\t\t\t\tAra tothom parla d’ind\u00fastries culturals per\u00f2 hi va haver un temps que aquesta expressi\u00f3 no es feia servir i les coses eren i es feien d’una altra manera. A les acaballes del franquisme, podien passar fets extraordinaris enmig d’una pila d’incerteses, esperances i pors. Podia n\u00e9ixer, per exemple, una companyia de teatre de titelles de la m\u00e0 de gent molt jove. Aix\u00ed va ser com va sorgir L’Estaquirot, una de les moltes aventures culturals que van servir per obrir les finestres d’un pa\u00eds que necessitava aire fresc. Davant d’un panorama farcit de not\u00edcies pol\u00edtiques i econ\u00f2miques dolentes, un 40\u00e8 aniversari feli\u00e7 \u00e9s un esdeveniment que mereix un comentari. Per evitar el pessimisme i per recordar que tamb\u00e9 hi ha bona gent que ens fa la vida m\u00e9s habitable.<\/p>\n
“L’any 1973 -escriuen els membres de L’Estaquirot en un llibret commemoratiu editat per a l’ocasi\u00f3- ten\u00edem 17 anys, una edat fant\u00e0stica per fer activitats, per sortir, per veure coses, per fer teatre, per experimentar… Arran del primer festival de titelles de Barcelona i potser per casualitat, vam descobrir un nou art, amb moltes m\u00e9s possibilitats de les que pens\u00e0vem. Era a finals de la dictadura, ten\u00edem moltes ganes d’expressar-nos i d’explicar coses en la nostra llengua, que ens havia estat vetada fins i tot a l’escola. Va ser aix\u00ed que comen\u00e7\u00e0rem a preparar un espectacle; vam escriure uns contes i unes can\u00e7ons i vam construir uns titelles i uns cap-grossos molt rudimentaris. L’acceptaci\u00f3 del p\u00fablic ens va encoratjar a seguir; ens contractaven per actuar en places i carrers i tamb\u00e9 en teatres. Sense gaireb\u00e9 adonar-nos-en, es va convertir en la nostra feina…”. Vet-ho aqu\u00ed, molt resumida, l’arrancada art\u00edstica d’uns joves de Vilanova i la Geltr\u00fa que, abans que arrib\u00e9s la democr\u00e0cia, i molt abans de les subvencions (que ara han desaparegut) i dels gestors culturals (que tant manen i dicten), i molt abans tamb\u00e9 del desenc\u00eds, la postmodernitat i les xarxes socials, van sortir a menjar-se el m\u00f3n i a construir una petita utopia realitzable des dels patis de les escoles i les festes majors, all\u00ed on la llibertat es comen\u00e7ava a filtrar, a poc a poc.<\/p>\n
Les fotografies d’ahir ens mostren uns titellaires amb aspecte de hippies de Calif\u00f2rnia anant amunt i avall en una petita furgoneta. Una nova cultura apareixia mitjan\u00e7ant el teatre, la m\u00fasica, les festes populars, la literatura… Bullien les associacions de ve\u00efns i creixia el moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica mentre els partits es preparaven per al futur. Arribaven idees i actituds de fora, una nova manera d’entendre la vida que posava en crisi all\u00f2 que pensaven els adults, enxampats entre les in\u00e8rcies d’una estrenada societat de consum i les hipocresies d’un r\u00e8gim basat en l’amena\u00e7a i el bast\u00f3. El nord enll\u00e0 era m\u00e9s en\u00e7\u00e0, i cada cop resultava m\u00e9s dif\u00edcil per als censors aturar la biologia. Oriol Pi de Cabanyes escrivia Oferiu flors als rebels que fracassaren<\/em> mentre el futur ministre Josep Piqu\u00e9, llavors estudiant universitari, militava al PSUC. Els cabells es portaven llargs i es fumava dins les aules.<\/p>\n En aquest magma de canvi hist\u00f2ric, apareix la creativitat de L’Estaquirot, artistes que, amb el temps, acaben convertits en petits empresaris per\u00f2 comencen passant la gorra entre el p\u00fablic. Cada generaci\u00f3 vol inventar el m\u00f3n, per\u00f2 abans de Verkami i del crowdfunding tamb\u00e9 hi havia bojos apassionats que es llan\u00e7aven a la piscina amb l’ajut nom\u00e9s de parents i amics. Abans que la paraula emprenedor fos un t\u00f2pic, hi havia qui emprenia perqu\u00e8 volia fer reals els seus somnis. L’exemple de L’Estaquirot -com el d’altres grups que broten a primers dels setanta- \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 per als temps que corren, precaris. Conven\u00e7uts que podien fer coses noves, aquells titellaires, m\u00fasics, pintors, poetes i actors van contribuir a canviar la fesomia de la nostra societat. Igual -no menys- que els nostres pol\u00edtics, que sortien de la clandestinitat. La recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia no va ser nom\u00e9s una transici\u00f3 d’un sistema a un altre, va ser una transformaci\u00f3 d’actituds i de referents. Potser, en canvi, no va ser un relleu de valors tan profund com ens pens\u00e0vem, a la vista de segons quins desperfectes actuals.<\/p>\n Avui, la companyia L’Estaquirot s\u00f3n l’Olga Jim\u00e9nez, l’Albert Alb\u00e0 (conegut per tothom com Bertu) i la N\u00faria Benedicto. Durant quatre d\u00e8cades, a m\u00e9s d’aquests tres incansables, molts d’altres amics han aportat el seu talent i el seu esfor\u00e7 a aquesta aventura. Quan van comen\u00e7ar a dedicar-se a la far\u00e0ndula, els van obligar a apuntar-se al Sindicato Nacional del Espect\u00e1culo. Ha plogut molt des de llavors, per\u00f2 se’ls veu frescos i amb ganes, sense que l’ofici adquirit hagi matat el cuc de la curiositat. Despr\u00e9s de m\u00e9s de 8.700 funcions, mantenen intacta la il\u00b7lusi\u00f3 de crear nous espectacles, buscant el risc de la investigaci\u00f3 i la connexi\u00f3 amb el p\u00fablic. Si hagu\u00e9s de dir nom\u00e9s un atribut positiu de la seva feina, esmentaria el respecte a la intel\u00b7lig\u00e8ncia de petits i grans amb qu\u00e8 preparen i executen les seves obres. El respecte de qui sap que la cultura acompleix la seva missi\u00f3 quan aconsegueix fer ciutadans m\u00e9s lliures.<\/p>\n \u00c9s gr\u00e0cies a la continu\u00eftat d’una feina cultural sorgida contra un m\u00f3n que s’enfonsava que avui tenim una societat menys idiota, malgrat algunes decepcions. Tinguem-ho clar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ara tothom parla d’ind\u00fastries culturals per\u00f2 hi va haver un temps que aquesta expressi\u00f3 no es feia servir i les coses eren i es feien d’una altra manera. A les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4838"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4838"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4838\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4838"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4838"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}