\t\t\t\tAl marge. Espanya, durant molts segles, va quedar al marge de gaireb\u00e9 tot. La hist\u00f2ria d’Espanya \u00e9s, malauradament, la d’un rac\u00f3 d’Europa que, a causa del tancament mental de bona part de les seves classes dirigents, va perdre diversos trens que sortien cap al progr\u00e9s, la modernitat i la llibertat. Aquesta tradici\u00f3 reaccion\u00e0ria i a\u00efllacionista encara impregna el present amb actituds i discursos que serien inimaginables en la majoria de societats europees desenvolupades. En parl\u00e0vem ahir a la tert\u00falia del Jordi Bast\u00e9 a RAC1, quan compar\u00e0vem, per exemple, la manera que t\u00e9 Londres d’abordar la q\u00fcesti\u00f3 escocesa i la manera com el Govern espanyol, el PP i el PSOE responen a la q\u00fcesti\u00f3 catalana.<\/p>\n
La instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia despr\u00e9s de la mort de Franco va significar un projecte ambici\u00f3s de posada al dia, amb car\u00e0cter urgent. Els governs de Felipe Gonz\u00e1lez s’hi van dedicar, \u00e9s el que demanava aquell moment. Tocava impulsar moltes reformes en poc temps, perqu\u00e8 era imprescindible reduir la dist\u00e0ncia entre aquella Europa a la porta de la qual es trucava i un Estat que s’havia organitzat com una caserna durant quaranta anys. Es va assolir la modernitzaci\u00f3 de les estructures oficials -millor o pitjor segons els casos- i aix\u00f2 va representar un salt hist\u00f2ric innegable. Avui, per\u00f2, tenim prou perspectiva per poder afirmar que aquesta transformaci\u00f3 va incidir molt poc en la creaci\u00f3 d’una nova cultura pol\u00edtica. Es va pensar que la democr\u00e0cia fabricaria dem\u00f2crates per defecte i es va menystenir la necessitat d’omplir molts buits, que els valors promoguts pel franquisme i l’a\u00efllament geopol\u00edtic havien generat en diverses generacions. El sistema va n\u00e9ixer amb aquesta feblesa.<\/p>\n
Escric tot aix\u00f2 arran d’una not\u00edcia positiva: l’holocaust formar\u00e0 part, finalment, del temari que estudiaran els nens a l’escola. Ara, resulta significatiu que no hagi estat fins avui, quasi trenta-cinc anys despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3, que el Govern d’Espanya impulsi per llei l’estudi de l’holocaust jueu o la xo\u00e0, en les diferents etapes de l’educaci\u00f3 b\u00e0sica. Aquesta novetat s’introduir\u00e0 mitjan\u00e7ant una esmena del grup parlamentari popular a la llei Wert, coneguda oficialment com a llei org\u00e0nica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce). Dit aix\u00f2, em sembla que la veritable not\u00edcia \u00e9s el fet que, durant m\u00e9s de tres d\u00e8cades, la democr\u00e0cia espanyola no s’ha preocupat gens ni mica per aquest aspecte central de la formaci\u00f3 dels futurs ciutadans. Cal lamentar que una mesura tan indispensable arribi amb tant de retard i tan discretament, per la porta del darrere. El cas il\u00b7lumina poderosament les mis\u00e8ries i malalties de la cultura democr\u00e0tica constru\u00efda des de dalt.<\/p>\n
Les coses no passen per casualitat. \u00c9s innegable que hi ha una relaci\u00f3 evident entre la banalitzaci\u00f3 recurrent del nazisme i del feixisme que intoxica cada dia el debat pol\u00edtic i period\u00edstic espanyol i el fet que l’holocaust i la pedagogia que se’n deriva tinguin una pres\u00e8ncia irrellevant i marginal en els plans d’estudi, en els mitjans i en l’imaginari del ciutad\u00e0 corrent. Que Espanya qued\u00e9s al marge de la Segona Guerra Mundial no \u00e9s cap excusa s\u00f2lida per adduir una exclusi\u00f3 sistem\u00e0tica d’aquesta p\u00e0gina de la hist\u00f2ria recent de les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria i de l’educaci\u00f3 de nens i joves. La gran ignor\u00e0ncia que hi ha a Espanya sobre el llegat jueu i sobre la destrucci\u00f3 dels jueus d’Europa a mans dels nazis es relaciona amb el sentiment antisemita que es registra en la societat espanyola, el m\u00e9s fort del Vell Continent al costat del que es detecta a Hongria. El president de la Federaci\u00f3 de Comunitats Jueves d’Espanya, Isaac Querub, ha remarcat que el jovent t\u00e9 una imatge “absolutament distorsionada, plena de prejudicis i estereotips respecte els jueus”. \u00c9s un crit d’alarma que hem d’escoltar.<\/p>\n
El renovat protagonisme de partits i grups d’ultradreta espanyols, que no amaguen pas les seves simpaties pel franquisme i pel nazisme, ens permet comprovar que el racisme i l’antisemitisme continuen formant part consubstancial d’aquests entorns, com la catalanof\u00f2bia i l’integrisme cat\u00f2lic. Els mateixos que ataquen la seu de la Generalitat a Madrid i propugnen l’acci\u00f3 directa contra els sobiranistes catalans fan propaganda de les tesis que neguen l’holocaust i presenten els jueus com a maquinadors d’incomptables conspiracions secretes. Tot plegat \u00e9s molt ranci, per\u00f2 tamb\u00e9 molt preocupant. I m\u00e9s enll\u00e0 dels ultres hi ha aquells que, d’una manera o altra, els justifiquen i amplifiquen. Avui, a les webs del feixisme espanyol, els jueus, els immigrants i els catalans s\u00f3n considerats els pitjors enemics d’Espanya. Ho sap el fiscal general? Ho sap el ministre de l’Interior? Europa en pren nota.<\/p>\n
No us enganyeu: la necessitat d’introduir l’estudi de l’holocaust a les escoles i els instituts no \u00e9s un assumpte menor ni una d\u00e8ria dels jueus, \u00e9s un imperatiu \u00e8tic i democr\u00e0tic que ha d’assumir qualsevol persona que defensi els drets humans i les llibertats fonamentals. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 sectorial de la comunitat jueva, sin\u00f3 un repte que posa a prova la salut de les institucions i, sobretot, la voluntat social de lluitar contra all\u00f2 que Kant anomenava el mal radical. Sabem que l’educaci\u00f3 no evita del tot la barb\u00e0rie, per\u00f2 \u00e9s una vacuna indispensable per controlar la seva llavor.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Al marge. Espanya, durant molts segles, va quedar al marge de gaireb\u00e9 tot. La hist\u00f2ria d’Espanya \u00e9s, malauradament, la d’un rac\u00f3 d’Europa que, a causa del tancament mental de bona…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4852"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4852"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4852\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4852"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4852"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}