{"id":4830,"date":"2013-07-08T00:00:20","date_gmt":"2013-07-07T23:00:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2317"},"modified":"2013-07-08T00:00:20","modified_gmt":"2013-07-07T23:00:20","slug":"entitats-particulars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/07\/08\/entitats-particulars\/","title":{"rendered":"Entitats particulars"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tPere Navarro, mogut per un entusiasme sorprenent, ha dit que &#8220;aquest 6 de juliol passar\u00e0 a la hist\u00f2ria de Catalunya i del conjunt d&#8217;Espanya&#8221;. S&#8217;ho creu de deb\u00f2, aix\u00f2, el l\u00edder del PSC? El motiu d&#8217;aquest atac d&#8217;optimisme del terrassenc \u00e9s l&#8217;aprovaci\u00f3 -aquest dissabte a Granada- d&#8217;un document del PSOE que estableix el model federal que els socialistes -de tot arreu- volen per a Espanya. Un model que pret\u00e9n vendre&#8217;s com la soluci\u00f3 contra el centralisme del PP i el sobiranisme que avui \u00e9s al centre de l&#8217;agenda pol\u00edtica catalana. Montserrat Tura ha fet la cr\u00edtica m\u00e9s precisa sobre aquest paper: &#8220;El text podria correspondre a fa quinze anys&#8221;. \u00c9s exacte.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de palesar de manera descarnada la incapacitat del socialisme catal\u00e0 a l&#8217;hora d&#8217;influir en el socialisme espanyol, el document Un nou pacte territorial: l&#8217;Espanya de tots t\u00e9 com a principal problema el seu llenguatge antic, gastat, obsolet. Fa la sensaci\u00f3 que a la c\u00fapula del PSOE s\u00f3n impermeables al pas del temps i als canvis en el m\u00f3n. Ni Catalunya com a naci\u00f3 ni el concepte d&#8217;Espanya com a Estat plurinacional apareixen en aquest catecisme que, en canvi, parla de &#8220;fets diferencials&#8221; i &#8220;entitats pol\u00edtiques particulars&#8221;, com si f\u00f3ssim a l&#8217;any 1982. \u00c9s la vict\u00f2ria final de Carme Chac\u00f3n, contra la qual el primer secretari del PSC va semblar -fa pocs mesos- que exercia la seva autoritat en defensa dels interessos de les dones i homes de Catalunya. Quants gestos de fermesa per arribar al que Ernest Maragall titlla de &#8220;rendici\u00f3&#8221;.<\/p>\n<p>Aquesta pel\u00b7l\u00edcula no t\u00e9 res d&#8217;original. Molts, abans que Navarro, han topat amb la mateixa pedra. El socialisme catal\u00e0 se subordina a la l\u00f2gica d&#8217;un socialisme espanyol que nom\u00e9s t\u00e9 en compte la triangulaci\u00f3 de poder Andalusia-Madrid-Euskadi i la compet\u00e8ncia nacionalista i electoral amb un PP que sempre t\u00e9 una bandera m\u00e9s grossa que la colla del carrer Ferraz. Potser s\u00ed que dissabte va ser un dia hist\u00f2ric, per\u00f2 podria ser per tot el contrari del que proclama Navarro: la data en qu\u00e8 el PSC va fer-se l&#8217;harakiri a petici\u00f3 de P\u00e9rez Rubalcaba i els barons de la solidaritat mal entesa.<\/p>\n<p>Dimecres passat, Alfonso Guerra era entrevistat en aquest diari. El vell jacob\u00ed, fidel a la ret\u00f2rica de pla\u00e7a de braus, es definia com a &#8220;ciutad\u00e0 del m\u00f3n&#8221; i vinculava el sobiranisme amb &#8220;la incompet\u00e8ncia i la irregularitat en la gesti\u00f3 econ\u00f2mica&#8221;. Ho vaig trobar entranyable. El m\u00e9s interessant \u00e9s que ho declari precisament quan el cas dels ERO andalusos posa al descobert una presumpta corrupci\u00f3 vinculada al PSOE de magnituds exorbitants, assumpte sobre el qual no diu ni piu. Em ve al cap Juan Guerra, primer corrupte oficial de la democr\u00e0cia, que va sortir a la llum quan molts pensaven que &#8220;una entitat particular&#8221; com Catalunya podria encaixar. Ha plogut molt des de llavors, encara que ni Guerra ni P\u00e9rez Rubalcaba vulguin acceptar-ho.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Pere Navarro, mogut per un entusiasme sorprenent, ha dit que &#8220;aquest 6 de juliol passar\u00e0 a la hist\u00f2ria de Catalunya i del conjunt d&#8217;Espanya&#8221;. S&#8217;ho creu de deb\u00f2, aix\u00f2, el&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4830"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4830"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4830\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4830"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4830"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4830"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}