\t\t\t\tEl cas B\u00e1rcenas, a difer\u00e8ncia d’altres episodis anteriors relacionats amb la corrupci\u00f3 i el finan\u00e7ament dels partits, fa la impressi\u00f3 que, a m\u00e9s de ser un gran problema per a la dreta espanyola i una part de les elits que hi confien, \u00e9s tamb\u00e9 l’expressi\u00f3 d’una crisi profunda del r\u00e8gim pol\u00edtic que es va construir a partir de la transici\u00f3. Per aix\u00f2 \u00e9s tan estrany veure P\u00e9rez Rubalcaba demanant la dimissi\u00f3 de Rajoy, com si el l\u00edder socialista no hagu\u00e9s format part dels governs de Gonz\u00e1lez. El fet \u00e9s que Rajoy i Rubalcaba s\u00f3n producte d’una mateixa \u00e8poca i d’un id\u00e8ntic concepte de democr\u00e0cia.<\/p>\n
Quan el PSOE va perdre el poder l’any 1996 a causa de diversos esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3, una de les banderes dels populars era la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica, Aznar (que \u00e9s qui va designar Rajoy successor) es presentava com un governant rigor\u00f3s i vigilant, que no permetria que les institucions fossin utilitzades pels espavilats de torn. Aquella dreta renovada pretenia convertir-se en el motor d’una segona transici\u00f3, que havia d’aprofundir encara m\u00e9s en la modernitzaci\u00f3 que els socialistes havien impulsat des del 1982. Avui, el resultat de les alternances Gonz\u00e1lez-Aznar-Zapatero-Rajoy \u00e9s una foto que s’assembla massa -salvant totes les dist\u00e0ncies- a la postal antiga de la Restauraci\u00f3, la llarga etapa en la qual conservadors i liberals es repartien les tandes al govern per tal que res no canvi\u00e9s. Els cacics d’avui s’han adaptat a les estructures auton\u00f2miques.<\/p>\n
Si anem m\u00e9s enll\u00e0 de les batalles de fam\u00edlies dins del PP o dins del PSOE, si ens mirem aquest quadre des de lluny, \u00e9s inevitable detectar-hi s\u00edmptomes d’esgotament del r\u00e8gim que va formalitzar la Constituci\u00f3 del 1978. La crisi ha accelerat les contradiccions entre la societat i uns instruments de representaci\u00f3 -els partits- cada cop m\u00e9s rovellats. Aix\u00f2 obre la porta -com assenyalen les enquestes- al creixement o sorgiment d’altres partits i moviments. Que alg\u00fa com Rosa D\u00edez -del mateix planter que Rubalcaba i Rajoy- es postuli com la regeneraci\u00f3 ens avisa de les trampes del moment.<\/p>\n
A Catalunya, la p\u00e8rdua de for\u00e7a electoral de CiU i del PSC respon a un esgotament similar, sobre el qual s’afegeix la desconnexi\u00f3 que una part de la societat catalana ha fet del projecte espanyol, perqu\u00e8 no d\u00f3na respostes als problemes i \u00e9s percebut com el gran obstacle a un repartiment m\u00e9s just de la riquesa i el benestar. Per aix\u00f2 el sobiranisme \u00e9s -com ho era el catalanisme del 1901- l’\u00fanic regeneracionisme que desafia l’statu quo. I per aix\u00f2 -paradoxalment- un home d’ordre i criat dins la pol\u00edtica del sistema com Mas s’ha convertit en gestor d’una ruptura tranquil\u00b7la i en la figura m\u00e9s odiada per les elits de Barcelona i Madrid. Aix\u00ed les coses, els que diuen que volen salvar CiU i el PSC del vendaval encara no han ent\u00e8s que, avui, les coses funcionen de baix cap a dalt i no a l’inrev\u00e9s.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El cas B\u00e1rcenas, a difer\u00e8ncia d’altres episodis anteriors relacionats amb la corrupci\u00f3 i el finan\u00e7ament dels partits, fa la impressi\u00f3 que, a m\u00e9s de ser un gran problema per a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4839"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4839"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4839\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4839"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4839"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4839"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}