\t\t\t\tEl director d\u2019aquesta revista, l\u2019amic Germ\u00e0 Capdevila, ens ha demanat que, durant el juliol i l\u2019agost, no castiguem el lector amb comentaris sobre all\u00f2 que la terminologia cl\u00e0ssica anomena \u201cnot\u00edcies dures\u201d. \u00c9s una bona idea. La resta de l\u2019any ja anem molt carregadets i conv\u00e9 afluixar una mica la molla quan la calor ens aixafa. A m\u00e9s, juliol t\u00e9 mala fama. La iaia tenia una dita que mai no he oblidat: \u201cpel juliol, ni dona ni cargol\u201d. L\u2019advert\u00e8ncia, m\u00e9s que suggerir un mes de privacions carnals per raons morals, apunta la necessitat de reduir preventivament els excessos per adaptar el cos als estralls de la can\u00edcula asfixiant. Aix\u00f2 pot incloure perfectament la golafreria comunicativa.<\/p>\n
El meu somni f\u00f3ra fer vacances totals i absolutes al juliol, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s gaireb\u00e9 impossible. Els negocis i la pol\u00edtica no s\u2019aturen pas i el periodisme ha de continuar glossant les grandeses i mis\u00e8ries que ens envolten. L\u2019actualitat no s\u2019agafa una exced\u00e8ncia encara que hom tracti d\u2019embolicar-la amb suplements mil vegades clonats sobre aspectes estiuencs del g\u00e8nere ximple. Per\u00f2, informativament parlant, juliol t\u00e9 una electricitat estranya: tothom espera la resoluci\u00f3 d\u2019unes hist\u00f2ries que, en realitat, no s\u2019acaben el dia 1 d\u2019agost. Aix\u00f2 alimenta tota mena de rumors perqu\u00e8 l\u2019horitz\u00f3 del setembre posa en marxa la m\u00e0quina de la fantasia i de l\u2019especulaci\u00f3.<\/p>\n
Aquest estiu, els pol\u00edtics de Catalunya i els de Madrid no reposen gaire. Totes les carpetes s\u00f3n obertes i no es tracta de menudalla precisament. Que si la transici\u00f3 nacional, que si la dimissi\u00f3 de Rajoy, que si eleccions anticipades all\u00e0 i\/o aqu\u00ed… Cap novel\u00b7lista tindria tanta imaginaci\u00f3 a l\u2019hora de confegir un argument de best-seller, per molt creatiu que fos. La realitat imita l\u2019art i els dolents oficials del retaule es mouen com si fossin els personatges de la famosa obra El comte de Montecristo<\/em>. El desconcert i l\u2019empipament de la poblaci\u00f3 \u00e9s dens com una sopa de la tia Pepeta i les molestes descomposicions intestinals pr\u00f2pies d\u2019aquesta \u00e8poca no s\u00f3n res al costat de la descomposici\u00f3 monumental d\u2019algunes sigles. Emocions no en falten, si un vol parar l\u2019orella i captar les palpitacions del temps, per dir-ho com el mestre X\u00e8nius fa m\u00e9s de cent anys, quan Espanya tamb\u00e9 s\u2019anava descomponent enmig d\u2019una gran indifer\u00e8ncia. I encara hi som, mareded\u00e9u!<\/p>\n Ni dona ni cargol, tinguem-ho clar. Juliol, a m\u00e9s de ser un mes llarg com un dia sense pa per a tots aquells que encara no hem agafat les vacances, \u00e9s un mes de vaguetats fotetes, de promeses borroses, de frases que acabem amb \u201cja ho trobarem\u201d o amb un \u201ctruquem-nos en tornar\u201d. Els nivells d\u2019hipocresia d\u2019aquesta mena d\u2019intercanvis socials nom\u00e9s s\u00f3n superats pels nivells de sucre de les infectes sangries que serveixen als turistes incauts que s\u2019asseuen a les terrasses del centre de Barcelona. Juliol, per reblar el clau, \u00e9s tamb\u00e9 el mes de les avaluacions i de les revisions de vida, dels projectes desats a la nevera, de les factures impagades i dels homenatges pendents. Alguns mai no arriben, val a dir.<\/p>\n Mentre els telenot\u00edcies van donant els nous cap\u00edtols del cas B\u00e1rcenas o la darrera aparici\u00f3 de F\u00e8lix Millet sopant feli\u00e7ment a Menorca, un es refugia en els gint\u00f2nics, en les cerveses, en les orxates i, sobretot, en els vespres que fresquegen, si pot ser de cara al mar i maldant per cercar la bellesa i oblidar una mica els corruptes, els fan\u00e0tics, els mutants i els inspectors d\u2019Hisenda amb dedicaci\u00f3 especial a la catalana terra. Diuen que despr\u00e9s del juliol ve sempre l\u2019agost i que l\u2019oncle Baixamar, tot i les malalties, encara ha de donar molta guerra.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El director d\u2019aquesta revista, l\u2019amic Germ\u00e0 Capdevila, ens ha demanat que, durant el juliol i l\u2019agost, no castiguem el lector amb comentaris sobre all\u00f2 que la terminologia cl\u00e0ssica anomena \u201cnot\u00edcies…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4842"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4842"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4842\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4842"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4842"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}