\t\t\t\tNo parlar\u00e9 de la pel\u00b7l\u00edcula de J.A. Bayona sin\u00f3 de la darrera aparici\u00f3 de Felipe Gonz\u00e1lez. L’expresident del Govern espanyol ha sortit a defensar la unitat d’Espanya i, com \u00e9s previsible, ha estat aclamat per la dreta i l’esquerra, sobretot per la primera, que anhela ampliar un equip on sembla que nom\u00e9s juguen a l’atac Bono i Corcuera. La frase que ha amollat l’il\u00b7lustre jubilat recorda les advert\u00e8ncies dels pares als fills petits i ha estat pronunciada amb el to de qui coneix totes les palanques de l’Estat, tamb\u00e9 aquelles que representa que no existeixen: “Si, com penso, la independ\u00e8ncia de Catalunya \u00e9s un objectiu impossible, repeteixo: impossible, galopar cap a un impossible pot provocar una fractura pol\u00edtica i social que ens costi de soldar trenta o quaranta anys i perdre de nou energia i temps per recuperar-los amb esfor\u00e7”. Aquesta claredat nom\u00e9s s’assoleix despr\u00e9s de dedicar moltes d\u00e8cades als bonsais.<\/p>\n
De les paraules del company Isidoro<\/em> el que m\u00e9s m’interessa no \u00e9s la part en la qual vincula el projecte sobiranista amb la terrible fractura social i pol\u00edtica (aqu\u00ed es limita a copiar una tesi d’Aznar, que ho va dir fa molts mesos), sin\u00f3 quan afirma, axiom\u00e0ticament i rotund, que la independ\u00e8ncia “\u00e9s impossible”. Per si de cas, ho reitera. Aquesta impossibilitat de la independ\u00e8ncia de Catalunya donada com a fet indiscutible no \u00e9s gaire cient\u00edfica i, en tot cas, xoca amb l’ess\u00e8ncia transformadora de la pol\u00edtica. Per posar un exemple que s’entendr\u00e0 f\u00e0cilment: Gonz\u00e1lez considerava impossible que Espanya ingress\u00e9s a l’OTAN i, en canvi, ell mateix va encarregar-se de fer-ho possible mitjan\u00e7ant un refer\u00e8ndum on la propaganda governamental a favor del s\u00ed va alterar qualsevol principi d’equilibri i neutralitat en una consulta d’aquesta mena. Per cert, tamb\u00e9 semblava impossible que Jordi Pujol fes costat a Gonz\u00e1lez despr\u00e9s del cas Banca Catalana, per\u00f2 el pragmatisme i sentit de la governabilitat del llavors l\u00edder de CiU van servir per apuntalar el govern socialista l’any 1993, enmig de diversos i greus esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 i guerra bruta que afectaven el PSOE.<\/p>\n Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, impossible<\/em> t\u00e9 una definici\u00f3 clara: “Que no \u00e9s possible”. Si anem a la veu possible<\/em>, llegim aix\u00f2: “Que pot \u00e9sser fet”. Per tant, Gonz\u00e1lez sost\u00e9 com a dogma que la independ\u00e8ncia de Catalunya no pot ser feta o realitzada, com qui afirma que no es pot transformar l’aigua en vi o que no es pot aconseguir que un gos toqui la guitarra. \u00c9s veritablement sorprenent que un home que va governar tants anys i va viure moments dol\u00e7os i moments agres en el poder sigui tan pobre a l’hora de donar arguments. Qualsevol que s\u00e0piga una mica d’hist\u00f2ria es guardar\u00e0 prou de dir que hi ha impossibles en aquests assumptes, que nom\u00e9s depenen de la voluntat dels homes i no pas de la naturalesa. La meva generaci\u00f3 ja ha vist la caiguda del mur de Berl\u00edn, la independ\u00e8ncia de diverses nacions abans sota el bloc sovi\u00e8tic, la unificaci\u00f3 alemanya, la supressi\u00f3 del servei militar obligatori, l’arribada d’un afroameric\u00e0 a la presid\u00e8ncia dels Estats Units i la convocat\u00f2ria d’un refer\u00e8ndum sobre Esc\u00f2cia. Tot aix\u00f2 eren situacions completament impossibles -hist\u00f2ria ficci\u00f3- quan servidor tenia nom\u00e9s vint anys i ara s\u00f3n la pura realitat.<\/p>\n Gonz\u00e1lez em recorda avui aquells tristos personatges de la dreta m\u00e9s recalcitrant que, durant anys i panys, asseguraven que el divorci era “impossible” a Espanya. Els mateixos individus, temps despr\u00e9s i molt m\u00e9s hist\u00e8rics, van repetir que el casament entre persones del mateix sexe era “impossible”. Van ser derrotats dues vegades pel canvi, per la gent i per la vida convertida en llei. La pol\u00edtica, responent a la demanda social, es va encarregar, finalment, de fer possible el que semblava una utopia. Com tamb\u00e9 havia passat, en el seu moment, amb el vot de les dones o la regulaci\u00f3 dels drets dels treballadors. Jo ja s\u00e9 que el PSOE \u00e9s un partit essencialment conservador, corporatiu i immobilista (a m\u00e9s de nacionalista espanyol), per\u00f2 em pensava que Gonz\u00e1lez no seria tan primari en el moment d’ajudar a mantenir el negoci de les elits de Madrid.<\/p>\n Aquest \u00e9s el nivell de raonament d’un empleat de luxe dels poders espanyols: la independ\u00e8ncia \u00e9s impossible. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 \u00e9s impossible. La gr\u00e0cia de ser estadista. Som presoners d’una tautologia. Primer, van dir que la independ\u00e8ncia de Catalunya era una farsa i una cortina de fum. Despr\u00e9s van afegir que el proc\u00e9s sobiranista era una bogeria i un moviment que seria avortat amb tot el pes de la llei i, si calia, la for\u00e7a. Ara, entrem en la tercera fase: la independ\u00e8ncia \u00e9s impossible, per tant, no cal que demaneu un refer\u00e8ndum, no perdeu el temps. Llavors, ens adonem que Gonz\u00e1lez no es va equivocar gens ni mica l’altre dia, va dir el que volia dir. En realitat, el vell l\u00edder del PSOE va advertir que el refer\u00e8ndum sobre el futur de Catalunya \u00e9s impossible. El missatge real \u00e9s aquest: la democr\u00e0cia, nens i nenes, \u00e9s impossible.<\/p>\n A difer\u00e8ncia de Mariano Rajoy, Gonz\u00e1lez ha estat molt clar: abandoneu tota esperan\u00e7a, no fareu cap consulta, mai. Mentre, el pare de Pere Navarro i molts socialistes catalans ja han desconnectat. Molts d’ells van ser presents a la Via Catalana i s\u00f3n part indispensable de la nova possibilitat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No parlar\u00e9 de la pel\u00b7l\u00edcula de J.A. Bayona sin\u00f3 de la darrera aparici\u00f3 de Felipe Gonz\u00e1lez. L’expresident del Govern espanyol ha sortit a defensar la unitat d’Espanya i, com \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4853"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4853"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4853\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4853"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4853"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4853"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}