\t\t\t\tSempre m’ha interessat el moviment dels drets civils als EUA, per tres motius: l’objectiu que perseguia, la seva estrat\u00e8gia i metodologia, i l’impacte que ha tingut i t\u00e9 en altres moviments socials i pol\u00edtics posteriors. Fa poc, es commemorava el cinquant\u00e8 aniversari de la Marxa a Washington, la manifestaci\u00f3 m\u00e9s important dels negres nord-americans, un acte on Martin Luther King va aconseguir sintetitzar els anhels de molta gent amb la famosa frase “Tinc un somni…”. M\u00e9s enll\u00e0 de l’emoci\u00f3 \u00e8pica d’aquelles paraules i m\u00e9s enll\u00e0 tamb\u00e9 de la capacitat del moviment afroameric\u00e0 per transformar la pol\u00edtica en el cor de la primera pot\u00e8ncia mundial, hi ha les lli\u00e7ons que representa el lideratge de King i el treball de milers d’activistes d’una causa que, enmig de les prioritats de la guerra freda, semblava destinada a estavellar-se contra unes estructures inalterables i uns interessos fort\u00edssims.<\/p>\n
La primera lli\u00e7\u00f3 de King \u00e9s l’ast\u00facia a l’hora de trobar el punt feble del sistema que mantenia milions de ciutadans en una situaci\u00f3 d’opressi\u00f3 i segregaci\u00f3 permanent dins d’una Rep\u00fablica que es presentava al m\u00f3n com el gran aparador de la democr\u00e0cia. La clau de volta va ser la den\u00fancia de les lleis injustes que s’aplicaven amb total normalitat, sobretot als estats del sud. Fer avinent all\u00f2 injust que ha esdevingut habitual va ser el primer m\u00e8rit del te\u00f2leg que dirigia el moviment. A la Carta des de la pres\u00f3 de Birmingham<\/em> -un dels textos pol\u00edtics m\u00e9s importants de King-, invoca sant Agust\u00ed per argumentar que una llei injusta no \u00e9s llei i que “hom t\u00e9 la responsabilitat moral de desobeir normes injustes”. Sost\u00e9 que les lleis segregacionistes s\u00f3n “moralment equivocades” i remarca -de la m\u00e0 del fil\u00f2sof jueu Martin Buber- que aquestes lleis transformen les persones en coses, com passava de manera tamb\u00e9 “legal” amb l’esclavitud, fins a l’abolici\u00f3 promoguda pel president Lincoln al final de la guerra civil. La fonamentaci\u00f3 \u00e8tica d’aquella causa pol\u00edtica d\u00f3na una for\u00e7a extraordin\u00e0ria als seus militants.<\/p>\n La segona lli\u00e7\u00f3 de King \u00e9s el m\u00e8tode de la desobedi\u00e8ncia civil i la no-viol\u00e8ncia, d’una manera imaginativa i auda\u00e7, i tenint molt en compte el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3, sobretot la televisi\u00f3, un factor que va ser determinant a l’hora d’aconseguir ress\u00f2 internacional i adhesions a la causa dels drets civils entre els blancs m\u00e9s informats i les elits pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i culturals que influ\u00efen en les grans ciutats del nord i la capital federal. Les imatges televisives de la brutalitat repressiva de les forces policials dels estats del sud contra les manifestacions dels afroamericans van sensibilitzar l’opini\u00f3 p\u00fablica i van accelerar les decisions dels legisladors i de la Casa Blanca. Els governadors racistes no eren conscients d’aquest canvi cultural i aix\u00f2 els va sorprendre. Amb tot, cal recordar que, en un moment determinat, a la viol\u00e8ncia exercida per les autoritats segregacionistes estatals s’oposa la viol\u00e8ncia leg\u00edtima del poder federal, que apareix per fer complir sent\u00e8ncies i normes noves contra la discriminaci\u00f3. Primer Kennedy i despr\u00e9s Johnson no tenen altra opci\u00f3 que plantar cara a la reacci\u00f3 amb els fusells. \u00c9s quan veiem, per exemple, tropes de l’ex\u00e8rcit i agents de l’FBI escortant estudiants negres que volen anar a classe.<\/p>\n La tercera lli\u00e7\u00f3 de King \u00e9s saber entendre i potenciar el paper de les masses i del carrer en una lluita que havia deixat de ser la rutina irrellevant d’unes minories negres i desunides que es dedicaven a litigar de manera improductiva durant d\u00e8cades. El moviment dels drets civils va fer un salt hist\u00f2ric perqu\u00e8 va comptar amb un gran l\u00edder per\u00f2 va triomfar perqu\u00e8 va assolir una magnitud sense precedents al carrer. Uns anys abans, el coratge individual de persones com Rosa Parks (que va ser la primera que va negar-se a cedir el seient del bus a un blanc) havia posat la llavor d’aquesta mobilitzaci\u00f3 tan ben cohesionada. El reformisme del president Kennedy no hagu\u00e9s anat tan lluny si King i el moviment no haguessin mantingut la pressi\u00f3 durant mesos i mesos en moltes ciutats. Per cert, el fam\u00f3s capell\u00e0 baptista no s’estalviava les cr\u00edtiques als blancs moderats, entre els quals hi comptava el president, a qui acusava de posar l’ordre per davant de la just\u00edcia. A mitjan 1963, la perspectiva de guerres racials a tot el sud m\u00e9s l’inter\u00e8s que tenia en aquesta q\u00fcesti\u00f3 Robert Kennedy, fiscal general, va fer que la Casa Blanca decid\u00eds demanar al Congr\u00e9s una llei ambiciosa de drets civils. Finalment, King va recon\u00e8ixer que les propostes del president “portarien la naci\u00f3 a un gran avan\u00e7 cap a la realitzaci\u00f3 dels ideals de llibertat i just\u00edcia per a tothom”. Per primer cop, la pol\u00edtica feta des de baix aconseguia forjar un nou marc legal en benefici dels sectors m\u00e9s desfavorits, amb tot el que representava la incorporaci\u00f3 de molts votants negres.<\/p>\n La quarta i darrera lli\u00e7\u00f3 de King \u00e9s la combinaci\u00f3 afinada d’idealisme i de pragmatisme, de coratge i d’intel\u00b7lig\u00e8ncia. El doctor King va assumir el conflicte amb determinaci\u00f3 per\u00f2, a difer\u00e8ncia de Malcolm X, no creia en la lluita armada. Sabia que la causa dels afroamericans nom\u00e9s tindria una oportunitat si era inclusiva i no era percebuda com una venjan\u00e7a contra l’Am\u00e8rica blanca. Va saber interpretar el moment sense por.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sempre m’ha interessat el moviment dels drets civils als EUA, per tres motius: l’objectiu que perseguia, la seva estrat\u00e8gia i metodologia, i l’impacte que ha tingut i t\u00e9 en altres…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4847"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4847"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4847\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}