{"id":4831,"date":"2013-07-11T00:00:53","date_gmt":"2013-07-10T23:00:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2322"},"modified":"2013-07-11T00:00:53","modified_gmt":"2013-07-10T23:00:53","slug":"espriu-o-tarradellas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/07\/11\/espriu-o-tarradellas\/","title":{"rendered":"Espriu o Tarradellas"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tUn dels meus projectes, per quan tingui una estona lliure, \u00e9s escriure una obra de teatre en la qual far\u00e9 parlar llargament Salvador Espriu i Josep Tarradellas, el poeta nacional conegut per tothom i el president inesperat del qual poqu\u00edssims catalans en sabien res abans que torn\u00e9s de l’exili. \u00c9s una idea que em va venir al cap llegint l’excel\u00b7lent biografia que l’amic Agust\u00ed Pons ha escrit sobre el m\u00edtic escriptor d’Arenys de Mar, Espriu, transparent<\/em> (Proa). Pons explica, entre d’altres detalls, que ambd\u00f3s personatges es van con\u00e8ixer un dia de mar\u00e7 de 1977 a la platja de Canet, al Rossell\u00f3, i tamb\u00e9 conta que Espriu va mostrar la seva simpatia i afecte per Montserrat Tarradellas, la filla discapacitada del pol\u00edtic. Us imagineu aquella conversa, entre dos figures tan diferents i amb referents tan allunyats? Un intel\u00b7lectual de l’interior i un home d’acci\u00f3 de la di\u00e0spora, un idealista i un pragm\u00e0tic, un obsessiu dels mots i un obsessiu del poder, etc\u00e8tera.<\/p>\n

Amb tot, all\u00f2 que m\u00e9s em crida l’atenci\u00f3 \u00e9s una carta d’Espriu a Ricard Salvat del mes d’agost de 1965, en la qual parla dels escriptors de l’exili en termes poc amables: “Crec que els de l’exili toquen campanes, ni fan ni deixen fer i, en general, no tenen ni la m\u00e9s petita autoritat moral i la varen perdre assassinant o deixant assassinar, cremar i robar del 36 al 39. I, a m\u00e9s, varen perdre. Per estupidesa i per covardia: aquesta \u00e9s la meva visi\u00f3. Cal, pol\u00edticament, fer foc nou, partir de zero, no d’en Tarradellas, en ell mateix una bona persona. I l’ess\u00e8ncia o l’\u00e0nima, o el que sigui, del pa\u00eds l’hem mantinguda i l’hem salvada (potser) nosaltres, \u00e9s a dir, quatre intel\u00b7lectuals que ens hem quedat, que no hem claudicat i que hem treballat. I vet-li aqu\u00ed. A m\u00e9s, per sort o per desgr\u00e0cia, el m\u00f3n del 65 no t\u00e9 res a veure amb el del 39. Desitjo que aquests dissortats i culposos vells no tornin. Almenys, no com a grup. Que es vinguin a morir al pa\u00eds un per un, i que callin. I que deixin fer als joves, no a nosaltres, que hem mantingut, sin\u00f3 a vost\u00e8s, que han de realitzar i construir”. La carta -divulgada per N\u00faria Santamaria i recuperada per Pons en la seva investigaci\u00f3- \u00e9s m\u00e9s llarga i entra en d’altres consideracions, per\u00f2 el fragment esmentat ens permet constatar la duresa amb qu\u00e8 Espriu observava les generacions precedents, responsables de la guerra i de l’ensulsiada.<\/p>\n

Dotze anys m\u00e9s tard d’aquest judici tan sever del poeta, el president Tarradellas va tornar a Catalunya mitjan\u00e7ant una operaci\u00f3 d’Estat que permetia assolir, a la vegada, dos objectius. Primer: donar una resposta a la demanda d’autonomia amb el restabliment per decret de la Generalitat, \u00fanica incrustaci\u00f3 de la legalitat republicana en la transici\u00f3 espanyola. Segon: frenar el protagonisme dels pol\u00edtics joves catalans que -per dir-ho com Espriu- havien de fer “foc nou”, especialment el del socialista Joan Revent\u00f3s i el del comunista Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, l\u00edders dels dos partits que havien tret m\u00e9s vots a Catalunya en les primeres eleccions generals despr\u00e9s de la dictadura; una Catalunya decantada cap a l’esquerra era una realitat que preocupava el govern de Su\u00e1rez i els poders f\u00e0ctics del moment.<\/p>\n

El retorn de Tarradellas establia una continu\u00eftat amb el passat recent de l’autogovern a canvi de posar en el centre del tauler de la transici\u00f3 a Catalunya un l\u00edder veter\u00e0 que no responia per res a la l\u00f2gica dels partits. Madrid se sabia Maquiavel m\u00e9s b\u00e9 que els dirigents de l’Assemblea de Catalunya. Aquell l\u00edder inesperat, patriarcal i amb el pedigr\u00ed de l’exili, absorbia l’adhesi\u00f3 popular des del c\u00e0rrec presidencial, era un s\u00edmbol m\u00e9s que un actor amb poder. Mem\u00f2ria contra veritat. Aqu\u00ed ten\u00edem cineastes inspirats per\u00f2 l’Estat disposava de serveis secrets. El passat ajudava -deien- a construir el futur a canvi de mantenir el present en segon terme. Per\u00f2 el m\u00f3n del 1977 -com ja havia subratllat Espriu anys abans- no tenia res a veure amb el del 1939. Durant el trajecte en autom\u00f2bil entre l’aeroport del Prat i el centre de Barcelona, el dia de la seva arribada triomfal, Tarradellas va adonar-se que all\u00ed on antany hi havia horts i masos apareixien els blocs de pisos de Bellvitge. El paisatge i el paisanatge havien canviat mentre Espriu cantava la necessitat de refer els ponts de di\u00e0leg, els de deb\u00f2, els que es basen en el respecte.<\/p>\n

El poeta nacional va ser desmentit pels estrategs de la transici\u00f3. Els versos d’Espriu van ser bandera de lluita contra el tir\u00e0, per\u00f2 la partida la van guanyar els astuts redactors d’informes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia. En la foto final, la gent -els que tenien ganes de llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia i els que van sumar-s’hi- no va trobar difer\u00e8ncies entre el missatge de La pell de brau<\/em> i la famosa frase del “ja s\u00f3c aqu\u00ed”, tot anava en la mateixa direcci\u00f3. La resist\u00e8ncia cultural interior, la nost\u00e0lgia de l’exili, els c\u00e0lculs dels nous partits, l’obrerisme mobilitzat i els anhels dels sectors m\u00e9s polititzats del jovent s’anaven sumant a un \u00fanic corrent de canvi. Les retic\u00e8ncies de 1965 s’havien silenciat o apaivagat el 1977, encara que Josep Benet i alguns pocs m\u00e9s no van voler fer veure que s’ho creien. La unitat no va ser mai la unitat.<\/p>\n

Sepharad va quedar colgada a les golfes mentre hi ha qui avui malda per inventar-se un nou Tarradellas.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dels meus projectes, per quan tingui una estona lliure, \u00e9s escriure una obra de teatre en la qual far\u00e9 parlar llargament Salvador Espriu i Josep Tarradellas, el poeta nacional…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4831"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4831"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4831\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}