u00f3. El creixement que les enquestes donen a partits com IU i UPyD demostra que algunes direccions, abans tingudes per minorit\u00e0ries, es reforcen de manera espectacular en aquests moments de neguit i fractura de les expectatives. Els grans carrers pol\u00edtics del mig es fan m\u00e9s estrets i les dreceres, en canvi, s\u00f3n cada cop m\u00e9s concorregudes. A Catalunya, passa si fa no fa el mateix, d’una manera m\u00e9s ostensible.<\/p>\n
Siguem autocr\u00edtics, que \u00e9s higi\u00e8nic. Potser la desorientaci\u00f3 principal prov\u00e9 dels glossadors del moment i dels mitjans, de tots aquells que tenim el dubt\u00f3s honor d’exercir de narradors i prescriptors en una realitat que, sovint, va molt per davant de totes les nostres previsions i conjectures. La velocitat dels esdeveniments desf\u00e0 les nostres teories com un terr\u00f2s sucre dins el caf\u00e8 i, llavors, ens quedem sols sota el x\u00e0fec i amb cara de circumst\u00e0ncies, com aquell que ha corregut debades per agafar l’autob\u00fas. Aquesta acceleraci\u00f3 de les accions i les paraules ens hauria de fer humils en el judici i prudents en les previsions, per\u00f2 ens pot m\u00e9s l’aventura de construir maquetes de la realitat que acabin evocant algun paisatge vagament conegut.<\/p>\n
La nostra escriptura vol dominar una conting\u00e8ncia que \u00e9s tan rabiosa que descol\u00b7loca, fins i tot, els que apareixen com a conductors de governs i empreses. En aquest quadre d’estupors, i davant la mod\u00e8stia for\u00e7osa del periodisme, els economistes s\u00f3n els grans subministradors d’exorcismes a balquena. Ells no estan mai desorientats, un m\u00e8rit que els envegen la resta de cient\u00edfics socials, i tamb\u00e9 nosaltres, pobres cronistes.<\/p>\n
La societat catalana no est\u00e0 desorientada i -em sembla- la societat espanyola tampoc. Repeteixo: regna una fatiga espessa i la necessitat de dir ad\u00e9u a certes coses. Avui, molta gent sap molt b\u00e9 el que no vol i aix\u00f2 acaba generant din\u00e0miques noves, que tard o d’hora hauran de ser constructives. Les br\u00faixoles funcionen ara millor que mai.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Costa molt d’admetre que el teu mal \u00e9s nom\u00e9s teu. A vegades, necessitem sentir-nos acompanyats en la dissort. Ho dic a prop\u00f2sit d’unes declaracions d’un socialista catal\u00e0 que mana molt,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4824"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4824"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4824\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4824"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}