\t\t\t\tL’\u00e8xit espectacular de la Via Catalana, que va fer-se ahir sota l’organitzaci\u00f3 de l’Assemblea Nacional Catalana, certifica un fet que no es pot negar i que va apar\u00e8ixer amb contund\u00e8ncia fa un any: el moviment en favor de la independ\u00e8ncia articula avui un sector central, actiu i cada cop m\u00e9s gran i m\u00e9s divers de la societat catalana, i ha aconseguit que aquest projecte pol\u00edtic sigui l’\u00fanic que desperta la il\u00b7lusi\u00f3 entre una ciutadania cansada de les rutines dels partits i les avaries del sistema forjat durant la transici\u00f3. Tal com hem dit altres vegades, aquesta revolta pac\u00edfica de classes mitjanes t\u00e9 una causa que aplega tres objectius sota l’estelada: sobirania dels catalans, defensa del benestar col\u00b7lectiu i aposta per la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n
El nou sobiranisme ha tingut un creixement espectacular des del moment en qu\u00e8 el TC va carregar-se el nou Estatut l’any 2010 i, sobretot, en els darrers dotze mesos. Avui, la sensaci\u00f3 \u00e9s que estem arribant al punt d’inflexi\u00f3 d’un fenomen que funciona des de baix cap a dalt, la qual cosa ha descol\u00b7locat els partits, ha modificat els discursos, ha capgirat l’agenda p\u00fablica i ha obert un espai d’incertesa, de risc i de canvi sense precedents des de la mort de Franco. Aquest punt d’inflexi\u00f3 ens condueix -segons el meu parer- a una situaci\u00f3 de no retorn. El fet que el sobiranisme s’hagi est\u00e8s entre molta gent de cop i no pas gradualment fa que alguns observadors pensin que aix\u00f2 \u00e9s com un xarampi\u00f3 que tamb\u00e9 marxar\u00e0 d’un dia per l’altre. Aquesta hip\u00f2tesi -la de la febrada- alimenta el que alguns anomenen “una tercera via” entre la secessi\u00f3 de Catalunya i l’actual marc auton\u00f2mic, sotm\u00e8s a recentralitzaci\u00f3. La premissa d’aquest plantejament \u00e9s clara: molts dels catalans que ara volen la independ\u00e8ncia es conformarien amb una millora en finan\u00e7ament, cultura, llengua i infraestructures. El ministre d’Exteriors -t\u00e9 molta gr\u00e0cia que sigui precisament aquest- ho repetia abans d’ahir. Novament, el poder de Madrid i les elits que en depenen no saben llegir correctament el que est\u00e0 passant.<\/p>\n
Sincerament, penso que aix\u00f2 que s’anomena tercera via t\u00e9 escasses possibilitats de prosperar. Per diversos motius. Primer: a m\u00e9s d’una q\u00fcesti\u00f3 de compet\u00e8ncies i de diners, la base d’aquest conflicte \u00e9s la necessitat de reconeixement del poble catal\u00e0 com a demos, la qual cosa significaria admetre que hi ha una sobirania alternativa a la del poble espanyol i que aix\u00f2 t\u00e9 repercussions pol\u00edtiques, inclosa la possibilitat d’exercir l’autodeterminaci\u00f3; ni el PP ni el PSOE acceptaran mai aquest plantejament, extrem que alimenta encara m\u00e9s el divorci d’Espanya com una causa moral al marge de la conjuntura. Segon: les enquestes i l’observaci\u00f3 ens diuen que la majoria de persones que ara afirmen ser partid\u00e0ries d’un Estat catal\u00e0 han fet una desconnexi\u00f3 mental del marc institucional espanyol i han substitu\u00eft el victimisme per les ganes de construir una cosa nova; cap oferta per sota de la independ\u00e8ncia pot seduir a qui ja pensa m\u00e9s enll\u00e0 de les categories de la vella pol\u00edtica. I tercer: tothom sap que el nou Estatut que van votar els catalans en refer\u00e8ndum i despr\u00e9s va retallar i va buidar el TC era, de fet, aquesta tercera via pactista, el darrer i recent esfor\u00e7 d’encaix dins d’Espanya, un intent de reformar la depend\u00e8ncia sense trencar res; la frustraci\u00f3 que va representar aquell cam\u00ed no permetr\u00e0 repetir-lo encara que s’hi posin d’altres etiquetes.<\/p>\n
Per damunt de totes aquestes raons hi ha, a m\u00e9s, dos factors que Rafael Nadal va esmentar en el seu l\u00facid article del passat divendres: a) la tercera via no passa avui de ser un fantasma conceptual que cap partit no s’atreveix a posar damunt la taula; b) si alg\u00fa ofereix una tercera via sense garanties i concrecions, aquesta opci\u00f3 “no ser\u00e0 m\u00e9s que una trampa fals\u00e0ria, que haurem de denunciar i combatre”. Artur Mas en sap molt de les trampes que el poder de Madrid pot fer, perqu\u00e8 van ser els jocs de mans de Zapatero amb l’Estatut el que va provocar que el l\u00edder de CiU -decebut profundament- enterr\u00e9s el peix al cove pujoli\u00e0 i assum\u00eds el deure de superar la g\u00e0bia auton\u00f2mica.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2 que hem anat repassant, no t\u00e9 cap sentit que es parli d’un refer\u00e8ndum que no tingui una sola pregunta, molt clara, sobre un s\u00ed o un no a la independ\u00e8ncia. Una consulta on es pregunt\u00e9s tamb\u00e9 sobre una hipot\u00e8tica tercera via per organitzar la continu\u00eftat de Catalunya a l’Estat espanyol seria un frau i, a m\u00e9s, no serviria per donar resposta al desafiament que planteja el projecte sobiranista. Repeteixo: quan els catalans vam anar a votar el darrer Estatut ja vam ser preguntats sobre la manera com vol\u00edem estar dins d’Espanya. Ara ens trobem en un altre moment. Aquell debat va ser enterrat per un \u00e0rbitre que va prendre partit i no va respectar la voluntat del poble catal\u00e0 expressada d’acord amb la legalitat espanyola.<\/p>\n
La gran manifestaci\u00f3 que ahir va fer-se en forma de cadena humana demostra, altre cop, que som davant d’un canvi hist\u00f2ric. No es pot menystenir ni desfigurar. Correspon als pol\u00edtics gestionar aquest capital d’emocions i transformar-lo en decisions que, combinant aud\u00e0cia i intel\u00b7lig\u00e8ncia, permetin un escenari on sigui possible exercir la democr\u00e0cia sense prohibicions, com correspon a una societat del segle XXI.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’\u00e8xit espectacular de la Via Catalana, que va fer-se ahir sota l’organitzaci\u00f3 de l’Assemblea Nacional Catalana, certifica un fet que no es pot negar i que va apar\u00e8ixer amb contund\u00e8ncia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4850"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4850"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4850\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}