{"id":4827,"date":"2013-07-04T00:00:56","date_gmt":"2013-07-03T23:00:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2371"},"modified":"2013-07-04T00:00:56","modified_gmt":"2013-07-03T23:00:56","slug":"de-vicens-vives-a-dyango","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/07\/04\/de-vicens-vives-a-dyango\/","title":{"rendered":"De Vicens Vives a Dyango"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tEl col\u00b7lega Iu Forn, amb la seva agudesa habitual, m’ha robat el t\u00edtol que jo volia per aquest paper a prop\u00f2sit del cas del cantant mel\u00f2dic catal\u00e0 que ha assumit la bandera sobiranista: “Dyango, un heroi per accident”. En el seu article a l’Ara<\/em>, l’amic Forn destaca la naturalitat amb qu\u00e8, fa uns dies, l’artista va respondre -sempre molt educadament- als tertulians d’una cadena televisiva espanyola que van escandalitzar-se i empipar-se perqu\u00e8 s’havia afegit al Concert per la llibertat, on va ser rebut i aplaudit amb especial afecte pel p\u00fablic. Les respostes del ciutad\u00e0 Josep G\u00f3mez i Romero -conegut als escenaris com Dyango- constitueixen una de les millors explicacions del que sent i pensa avui molta gent en aquest pa\u00eds, i tenen l’enorme virtut de la claredat, la senzillesa i l’autenticitat. Farien b\u00e9 alguns que opinen sobre Catalunya des de lluny d’escoltar aquest testimoni. Potser comen\u00e7arien a comprendre alguna cosa.<\/p>\n

El sobiranisme inesperat de Dyango il\u00b7lustra perfectament el que est\u00e0 passant entre les classes mitjanes i sectors populars de casa nostra, incl\u00f2s el petit i mitj\u00e0 empresariat, el que vol que la patronal Foment del Treball s’hagu\u00e9s sumat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir en comptes de fer rengle amb el PP, PSC i Ciutadans. El pas de Dyango no \u00e9s una simple an\u00e8cdota. Que un cantant molt allunyat de la tradici\u00f3 i l’est\u00e8tica de l’art comprom\u00e8s i la protesta no tingui por de dir p\u00fablicament “me siento m\u00e1s catal\u00e1n que espa\u00f1ol ahora mismo” indica que el canvi de mentalitat que s’ha donat \u00e9s m\u00e9s profund i de m\u00e9s abast que no sembla. \u00c9s el que, des de fa temps, anomeno “la desconnexi\u00f3”. Si jo fos un pol\u00edtic o un periodista de m\u00e9s enll\u00e0 de l’Ebre, intentaria escatir les causes reals d’aquest fenomen.<\/p>\n

“Els artistes, ja se sap, s\u00f3n de la rauxa”, dir\u00e0 alg\u00fa per liquidar la q\u00fcesti\u00f3. M’agradaria recordar que gaireb\u00e9 tots els cantants i actors que van prendre part al Concert per la llibertat -incl\u00f2s Dyango- tamb\u00e9 s\u00f3n el que avui s’anomena emprenedors. Sovint, arrisquen els seus diners (a vegades tot el seu patrimoni) per tirar endavant els seus projectes, i depenen del mercat d’una manera tan o m\u00e9s descarnada que un fabricant d’aixetes o un hoteler, castigats a m\u00e9s per un IVA cultural abusiu dictat des de Madrid. I si fos el seny empresarial i la previsora mentalitat botiguera all\u00f2 que -diguem-ne- pesa m\u00e9s a l’hora de dir “prou” en persones que, com Dyango, mai abans no s’havien expressat en aquests termes? Penseu-hi. Aquesta \u00e9s una revolta de gent estalviadora que viu del seu esfor\u00e7, i per aix\u00f2 sent tant de f\u00e0stic davant de Millet com de B\u00e1rcenas.<\/p>\n

No ser\u00e0 sobrer recordar, ara i aqu\u00ed, que el catalanisme \u00e9s un moviment constru\u00eft per poetes i industrials a cavall dels segles XIX i XX, cansats uns i altres d’un Estat tronat que ells volien regenerar i obrir a Europa, en benefici del reconeixement de la naci\u00f3 catalana, del benestar de tots els espanyols, dels negocis i de la modernitzaci\u00f3 general. El catalanisme va saber conjuminar els interessos i els valors de classes antag\u00f2niques, unides totes circumstancialment contra una oligarquia miop, sustentada en el caciquisme, el bast\u00f3 i el centralisme. La for\u00e7a del catalanisme com a moviment de masses que articula el pa\u00eds prov\u00e9 d’aquesta suma i pluralisme intern. I, malgrat tot, encara perdura.<\/p>\n

Jaume Vicens Vives defineix el catalanisme, al llibre Industrials i pol\u00edtics del segle XIX<\/em>, com “la culminaci\u00f3 d’un estat d’esperit que arrenca de la crisi de l’Antic R\u00e8gim el 1808 i t\u00e9 com a eix de marxa la l\u00ednia del moderantisme i com a ales desbordants d’un costat el tradicionalisme foralista i de l’altre el radicalisme liberal”. La manifestaci\u00f3 de la Diada de l’any passat, el Concert per la llibertat, els debats a Foment del Treball o l’adopci\u00f3 del projecte sobiranista per part de Dyango i milers de ciutadans expressen la culminaci\u00f3 d’un nou estat d’esperit -per dir-ho amb el llenguatge de Vicens Vives- que representa la fi del catalanisme pol\u00edtic i la consolidaci\u00f3 del sobiranisme social. Per\u00f2 l’eminent historiador ens adverteix que “un estat d’esperit no \u00e9s un dogma ni una doctrina”, la qual cosa ens recorda que el malestar, si no troba relat, s’acaba esbravant. De doctrina, com b\u00e9 subratlla Vicens Vives, el catalanisme “no en tingu\u00e9 fins la generaci\u00f3 del 1901”. La nova doctrina de l’Estat propi va ser propulsada per la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, el moment en qu\u00e8 la transici\u00f3 espanyola a Catalunya se’ns va desfer a les mans com paper arnat. Podr\u00edem parlar de la generaci\u00f3 del 2010. El catal\u00e0 emprenyat s’est\u00e0 transformant en una altra cosa, una multitud de Dyangos que diuen: “Hay que aprovechar la ocasi\u00f3n”.<\/p>\n

Ara \u00e9s com si escolt\u00e9s la pregunta que Enric Juliana li feia l’altre dia a Jordi Graupera pel Twitter: I qu\u00e8 en fem, de Maquiavel? Busco pistes en el Vicens Vives de Not\u00edcia de Catalunya<\/em>. Anem al Minotaure, que \u00e9s el poder, segons l’historiador giron\u00ed. Els catalans, diu el savi, no estem familiaritzats amb el poder i d’aqu\u00ed plora la criatura. Tot all\u00f2 de les derrotes. \u00c9s cert, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que ha plogut molt des del 1953. Dyango -que tenia 13 anys quan Vicens Vives teoritzava sobre les febleses col\u00b7lectives- ara \u00e9s “sincer i real” com aquells catalanistes del 1892. No \u00e9s l’\u00fanic. Un estat d’esperit, un estat propi.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El col\u00b7lega Iu Forn, amb la seva agudesa habitual, m’ha robat el t\u00edtol que jo volia per aquest paper a prop\u00f2sit del cas del cantant mel\u00f2dic catal\u00e0 que ha assumit…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4827"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4827"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4827\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}