\t\t\t\tSenyora alcaldessa, regidores i regidors, pabordesses i pabordes,\u00a0 amigues i amics,<\/p>\n
D\u2019entrada, moltes gr\u00e0cies per aquest enc\u00e0rrec tan peculiar que m\u2019heu fet i que consisteix a convidar a la festa els meus conciutadans que, de natural, \u00e9s gent que t\u00e9 molta tirada a la disbauxa, la barrila i la xerinola de tota mena. Ni el vilanov\u00ed ni el geltrunenc \u2013i no diguem la vilanovina i la geltrunenca- ha de menester gaires est\u00edmuls per parar les m\u00e0quines i muntar la gatzara que toqui, amb una bona m\u00fasica i un bon xeflis. Els d\u2019aqu\u00ed som despresos i descordats, sempre a punt de celebrar una cosa o altra.<\/p>\n
\u00c9s, doncs, un gran honor i una alta responsabilitat prendre la paraula en aquest acte tan solemne i popular alhora, vestit de blanc com una n\u00favia d\u2019abans o com un americano<\/em> de postal. Em fa il\u00b7lusi\u00f3 adre\u00e7ar-vos aquests mots, amb el desig i l\u2019esperan\u00e7a que, quan sigui gran, alg\u00fa em convidi a fer tamb\u00e9 el Serm\u00f3 del Rei Carnestoltes, l\u2019altre gran discurs sagrat de la nostra tribu.<\/p>\n Enguany, el pregoner \u00e9s de casa. Em coneixeu i us conec. Ser vilanov\u00ed t\u00e9 inconvenients i t\u00e9 avantatges a l\u2019hora de convidar-vos a la festa. El primer inconvenient \u00e9s que jo sento massa amor i massa desamor cap a Vilanova i la Geltr\u00fa per parlar-ne amb la necess\u00e0ria dist\u00e0ncia i contenci\u00f3. I el primer avantatge \u00e9s exactament el mateix que acabo de dir com a primer inconvenient. Les coses s\u00f3n com s\u00f3n: la ciutat i jo ens hem vist les vergonyes des de sempre, des de fa 46 anys i set mesos. Amb l\u2019excepci\u00f3 d\u2019algunes temporades vivint a Barcelona, servidor ha estat fidel\u00edssim a aquesta vila.<\/p>\n Convidar a la festa sembla empresa f\u00e0cil: au, vinga, sortiu a ballar, a cantar, a beure i a xalar, i no pareu fins que estigueu ben rebentats. Per\u00f2 aqu\u00ed no acaba la cosa. Perqu\u00e8, amb l\u2019excusa del convit a la festa, resulta que l\u2019herald de torn i els ciutadans convocats ens sotmetem, cada any, a una mena de sessi\u00f3 de psicoan\u00e0lisi sobre all\u00f2 que la ciutat \u00e9s, all\u00f2 que la ciutat ha estat i, tal vegada, all\u00f2 que la ciutat vol ser. Diria que del convidador o del pregoner s\u2019espera que faci una mica de bruixot o d\u2019oracle, exercici molt arriscat que em sembla que no em pertoca. Els economistes i els homes del temps ho fan millor. I tamb\u00e9 saben explicar-se de manera m\u00e9s convincent quan les previsions fallen, que \u00e9s quasi sempre.<\/p>\n No, no far\u00e9 pron\u00f2stics. No patiu. El futur l\u2019anem creant entre tots com podem, enmig de l\u2019atzar i la necessitat, per molt que tinguem l\u2019ambici\u00f3 de planificar la vida de manera obsessiva. Nom\u00e9s podem dir alguna cosa sobre el que ha passat, mai sobre el que passar\u00e0. Les dones i els homes som projecte en la mesura que som mem\u00f2ria i \u00e9s d\u2019aquesta darrera dimensi\u00f3 \u2013la mem\u00f2ria- de la qual vivim els que ens dediquem a ajuntar paraules. A m\u00e9s, no oblideu un fet cabdal: la mem\u00f2ria \u00e9s la base de la festa igual que \u00e9s l\u2019origen del desig.<\/p>\n La mem\u00f2ria \u00e9s la suma de records i d\u2019oblits, de dolor i de joia. La mem\u00f2ria ens proporciona una o diverses identitats, ens permet parlar amb els morts i ens regala un mapa per descobrir continents sempre verges. Sense mem\u00f2ria no sabr\u00edem qu\u00e8 celebrar ni com, i ens limitar\u00edem a moure\u2019ns com titelles sense esma a la recerca d\u2019algun motiu on aferrar-nos. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s fet de mem\u00f2ria m\u00e9s que d\u2019aigua i per aix\u00f2 som animals hist\u00f2rics que ens enyorem del futur com m\u00e9s pensem con\u00e8ixer el passat.<\/p>\n Gr\u00e0cies a la mem\u00f2ria ens dotem de mites i de llegendes que ens serveixen per retrobar-nos a la pla\u00e7a p\u00fablica i comprovar que continuem vius. Aquesta constataci\u00f3 \u00e9s el motor de la festa. Aquella pedregada remota de la qual ens ha de protegir la Mareded\u00e9u de les Neus \u00e9s una bona hist\u00f2ria, que ens esperona a superar les dificultats, a treballar plegats, a ser solidaris, i a tenir l\u2019ambici\u00f3 de fer una ciutat i un pa\u00eds m\u00e9s lliures, m\u00e9s justos i m\u00e9s humans. I gr\u00e0cies a la mem\u00f2ria, els nostres sentits es preparen per viure unes jornades especials durant les quals fem un par\u00e8ntesi agrad\u00f3s per ser una mica diferents. Lluny de la neurosi productiva, lluny de la d\u00e8ria comunicativa, lluny de la rutina que ens aclapara. La festa grossa ens connecta amb un univers subtil de colors, olors i sons que relaxen el cos i alliberen la ment. No som nosaltres que fem la festa, \u00e9s la festa que ens desf\u00e0 a nosaltres.<\/p>\n El meu primer record de la Festa Major \u00e9s un concert de banda a la pla\u00e7a de la Vila, assegut al costat del meu pare i de la meva mare, a mitjan dels anys setanta. \u00c9s de nit i estic menjant-me un gelat de vainilla. Les dones fan anar el vano amb energia. Corregeixo: el concert no \u00e9s de banda sin\u00f3 d\u2019un conjunt \u2013aix\u00ed en deien llavors- que toca temes de moda i porta tres vocalistes, paraula que s\u2019ha perdut: dues noies i un noi; la vocalista rossa balla molt b\u00e9. Porta un vestit blau amb lluentons. Torno a corregir: no menjo cap gelat, estic bevent una orxata. Ara dubto: potser la noia que balla tan b\u00e9 no \u00e9s rossa sin\u00f3 una mulata de gran somriure, per\u00f2 aquest detall no quadra gaire amb d\u2019altres refer\u00e8ncies de l\u2019\u00e8poca. I el grup com es deia? Caravana<\/em>, Melod\u00eda<\/em> o Quinta Dimensi\u00f3n<\/em>? Potser el meu primer record de Festa Major \u00e9s un castell de focs que m\u2019obliguen a veure mentre ploro, perqu\u00e8 el soroll dels coets em fa por i tinc ganes que s\u2019acabin. O potser…<\/p>\n La mem\u00f2ria \u00e9s necess\u00e0ria per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s tra\u00efdorenca, com acabeu de comprovar. La mem\u00f2ria t\u00e9 poc a veure amb la veritat de les coses, t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la imaginaci\u00f3 desbocada, per aix\u00f2 la fem servir per fer novel.les, pel.l\u00edcules o convits a la festa. No s\u00e9 si tot el que he escrit abans ho he viscut de deb\u00f2, ho he somiat, o hauria volgut viure-ho. Si voleu la veritat, aneu a cercar la hist\u00f2ria documentada i us explicaran que aquesta Festa Major \u00e9s filla de la generaci\u00f3 de joves que, en arribar la democr\u00e0cia, va saber reinventar amb for\u00e7a una cultura popular i tradicional que havia estat amagada, desfigurada i manipulada pel franquisme. Si voleu estudiar la hist\u00f2ria, parleu amb el Bienve Moya, per exemple, que en sap el secret, i amb d\u2019altres persones que us contaran la complexitat de la cultura durant la transici\u00f3.<\/p>\n Quin \u00e9s el vostre primer record de la Festa Major? I el millor? Com recordarem, en el futur, la Festa Major d\u2019aquest any? Com explicarem el que avui estem vivint? Travessem temps complicats, d\u2019enormes dificultats econ\u00f2miques i socials, de nobles anhels pol\u00edtics, de creixent demanda de m\u00e9s veritat, de m\u00e9s just\u00edcia i de m\u00e9s dec\u00e8ncia. Travessem dies i mesos que generen moltes preguntes i no tenim totes les respostes. Som ciutadans amb problemes i amb incerteses, per\u00f2 no renunciem a la festa, de cap de les maneres. La festa tamb\u00e9 \u00e9s una manera de plantar cara a la por i al des\u00e0nim, una manera d\u2019expressar que no ens deixem v\u00e8ncer per les dades m\u00e9s negatives ni els auguris m\u00e9s descoratjadors. El poble que fa festa no es desent\u00e9n de la realitat, ans al contrari. El poble que celebra \u00e9s un poble conscient de s\u00ed mateix, viu, creatiu, disposat a tirar endavant.<\/p>\n Salvador Espriu, poeta del qual enguany celebrem el centenari, ens ensenya que la festa \u00e9s una frontissa que uneix la vida i la mort perqu\u00e8 expressa el canvi:<\/p>\n \u201c<\/strong>Quan aquells dits sensibles<\/p>\n toquin m\u00fasiques fr\u00e0gils<\/p>\n i lentament vacil\u00b7lin<\/p>\n llums canviant de ciris,<\/p>\n surt de la festa. Mira<\/p>\n quanta nit, quina extrema<\/p>\n solitud se t’emporta,<\/p>\n per la rialla, a l’home<\/p>\n justificat i lliure<\/p>\n que neix del teu silenci\u201d<\/p>\n Celebrem, commemoren, festegem perqu\u00e8 ens sabem finits i limitats, microbis dins del magma obscur, enxampats en una breu franja de soroll enmig de dos grans silencis. La festa, amb el seu xivarri, amb l\u2019estr\u00e8pit dels coets i la veneraci\u00f3 enjogassada pel foc, ens recorda que l\u2019eternitat de l\u2019instant \u00e9s tot el que tenim i que ens cal aprofitar-la com qui escura el plat i no sap si dem\u00e0 hi haur\u00e0 cap m\u00e9s \u00e0pat. La festa ens fa sentir d\u00e9us menors, capa\u00e7os d\u2019aturar la s\u00ednia a canvi de retre homenatge al misteri. Com a navegants de mars de vidre, lligats a rituals que cosim i descosim segons les modes i els vents de la hist\u00f2ria, penyores que som de les nostres pr\u00f2pies fantasies, genets de cavalls imparables dins un bosc que no t\u00e9 sortida.<\/p>\n S\u00f3c \u2013com sabeu- de Cal Cebeta, el motiu o malnom amb el qual es coneixia el meu avi matern, el Francisco Vidal Sanahuja, \u00e0lies Panxo. S\u00f3c tamb\u00e9 dels \u00c1lvaro, una nissaga de vilanovins amb arrels murcianes i valencianes, tots fills o n\u00e9ts del Marcos \u00c1lvaro, el meu avi patern que, arribat durant la d\u00e8cada dels anys vint del segle passat, va treballar una pila d\u2019anys al Griffi. Dic tot aix\u00f2 perqu\u00e8 penso molt en les festes majors que van viure els meus avis, vull dir que tracto d\u2019imaginar-me-les. Per exemple: enyorava el Panxo Vidal la Festa Major de Vilanova quan l\u2019any 1912 va marxar a Cuba per fer les Am\u00e8riques? Per exemple: enyorava el Marcos \u00c1lvaro les festes del seu poble, Torre Pacheco, quan va venir a Catalunya fugint de la mis\u00e8ria?<\/p>\n A un avi, l\u2019aventura antillana no li va sortir b\u00e9 i va tornar sense haver-se convertit en un indiano<\/em> triomfant. A l\u2019altre, el somni catal\u00e0 li va funcionar, tot i que, amb deu fills per alimentar, les coses no van ser mai f\u00e0cils, bo \u00e9s recordar-ho. A vegades, no tenim prou present la pobresa i la duresa que van patir els que ens han precedit.<\/p>\n Voleu dir que els meus avis van gaudir gaire de les festes majors? No ho s\u00e9. Espero que s\u00ed. Qu\u00e8 era la festa ahir i qu\u00e8 \u00e9s avui? En ess\u00e8ncia, tenim les mateixes d\u00e8ries, canvia nom\u00e9s el decorat i el vestuari. Per exemple, ells bevien xampany (molt de tant en tant) i nosaltres bevem cava (for\u00e7a sovint). Per exemple, ells designaven com amic alg\u00fa que havien tocat i avui anomenem amics a pres\u00e8ncies digitals amb les quals no hem brindat a Can Sol\u00e0 ni hem compartit vag\u00f3 de rodalia qualsevol mat\u00ed en qu\u00e8 la Renfe conspira per fotre\u2019ns. Jo, com que s\u00f3c nascut encara al segle XX, malgrat fer servir Twitter i Facebook, tinc dels amics un concepte molt s\u00f2lid i concret.<\/p>\n La festa s\u00f3n tamb\u00e9 \u2013i sobretot- els nostres amics. Vull dir aquells que hem abra\u00e7at, els que hem vist suar al nostre costat, els que hem consolat o ens han consolat, els que ens han aguantat les manies i ens han suportat les borratxeres. No hi ha festa sense amistat i no hi ha amistat sense una mica de festa, aix\u00f2 em sembla axiom\u00e0tic i imprescindible de ser subratllar ara i aqu\u00ed. Una festa sense amics \u00e9s com un xat\u00f3 sense la salsa de xat\u00f3. \u00c9s l\u2019amistat all\u00f2 que atorga sentit profund a la celebraci\u00f3. Jo s\u00f3c els meus amics, deia el cl\u00e0ssic. Tenia tota la ra\u00f3.<\/p>\n Vilanova i la Geltr\u00fa \u00e9s ciutat de festes i d\u2019hist\u00f2ries, de marros i de faules. Cada Festa Major que passa tenim m\u00e9s hist\u00f2ries per explicar perqu\u00e8 una ciutat \u00e9s una m\u00e0quina de produir relats i personatges \u00fanics, com sap el meu estimat oncle Baixamar, mariner, amant d\u2019estrangeres i exhippie que enguany s\u2019ha pres vacances a l\u2019agost, per anar qui sap on. Aix\u00f2 em fa pensar en el desaparegut Jes\u00fas Moncada, l\u2019admirat escriptor de la Franja (on es parla catal\u00e0 encara que alguns ho neguin inventant-se denominacions extravagants) que amb tant de talent va construir una literatura a partir de la mem\u00f2ria del seu poble, negat sota les aig\u00fces del pant\u00e0 de Riba-roja. Moncada ens advertia que la mem\u00f2ria \u00e9s un material que s\u2019ha de tocar amb delicadesa: \u201cEn una col\u00b7lectivitat petita \u2013deia-, cal anar amb molt de compte. Els mequinensans, per\u00f2, van adonar-se de seguida que podien confiar en mi. Saben que mai no revelar\u00e9 les meves fonts d\u2019informaci\u00f3. Aix\u00ed he pogut v\u00e8ncer retic\u00e8ncies, d\u2019altra banda molt comprensibles en un m\u00f3n on tothom es coneix\u201d. Quina gran lli\u00e7\u00f3! Aplicable tamb\u00e9 a Vilanova, un lloc on \u2013malgrat el desenvolupament dels darrers anys- tothom es coneix o ho fa veure.<\/p>\n Per aix\u00f2 no esmentar\u00e9 els noms d\u2019algunes hist\u00f2ries reals i fascinants que, algun dia, haurem d\u2019escriure. Com la perip\u00e8cia d\u2019aquell jove periodista local que, als anys cinquanta, va passar de falangista a fer oposici\u00f3 a Franco, fins que va haver de fugir cap a Sud-am\u00e8rica, on va acabar convertit en home de negocis; o les aventures d\u2019un misteri\u00f3s artista nord-americ\u00e0 que un dia, a les acaballes de la dictadura, va aterrar al desaparegut bar Sunset i va comen\u00e7ar a fer amics, als quals confessava que vivia d\u2019un \u201clittle money\u201d, per dissimular que potser era agent de la CIA. La realitat sempre supera la ficci\u00f3, sigui dit amb el perm\u00eds de l\u2019amic M\u00e0rius Serra, que en el seu convit a la festa del 1996 ens explicava que uns policies l\u2019havien retingut tota una nit en companyia d\u2019altres estiuejants.<\/p>\n No tinc temps per fer-ho, per\u00f2 m\u2019agradaria investigar les festes majors d\u2019altres d\u00e8cades, amb visitants notables enganxats al paisatge local, com ara Chesterton, Eugeni d\u2019Ors, Josep M\u00aa Junoy o C\u00e9sar Gonz\u00e1lez-Ruano, que en les seves Memorias<\/em> va escriure literalment: \u201cTambi\u00e9n conoc\u00ed al pintor y extraordinario grabador Juan Crist\u00f3bal Ricart (sic), que viv\u00eda en una casa antigua y de mucho empaque en la Rambla Principal de Villanueva\u201d. La mem\u00f2ria, ja us ho deia, \u00e9s tra\u00efdorenca. I tamb\u00e9 voldria recollir detalls sobre les festes majors del nen Francesc Maci\u00e0, les del vell V\u00edctor Balaguer i les del jove Josep Piqu\u00e9, per esmentar alguns pr\u00f2cers, sense deixar de banda l\u2019eminent Joaquim Ros i Lasalas, aquell boter vilanov\u00ed que fund\u00e0 una impremta a la localitat cubana de Matanzas i que, m\u00e9s tard, particip\u00e0 en la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3 Catalana de l\u2019Havana.<\/p>\n La festa sempre va i ve, com la mem\u00f2ria. No es crea ni es destrueix, nom\u00e9s es transforma, com la mat\u00e8ria i com l\u2019Orquestra Matiz. La Festa Major truca altre cop a les nostres portes, deixem-la entrar, cuidem-la, que sigui la nostra convidada d\u2019honor durant uns dies memorables. I donem les gr\u00e0cies a totes i cadascuna de les persones que fan possible amb la seva il\u00b7lusi\u00f3, el seu treball, el seu temps i el seu talent que la resta de ciutadans puguem gaudir d\u2019un magn\u00edfic programa d\u2019actes.<\/p>\n Amigues i amics, pabordes, autoritats, forasters i convilatans: us convido a xalar de valent, a sortir al carrer i a viure en pau i en llibertat aquesta festa grossa, que \u00e9s de tots.<\/p>\n Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n Visca la Festa Major!<\/p>\n <\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Senyora alcaldessa, regidores i regidors, pabordesses i pabordes,\u00a0 amigues i amics, D\u2019entrada, moltes gr\u00e0cies per aquest enc\u00e0rrec tan peculiar que m\u2019heu fet i que consisteix a convidar a la festa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[47],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4836"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4836"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4836\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}