\t\t\t\tQuan intento explicar a alg\u00fa de fora de Catalunya el que representa el moviment sobiranista i les causes d\u2019aquesta situaci\u00f3, sempre esmento la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut que havia estat aprovat en refer\u00e8ndum pel poble catal\u00e0 l\u2019any 2006. L\u2019estiu del 2010, hi va haver una enorme decepci\u00f3 entre milers de catalans que encara confiaven en l\u2019arbitratge de les institucions espanyoles. No s\u2019entendria l\u2019aposta d\u2019Artur Mas sense aquesta decepci\u00f3 i sense l\u2019engany de Zapatero durant la negociaci\u00f3 del text estatutari. Saber avui que el nou president del TC \u00e9s militant del PP i que t\u00e9 una f\u00f2bia manifesta a tots els nacionalismes (menys al seu) no fa m\u00e9s que confirmar que el drama de Catalunya \u00e9s tenir un Estat en contra m\u00e9s que el fet de no tenir un Estat propi.<\/p>\n
He escrit la paraula decepci\u00f3 amb tota la intenci\u00f3 per subratllar la base moral, prepol\u00edtica, que t\u00e9 el moviment catal\u00e0 que Madrid menysprea, ridiculitza o desfigura sense analitzar-lo seriosament. Hi ha qui es pensa, equivocadament, que el sobiranisme creix a partir d\u2019un suposat odi visceral a Espanya. Res d\u2019aix\u00f2. El sentiment majoritari previ a la presa de consci\u00e8ncia de la via independentista \u00e9s la decepci\u00f3, un fenomen que produeix tristesa. Decepci\u00f3 pel fet de constatar que l\u2019Espanya plurinacional no existeix ni interessa fora de Catalunya. Els decebuts, amb el temps, es fan sobiranistes. Hi ha moltes persones que ara diuen voler un Estat catal\u00e0 i que, abans, estaven c\u00f2modes amb l\u2019autonomia i votaven opcions com CiU, PSC i ICV.<\/p>\n
Si es repassa la hist\u00f2ria del catalanisme, es veu que la decepci\u00f3 hi t\u00e9 un paper fonamental. Hi pensava fa poques setmanes, mentre visitava l\u2019exposici\u00f3 permanent sobre Francesc Maci\u00e0 que es pot veure al magn\u00edfic Espai Maci\u00e0, a Les Borges Blanques, la localitat que fou l\u2019epicentre de la carrera pol\u00edtica del president nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa. Mentre en Josep Segura m\u2019anava mostrant els documents i objectes que permeten entendre la vida i la traject\u00f2ria de l\u2019Avi, no em podia treure del cap la paradoxa que suposa que el primer l\u00edder independentista catal\u00e0 fos alg\u00fa que havia estat, durant trenta anys, oficial de l\u2019ex\u00e8rcit espanyol i admirador d\u2019Alfons XIII. Qu\u00e8 va capgirar la mentalitat d\u2019aquest tinent coronel mon\u00e0rquic?<\/p>\n
L\u2019historiador Josep M. Roig Rosich ha dedicat diversos estudis al primer l\u00edder de masses de la Catalunya contempor\u00e0nia. En el seu llibre Francesc Maci\u00e0. De militar espanyol a independentista catal\u00e0 (1907-1923)<\/em> ens ofereix un relat documentat de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquest pol\u00edtic. Com \u00e9s sabut, \u00e9s l\u2019assalt d\u2019uns militars a la redacci\u00f3 del \u00a1Cu-Cut!<\/em>, l\u2019any 1905, i la posterior aprovaci\u00f3 de l\u2019anomenada llei de Jurisdiccions el que provoca l\u2019entrada de Maci\u00e0 en pol\u00edtica dins de Solidaritat Catalana, el moviment electoral interclassista que va aplegar sota un mateix paraigua els catalanistes de totes les tend\u00e8ncies. En aquell moment, un jove Francesc Camb\u00f3 i un desconegut Maci\u00e0 formaven part del mateix projecte. La vict\u00f2ria electoral dels solidaris va ser aire fresc a les Corts espanyoles, un regeneracionisme que aspirava a un reconeixement de Catalunya dins d\u2019una Espanya moderna. Maci\u00e0 era una de les veus d\u2019aquest esperit d\u2019unitat que duraria molt poc.<\/p>\n Malgrat que les pressions corporatives el van obligar a renunciar a la condici\u00f3 de militar (cosa que no passava amb oficials que eren diputats dels partits din\u00e0stics), Maci\u00e0 considerava llavors perfectament compatible el patriotisme espanyol, la demanda d\u2019autonomia catalana i la lluita contra el caciquisme. Per\u00f2, tot i treballar en assumptes concrets relacionats amb el seu districte, les Corts el van decebre profundament, veia la instituci\u00f3 com una farsa, mai va encaixar en l\u2019ambient de Madrid, i va abandonar el seu esc\u00f3 a les acaballes del 1915. For\u00e7at pels seus electors, hi va tornar m\u00e9s tard, quan l\u2019impacte de la Primera Guerra Mundial, el cas irland\u00e8s, la crisi social i la inestabilitat pol\u00edtica el porten a nous plantejaments. S\u2019adona que la reforma d\u2019Espanya \u00e9s impossible. Encara sense partit propi, busca el seu espai. El 5 de novembre del 1918, segons Roig Rosich, trobem la primera formulaci\u00f3 independentista de Maci\u00e0 en un discurs al Congr\u00e9s dels Diputats, on l\u2019escolta Camb\u00f3, ministre de Foment de Maura: \u201cYo solemnemente os digo que nosotros queremos formar una nacionalidad catalana libre e independiente\u201d. La decepci\u00f3 es va transformar en un objectiu hist\u00f2ric. Ell s\u00ed que volia ser el Bol\u00edvar de Catalunya.<\/p>\n En les seves Mem\u00f2ries<\/em>, el l\u00edder de la Lliga titlla Maci\u00e0 d\u2019il\u00b7luminat i escriu que el seu adversari es va convertir en \u201cel s\u00edmbol i la representaci\u00f3 de Catalunya\u201d, tot i que ning\u00fa no se\u2019l prenia seriosament els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera. Camb\u00f3, que era m\u00e9s intel\u00b7ligent, m\u00e9s organitzat i m\u00e9s modern que Maci\u00e0, no va saber llegir l\u2019onada de canvi del 1931 i va unir la seva sort a la d\u2019una monarquia arnada, un error que Gaziel va comentar amargament. Ironies de la hist\u00f2ria. I una gran lli\u00e7\u00f3 per als pol\u00edtics catalans d\u2019avui. Com tamb\u00e9 ho \u00e9s que Maci\u00e0 hagu\u00e9s de renunciar a la Rep\u00fablica Catalana poques hores despr\u00e9s de proclamar-la des del balc\u00f3, per no perjudicar la naixent Segona Rep\u00fablica Espanyola. Aquesta va ser una altra decepci\u00f3, per\u00f2 massa tardana per poder transformar-la en un nou projecte.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan intento explicar a alg\u00fa de fora de Catalunya el que representa el moviment sobiranista i les causes d\u2019aquesta situaci\u00f3, sempre esmento la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4833"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4833"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4833\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4833"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4833"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4833"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}