{"id":4840,"date":"2013-07-12T00:00:29","date_gmt":"2013-07-11T23:00:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2362"},"modified":"2013-07-12T00:00:29","modified_gmt":"2013-07-11T23:00:29","slug":"rusinol-com-a-vacuna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/07\/12\/rusinol-com-a-vacuna\/","title":{"rendered":"Rusi\u00f1ol com a vacuna"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tDe Santiago Rusi\u00f1ol -com d’altres homenots de la nostra cultura- hi ha una imatge popular i t\u00f2pica, sovint inexacta, que t\u00e9 poc a veure amb la seva obra. Passa molt sovint. \u00c9s all\u00f2 tamb\u00e9 del Josep Pla de la boina, el clix\u00e9 d’un fals pag\u00e8s que no sempre ha beneficiat l’aproximaci\u00f3 als llibres del nostre gran prosista. Tornant a Rusi\u00f1ol, \u00e9s evident que les reals o suposades an\u00e8cdotes del geni bohemi que encarnava la contestaci\u00f3 a l’esperit botiguer han tendit a desfigurar el coneixement de la seva creaci\u00f3 liter\u00e0ria, no tant de la seva obra pl\u00e0stica. Per anar una mica m\u00e9s enll\u00e0 i fugir del brogit, val la pena passar-se aquest juliol per la Villarroel, per gaudir de l’espectacle titulat Cap al tard<\/em>, a partir de proses autobiogr\u00e0fiques de Rusi\u00f1ol, ben cosides i ben interpretades per Ramon Madaula sota la direcci\u00f3 de S\u00edlvia Munt.<\/p>\n

El Rusi\u00f1ol que Madaula representa no fa olor de par\u00f2dia ni de caricatura, aconsegueix oferir-nos un retrat de l’\u00e0nima de l’artista sense posar-hi gaire salsa. Acompanyat nom\u00e9s per la m\u00fasica d’Erik Satie (tocada en directe al piano per Marc Garcia Rami), aquest Rusi\u00f1ol crepuscular, que es confessa com ho faria un vell amic que retorna d’un llarg viatge, \u00e9s una vacuna molt adequada contra la migranya dels temps que vivim. Ens plauria d’entrar al caf\u00e8 des d’on parla el barbut que beu absenta, un local on no hi passa mai res per\u00f2 on hi ha moltes vides en suspensi\u00f3, enmig del fum de tabac i damunt dels miralls. “Atrapar el que fuig” repeteix Madaula\/Rusi\u00f1ol mentre els espectadors, confrontats amb un esperit radicalment lliure, sospitem que els morts som nosaltres i no el tipus admirable que va viure al Cau Ferrat de Sitges.<\/p>\n

El dia que vaig assistir a la funci\u00f3, tenia a la fila del davant un destacat pol\u00edtic. Sense perdre de vista el clatell del prohom, vaig pensar -portat per les notes hipn\u00f2tiques de Satie- que el modernisme encara podia ser, avui, una arma carregada de futur. No ho dic pel seu romanticisme -que ara tamb\u00e9 impregna certs fen\u00f2mens- sin\u00f3 per la seva capacitat de promoure l’autocr\u00edtica sobre all\u00f2 que m\u00e9s estimem. Penso en el Rusi\u00f1ol que va escriure Els Jocs Florals de Canprosa, un pol\u00e8mic al\u00b7legat contra la cultura que es fossilitza i que \u00e9s utilitzada de manera partidista. Avui vivim, a Catalunya, un nou modernisme potser sense saber-ho. Parlem sempre del llegat noucentista mentre Rusi\u00f1ol vol tornar i X\u00e8nius nom\u00e9s se li apareix en somnis a Mascarell.<\/p>\n

El poeta Maragall era la veu de la naci\u00f3 assenyadament indignada per\u00f2, de cara a la tardor que ens espera, podria ser m\u00e9s efica\u00e7 i m\u00e9s higi\u00e8nic connectar amb la s\u00e0tira de Rusi\u00f1ol i muntar un espectacle on el triangle amor\u00f3s fos B\u00e1rcenas, Magdalena \u00c1lvarez i F\u00e8lix Millet. Li ho brindo a S\u00edlvia Munt. Aix\u00ed, no haur\u00edem d’esperar tant com Pep Guardiola per buidar el pap.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De Santiago Rusi\u00f1ol -com d’altres homenots de la nostra cultura- hi ha una imatge popular i t\u00f2pica, sovint inexacta, que t\u00e9 poc a veure amb la seva obra. Passa molt…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4840"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4840"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4840\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4840"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4840"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4840"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}