\t\t\t\tVaig treure\u2019m un gran pes de sobre quan vaig llegir que a Josep Pla li agradava la m\u00fasica dolenta. Va ser una sensaci\u00f3 semblant a la que vaig sentir quan vaig llegir les explicacions de Gaziel sobre els museus italians i la saturaci\u00f3 que produeix veure moltes obres d\u2019art en poques hores. Som humans i no sempre podem ser sublims. Al contrari, la majoria dels dies som vulgars i fem coses que no tenen cap gr\u00e0cia. Jo tamb\u00e9 confesso que, algunes vegades, em deixo portar per all\u00f2 que es deu considerar m\u00fasica dolenta: can\u00e7onetes de temporada, \u00e8xits comercials de laboratori i tonades de fira. Reconec que s\u00f3n m\u00fasiques que no passaran a la hist\u00f2ria i que no em donaran pedigr\u00ed com a mel\u00f2man en cap reuni\u00f3 social, per\u00f2 gaireb\u00e9 tothom t\u00e9 una part de la seva \u00e0nima venuda al xaronisme m\u00e9s descarnat.<\/p>\n
Vivim envoltats de m\u00fasiques, musiquetes i musicotes. No far\u00e9 ara un elogi m\u00edstic del silenci, que \u00e9s una mat\u00e8ria escassa que haur\u00edem de consumir amb m\u00e9s assidu\u00eftat. Resulta obvi que el silenci \u00e9s imprescindible per a fer certes coses i, sobretot, per a no fer res. L\u2019art de badar est\u00e0 molt relacionat amb uns nivells baixos de soroll que permetin la desconnexi\u00f3 del cosmos trepidant. Dit aix\u00f2, l\u2019acumulaci\u00f3 musical que patim t\u00e9 un efecte terrible per a la nostra esp\u00e8cie: anem perden la capacitat d\u2019escoltar de deb\u00f2. Sentim moltes coses i no escoltem res. Les orelles se\u2019ns van tornant com de cartr\u00f3 i ens \u00e9s igual el so d\u2019una traca valenciana que un fragment de Mozart. Exagero una mica, ja ho s\u00e9. Per\u00f2 \u00e9s un fet provat que escoltem molt malament. I escoltar \u00e9s una manera important de captar informaci\u00f3 del m\u00f3n.<\/p>\n
L\u2019exc\u00e9s de m\u00fasica ens fa menys aptes per a con\u00e8ixer el nostre medi per\u00f2 potser ens fa m\u00e9s feli\u00e7os. Ignorants per\u00f2 contents. \u00c9s una hip\u00f2tesi de treball com qualsevol altra. Si una universitat americana pagu\u00e9s un estudi d\u2019aquesta mena, podr\u00edem tenir grans sorpreses. Amb tot, els meus viatges en tren i en metro em permeten afirmar que bona part de la m\u00fasica que escolta el personal en aquests transports p\u00fablics t\u00e9 un car\u00e0cter defensiu, de cuirassa. Els auriculars ens a\u00efllen i ens permeten simular soledats enmig de la massa i, sobretot, no sentir les m\u00fasiques invasives d\u2019altri. M\u00fasica contra m\u00fasica i contra xerrameca i crid\u00f2ria. M\u00fasica per ser menys infeli\u00e7os m\u00e9s que m\u00fasica per celebrar la felicitat. \u00c9s una distinci\u00f3 pertinent que apunto de cara als historiadors dels nostres costums.<\/p>\n
Ara, que som en \u00e8poca de revetlles i xous similars, em sembla obligat esmentar que la m\u00fasica que mereix tal nom \u00e9s, per damunt de tot, la que alg\u00fa toca davant nostre. La m\u00fasica \u00e9s la m\u00fasica en directe i els enregistraments s\u00f3n sempre un substitutiu que vol traslladar una experi\u00e8ncia passada. Mentre escolto un disc sensacional que Tete Montoliu va enregistrar l\u2019any 1976 \u2013Words of Love<\/em>– m\u2019emociono per\u00f2 em falta alguna cosa, tot i el geni del gran pianista catal\u00e0. Puc imaginar-me l\u2019escenari i els dits del Tete, i puc imaginar-me els focus i la respiraci\u00f3 de la gent que envolta el mestre, per\u00f2 no s\u00f3c all\u00e0 on la m\u00fasica flueix. El temps i l\u2019espai s\u00f3n uns altres i aix\u00f2 que ara surt del disc \u00e9s meravell\u00f3s per\u00f2 no deixa de ser una empremta d\u2019un moment m\u00e0gic que ja no tornar\u00e0. Bec una mica de ginebra de Menorca amb aigua de sif\u00f3 \u2013una pellofa, en diuen- i brindo amb humilitat per la m\u00fasica que ens recorda tots els dies que encara no hem viscut. I escolto el m\u00f3n que no tinc i els minuts que se\u2019n van.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vaig treure\u2019m un gran pes de sobre quan vaig llegir que a Josep Pla li agradava la m\u00fasica dolenta. Va ser una sensaci\u00f3 semblant a la que vaig sentir quan…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4843"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4843"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4843\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}