\t\t\t\tFa just un any, la hist\u00f2ria va accelerar-se com mai abans a Catalunya. La multitudin\u00e0ria manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre a Barcelona va alterar totes les previsions i va transformar l\u2019agenda de la pol\u00edtica oficial fins a portar-la a un punt de no retorn. Uns dies despr\u00e9s d\u2019aquella fita, la negativa del president del Govern espanyol a negociar un nou pacte fiscal per a Catalunya va certificar que la via autonomista no donava per m\u00e9s. De fet, aix\u00f2 ja s\u2019havia comprovat el juny del 2010, quan el Tribunal Constitucional va fer publica la sent\u00e8ncia que mutilava i desvirtuava l\u2019Estatut d\u2019Autonomia que havia estat aprovat en refer\u00e8ndum pels catalans. Aquell dia, la transici\u00f3 espanyola va tancar-se a Catalunya.<\/p>\n
Emp\u00e8s per aquest clima al carrer i davant el bloqueig de Madrid, el president Mas va convocar eleccions el 25 de novembre, uns comicis que van suposar un gir hist\u00f2ric de la federaci\u00f3 CiU, que va presentar-se per primer cop amb un programa que postulava la creaci\u00f3 d\u2019un Estat propi per a Catalunya. Un temps abans, en ser investit president per primer cop, el l\u00edder nacionalista havia parlat de la necessitat de fer \u201cuna transici\u00f3 nacional\u201d, per\u00f2 aquell horitz\u00f3 es plantejava amb molta tranquil\u00b7litat i sense terminis.<\/p>\n
Les urnes van parlar i van generar un escenari complicat, que gaireb\u00e9 ning\u00fa no havia previst: els partits favorables a la celebraci\u00f3 d\u2019una consulta sumen molts m\u00e9s diputats al Parlament que els contraris, per\u00f2 Mas va perdre dotze escons i el seu lideratge com a conductor d\u2019un proc\u00e9s de transcend\u00e8ncia hist\u00f2rica va quedar seriosament tocat. Paradoxa: el primer president independentista de la Catalunya contempor\u00e0nia \u00e9s un governant a qui els electors castiguen despr\u00e9s de ser aplaudit durant el mes posterior a la Diada que tot ho canvia. La meva hip\u00f2tesi, a partir dels traspassos de vot entre opcions, \u00e9s que no castiguen Mas per haver assumit aquesta causa sin\u00f3 per d\u2019altres motius, com les retallades, una campanya dolenta, certes ambig\u00fcitats de la federaci\u00f3, o les greus ins\u00eddies que va escampar una part de la premsa de Madrid sobre la seva honorabilitat. A la vegada, els resultats del 25N indiquen que s\u2019esquerda l\u2019espai central del mapa catal\u00e0 de partits \u2013convergents i socialistes- i avancen les formacions mitjanes i petites, que agafen protagonisme.<\/p>\n
Finalment, i gr\u00e0cies a un acord de governabilitat amb ERC, els guanyadors de les eleccions van poder formar Govern en minoria, enmig d\u2019un clima de creixent malestar social i amb el repte de fer funcionar una administraci\u00f3 que no disposa dels recursos necessaris. La clau del pacte entre CiU i ERC \u00e9s el comprom\u00eds assumit per Mas de realitzar una consulta sobre el futur de Catalunya durant l\u2019any 2014, excepte que es donin factors excepcionals que aconsellin ajornar-la. Cal tenir present que, en aquests darrers comicis, els republicans van aconseguir arrabassar als socialistes el segon lloc, un fet nou des del 1980.<\/p>\n
El primer pas d\u2019aquest cam\u00ed de transici\u00f3 nacional catalana va donar-se el 23 de gener d\u2019enguany. Aquell dia, el Parlament va votar (85 diputats d\u2019un total de 135) una \u201cDeclaraci\u00f3 de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya\u201d que defineix solemnement el nostre poble com a \u201csubjecte pol\u00edtic i jur\u00eddic sobir\u00e0\u201d. Aquesta expressi\u00f3 xoca frontalment amb la Constituci\u00f3 espanyola del 1978, segons la qual nom\u00e9s hi ha un \u201cpoble espanyol\u201d i una \u201cnaci\u00f3 espanyola, p\u00e0tria comuna i indivisible de tots els espanyols\u201d. Es tracta d\u2019una ruptura de la legalitat espanyola sense precedents d\u2019en\u00e7\u00e0 de la recuperaci\u00f3 democr\u00e0tica, que t\u00e9 per objectiu posar en primer pla l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un demos<\/em> catal\u00e0, negat de manera sistem\u00e0tica per l\u2019Espanya oficial. El sol fet d\u2019esmentar el poble catal\u00e0 com a categoria pol\u00edtica col\u00b7loca qui ho fa autom\u00e0ticament fora de la Constituci\u00f3 espanyola, vet aqu\u00ed la trampa fundacional de l\u2019edifici on som. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el 8 de maig, el Tribunal Constitucional va decidir suspendre cautelarment l\u2019esmentada declaraci\u00f3 de sobirania del Parlament de Catalunya en admetre a tr\u00e0mit el recurs en contra del Govern espanyol. Aquesta suspensi\u00f3 pret\u00e9n barrar el proc\u00e9s sobiranista en origen i fa pensar que els poders de l\u2019Estat espanyol estan decidits a prohibir qualsevol acte que tingui com a direcci\u00f3 la celebraci\u00f3 d\u2019una consulta en la qual els catalans tinguin la darrera paraula sobre el futur dels catalans.<\/p>\n Ara som en una situaci\u00f3 incerta, en la qual la pilota \u00e9s als peus dels nostres representants democr\u00e0tics. La sensaci\u00f3 \u00e9s que cada gest i cada paraula exigeixen dosis gegantines d\u2019energia. I que, en el m\u00f3n sobiranista, hi ha una tend\u00e8ncia creixent a debatre cada dia assumptes laterals que tapen o emmascaren el que \u00e9s important en aquest context.<\/p>\n Fa un any, la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019una part important i activa de la societat catalana va generar una onada democr\u00e0tica impressionant, que la pol\u00edtica oficial intenta transformar, des de fa mesos, en un proc\u00e9s de ruptura controlada \u2013a ser possible pactada- amb Espanya. L\u2019empresa sembla impossible, sobretot perqu\u00e8, a m\u00e9s d\u2019haver de lluitar contra adversaris poderosos, la causa sobiranista pateix unes febleses internes notables i no disposa de grans aliats exteriors.<\/p>\n Al meu parer, els principals problemes dels partits i dels pol\u00edtics sobiranistes s\u00f3n la manca d\u2019unitat, l\u2019exc\u00e9s de tacticisme, el pes t\u00f2xic de la desconfian\u00e7a i una barreja preocupant d\u2019ingenu\u00eftat i amateurisme. Potser s\u00f3c massa sever, per\u00f2 el quadre no permet gaires lloances, m\u00e9s enll\u00e0 de subratllar el coratge de Mas i l\u2019habilitat de Junqueras. Davant d\u2019aix\u00f2, els poders formals i f\u00e0ctics de l\u2019Estat espanyol utilitzen, sense manies, tota mena d\u2019armes legals, diplom\u00e0tiques i medi\u00e0tiques, aix\u00ed com la guerra bruta, especialment cruenta contra el president de Catalunya. En aquest sentit, la divisi\u00f3 de poders o la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia s\u00f3n principis que es relativitzen quan es posa en q\u00fcesti\u00f3 la unitat d\u2019Espanya.<\/p>\n Podr\u00e0 la pol\u00edtica fer possible una consulta democr\u00e0tica (d\u2019acord amb la legalitat espanyola o fora d\u2019aquesta) en la qual, de manera vinculant i clara, els catalans puguin triar entre romandre a Espanya o marxar pac\u00edficament? Ara per ara la q\u00fcesti\u00f3 substancial \u00e9s aquesta. La credibilitat dels partits i dels dirigents sobiranistes \u2013especialment la de Mas- dep\u00e8n de la resposta que es doni. Ning\u00fa no entendria que, d\u2019una o altra forma, no es consult\u00e9s el poble catal\u00e0 en un termini raonable. El descr\u00e8dit, el rid\u00edcul i la frustraci\u00f3 \u00a0serien d\u2019unes dimensions colossals.<\/p>\n La societat civil, que t\u00e9 un paper destacad\u00edssim en tot aquest proc\u00e9s, tampoc ho est\u00e0 fent tot b\u00e9. Al meu parer, i deixant de banda certes pulsions ca\u00efnites que van minant els \u00e0nims, l\u2019obsessi\u00f3 de la majoria d\u2019entitats i plataformes sobiranistes en aconseguir que la data del refer\u00e8ndum sigui el m\u00e9s aviat possible \u00e9s un error grav\u00edssim. Per tres motius: a) el control del temps pol\u00edtic \u00e9s l\u2019art m\u00e9s dif\u00edcil i ha de basar-se en una combinaci\u00f3 afinada d\u2019informaci\u00f3 i d\u2019intu\u00efci\u00f3, no pas en el voluntarisme benintencionat; b) aconseguir una vict\u00f2ria folgada del s\u00ed a l\u2019Estat propi requereix un temps imprescindible per fer arribar el missatge a molts sectors socials avui aliens al catalanisme; c) la pressi\u00f3 constant sobre el Govern i els partits perqu\u00e8 convoquin el refer\u00e8ndum immediatament no \u00e9s la millor manera d\u2019ajudar als nostres representants, sobretot si es t\u00e9 en compte que els poders espanyols tamb\u00e9 pressionen en sentit contrari i aix\u00f2 crea unes turbul\u00e8ncies incontrolables que despisten i desgasten.<\/p>\n En comptes d\u2019agafar com a bandera el fam\u00f3s lema \u201ctenim pressa\u201d i ensenyar-la cada dia, la societat civil que participa del sobiranisme hauria de centrar tots els seus esfor\u00e7os, fets i discursos en la fabricaci\u00f3 de votants a favor de la secessi\u00f3, per al dia que siguem cridats a decidir. Malgrat el creixement electoral de l\u2019independentisme i el seu pes al Parlament, qualsevol que analitzi enquestes o es passegi pels barris i pobles del pa\u00eds sap que els ciutadans que volen l\u2019Estat propi no s\u00f3n encara socialment hegem\u00f2nics. A m\u00e9s dels partidaris declarats de la unitat d\u2019Espanya (amb m\u00e9s o menys matisos), hi ha milers de catalans que dubten entre dissenys territorials diversos o que, senzillament, s\u2019han mantingut al marge d\u2019aquesta mena de debats fins ara. Potser per un exc\u00e9s d\u2019optimisme o per una in\u00e8rcia que afavoreix les accions nom\u00e9s per als conven\u00e7uts, el sobiranisme civil no ha fet encara la gran tasca pedag\u00f2gica entre els sectors socials ubicats fora de l\u2019imaginari catalanista. Si b\u00e9 algunes entitats han comen\u00e7at a organitzar actes en territoris on el sobiranisme \u00e9s poc present \u2013cas del cintur\u00f3 barcelon\u00ed-, la massa cr\u00edtica de partidaris d\u2019un Estat catal\u00e0 necessita eixamplar-se i muscular-se per suportar l\u2019estrebada d\u2019una consulta. A vegades, el m\u00f3n sobiranista no \u00e9s prou conscient de les moltes arg\u00facies i els molts recursos mobilitzadors amb qu\u00e8 compten els poders que pretenen mantenir l\u2019statu quo.<\/p>\n Despr\u00e9s de dotze mesos de l\u2019esclat sobiranista, tenim clares tres realitats: una part important i activa de la societat catalana ha desconnectat mentalment d\u2019Espanya i no far\u00e0 marxa enrere; el m\u00f3n auton\u00f2mic s\u2019est\u00e0 desfent a gran velocitat, des de dins i des de fora de Catalunya, sotm\u00e8s a contradiccions insalvables d\u2019ordre econ\u00f2mic, pol\u00edtic, social i cultural; els contraris a una Catalunya independent no ofereixen cap alternativa cre\u00efble que pugui competir seriosament amb el projecte sobiranista i per aix\u00f2 sustenten tot el seu discurs en la por, l\u2019amena\u00e7a i el catastrofisme. Aquest tercer factor \u2013al costat de les pol\u00edtiques centralistes que continuen impulsant el PP i el PSOE- d\u00f3na molta for\u00e7a a l\u2019aposta de\u00a0 creaci\u00f3 d\u2019un Estat catal\u00e0 i genera moltes adhesions. El proc\u00e9s \u00e9s obert i encara n\u2019haurem de parlar m\u00e9s. Vivim temps dif\u00edcils i apassionants en qu\u00e8 tots som cridats a deixar de ser espectadors. Per poder dir un dia als nostres n\u00e9ts que, finalment, vam ser capa\u00e7os de canviar les lamentacions per la responsabilitat i el risc.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa just un any, la hist\u00f2ria va accelerar-se com mai abans a Catalunya. La multitudin\u00e0ria manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre a Barcelona va alterar totes les previsions i va transformar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4848"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4848"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4848\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4848"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4848"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}