\t\t\t\tTotes les guerres s\u00f3n tamb\u00e9 batalles pel control de les paraules. La lluita pel sentit dels mots \u00e9s tan o m\u00e9s important que el control del territori, dels recursos naturals o de les armes estrat\u00e8giques. Perqu\u00e8 el llenguatge contribueix de manera poderosa a marcar el camp de batalla i el perfil dels b\u00e0ndols del conflicte, alhora que serveix per construir la propaganda que haur\u00e0 d’ocultar la realitat. La Primera Guerra Mundial va ser un laboratori excel.lent per a la transformaci\u00f3 del llenguatge en material mort\u00edfer. Periodistes, poetes, novel.listes i d’altres experts en el verb van posar-se al servei dels seus respectius ex\u00e8rcits. M\u00e9s tard, amb la sofisticaci\u00f3 de la propaganda vinculada als totalitarismes sorgits entre els anys 20 i 30 del segle XX, les paraules es van retor\u00e7ar fins a desfigurar-se completament. El fil\u00f2leg Victor Klemperer, que va patir en carn pr\u00f2pia la persecuci\u00f3 racial del nazisme, va estudiar la corrupci\u00f3 sistem\u00e0tica de la llengua alemanya que va impulsar el r\u00e8gim de Hitler. Els nazis, com \u00e9s sabut, van refinar i intensificar una s\u00e8rie de t\u00e8cniques que abans havien desenvolupat els bolxevics a R\u00fassia i els feixistes a It\u00e0lia.<\/p>\n
El nostre present \u00e9s el resultat d’una voluntat expl\u00edcita d’evitar les trag\u00e8dies que van trasbalsar el m\u00f3n durant la primera meitat del segle passat. Calia educar d’una altra manera despr\u00e9s d’Auschwitz, per dir-ho a la manera d’Adorno. Educar contra la barb\u00e0rie. La Uni\u00f3 Europea, les Nacions Unides, el protagonisme dels drets humans en les relacions internacionals i la persecuci\u00f3 penal dels genocidis s\u00f3n mostres del que hem bastit arran de les lli\u00e7ons que les ideologies del mal radical ens han ensenyat, sempre amb dolor i sofriment. Dins d’aquestes lli\u00e7ons, t\u00e9 un lloc principal la que ens recorda que totes les paraules poden ser saquejades, violades i distorsionades per posar-les al servei de projectes destructius. Fins i tot la paraula “pau” pot amagar un monstre en el seu interior si, pr\u00e8viament, alg\u00fa ha pervertit el seu significat.<\/p>\n
En els darrers mesos, a Espanya, hem assistit a un desconcertant \u00fas de les paraules “nazi” i “nazisme” en la dial\u00e8ctica pol\u00edtica (tamb\u00e9 parlament\u00e0ria)\u00a0 i en el discurs d’alguns mitjans de comunicaci\u00f3. En general, els que han fet servir aquests mots contra els adversaris pol\u00edtics han estat pol\u00edtics, periodistes i figures vinculades a la dreta espanyola, entre els quals hi ha dirigents del PP amb altes responsabilitats. Alguns moviments socials reivindicatius, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), han estat titllats de “nazis”, tot i ser pac\u00edfics i fer rebuig expl\u00edcit de la viol\u00e8ncia. Amb tot, s\u00f3n pol\u00edtics, partits i entitats vinculades al nacionalisme catal\u00e0 l’objectiu principal d’aquestes campanyes d’intoxicaci\u00f3. L’associaci\u00f3 entre nacionalisme catal\u00e0 i nazisme s’ha convertit en un trist t\u00f2pic quotidi\u00e0 que s’ha instal.lat amb total impunitat. Val a dir que ni el fiscal general de l’Estat ni el Defensor del Pueblo han sortit al pas d’aquesta mena de cal\u00famnies. I cal afegir que tampoc han estat precisament nombroses les mostres de suport al nacionalisme catal\u00e0 per part dels sectors te\u00f2ricament m\u00e9s oberts, informats i progressistes de la societat espanyola. El tel d’indifer\u00e8ncia de segons quins entorns \u00e9s tan o m\u00e9s greu que el setge constant dels portaveus de l’espanyolisme m\u00e9s intolerant, fan\u00e0tic i excloent. Que el debat catal\u00e0 sobre el sobiranisme hagi estat atacat amb refer\u00e8ncies freq\u00fcents al nazisme, a Hitler i a l’Alemanya del Tercer Reich mostra de manera descarnada quina mena de cultura pol\u00edtica forma de deb\u00f2 la base de la democr\u00e0cia espanyola constru\u00efda a partir de 1975. El fet no hauria de ser motiu de preocupaci\u00f3 nom\u00e9s dels catalans, \u00f2bviament.<\/p>\n
Potser nom\u00e9s un psicoanalista podria abordar seriosament la gran paradoxa que suposa que siguin precisament aquells que no han condemnat mai el franquisme (o que nom\u00e9s ho han fet amb la boca petita) els qui es dediquin de manera obsessiva a qualificar de “nazis” els qui formen part d’un moviment pol\u00edtic inequ\u00edvocament democr\u00e0tic i pac\u00edfic com \u00e9s el catalanisme o nacionalisme catal\u00e0 en totes les seves formulacions, inclosa la que avui representa el nou sobiranisme transversal que han assumit diversos partits i entitats socials. El desprop\u00f2sit \u00e9s encara m\u00e9s gran si es t\u00e9 en compte que pol\u00edtics i organitzacions del nacionalisme catal\u00e0 han estat v\u00edctimes del franquisme i del nazisme, que fou un aliat poder\u00f3s de Franco i va contribuir decisivament a la seva vict\u00f2ria en la Guerra d’Espanya. Els nazis van ser col.laboradors imprescindibles en la detenci\u00f3 del president Llu\u00eds Companys, que fou executat pel r\u00e8gim franquista despr\u00e9s d’una farsa de judici. Els nazis van empresonar i matar molts republicans espanyols i catalans amb la total aquiesc\u00e8ncia de les autoritats de la dictadura. Els nazis van gaudir d’acollida, simpatia i protecci\u00f3 especial a Espanya despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, mentre eren perseguits a la majoria de pa\u00efsos europeus a causa dels seus crims. Malgrat que el franquisme va evolucionar i va adaptar-se a la guerra freda, en els seus fonaments hi ha l’admiraci\u00f3 per l’Alemanya de Hitler i l’intent de fer una versi\u00f3 nacionalcat\u00f2lica del sistema que havia establert el Partit Nazi amb una combinaci\u00f3 \u00fanica de viol\u00e8ncia a gran escala, populisme, adoctrinament i propaganda.<\/p>\n
Comparteixo la tesi expressada pel fil\u00f2sof Bernat Ded\u00e9u, en un l\u00facid article aparegut el mes de maig d’enguany a la web de la Fundaci\u00f3 Catalunya Oberta, segons la qual “la majoria de l\u00edders espanyols citen el nazisme com a exemple d\u2019intoler\u00e0ncia per evitar referir-se a un referent d\u2019intransig\u00e8ncia molt m\u00e9s inc\u00f2mode: el franquisme, un r\u00e8gim que encara no ha estat condemnat per la majoria de parlamentaris del PP que monopolitzen el sistema pol\u00edtic espanyol (sota la sempiterna excusa de “no obrir les ferides”)”. Els fets, tossuts, abonen aquesta lectura del jove pensador catal\u00e0, que suggereix que “la seg\u00fcent vegada que ens comparin amb els nazis, per conseq\u00fcent, potser la millor manera de contrarestar-los seria justament preguntant: Per qu\u00e8 mai no ens acuseu de ser franquistes?” Els fantasmes m\u00e9s horribles de la dreta que t\u00e9 arrels en el franquisme apareixen n\u00edtidament en aquestes operacions actuals de desacreditaci\u00f3 barroera de l’adversari i deixen al descobert la dist\u00e0ncia moral entre el conjunt d’Europa (sacsejada pel trauma de la Segona Guerra Mundial i la shoah<\/em>) i l’Espanya que va quedar al marge del conflicte i va viure -merc\u00e8s als rebots geopol\u00edtics- en una llarga dictadura que hauria d’haver acabat com la de Hitler i Mussolini.<\/p>\n Formulo la meva hip\u00f2tesi: la dreta espanyola, que a difer\u00e8ncia de les dretes democr\u00e0tiques europees no s’ha enfrontat de deb\u00f2 amb les clavegueres del seu passat, saqueja el llenguatge m\u00e9s explosiu de la hist\u00f2ria amb la frivolitat i la mala fe de qui no sent cap sentiment de culpa o de vergonya en relaci\u00f3 a una mem\u00f2ria col.lectiva poblada de patiment. El nivell d’ignor\u00e0ncia extrem de bona part de les elits espanyoles sobre all\u00f2 que avui representa el cor \u00e8tic d’Europa com a projecte es comprova quan, per exemple, es fa refer\u00e8ncia a la destrucci\u00f3 dels jueus en els camps d’extermini nazis. Per a qualsevol europeu m\u00ednimament instru\u00eft, el cas espanyol \u00e9s tan estrany i ofensiu que s’ha convertit en una particularitat lamentable en el context global.<\/p>\n El crim m\u00e0xim de la propaganda impulsada avui per la dreta espanyola i els seus amics consisteix a designar els seus adversaris pol\u00edtics (sobretot els catalanistes) amb una etiqueta que, en canvi, est\u00e0 adherida a la tradici\u00f3 del franquisme, que els \u00e9s propera, extrem que tothom coneix perfectament. \u00c9s com si algun assessor de comunicaci\u00f3 els hagu\u00e9s recomanat intentar desacreditar radicalment all\u00f2 que avui consideren la seva amena\u00e7a principal abans que ells siguin desacreditats per actuar com a continuadors dels franquistes sota cobertura democr\u00e0tica. \u00c9s all\u00f2 de fer servir la bomba at\u00f2mica abans que la pugui emprar l’enemic. \u00c9s all\u00f2 d’intentar presentar com un monstre absolut aquell que discrepa.<\/p>\n Estiguem preparats, benvolguts lectors, perqu\u00e8 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s el comen\u00e7ament d’una ofensiva tan miserable com premeditada. Aquesta guerra bruta continuar\u00e0.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Totes les guerres s\u00f3n tamb\u00e9 batalles pel control de les paraules. La lluita pel sentit dels mots \u00e9s tan o m\u00e9s important que el control del territori, dels recursos naturals…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4825"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4825"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4825\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}