\t\t\t\tArran de la multitudin\u00e0ria beatificaci\u00f3 de 522 m\u00e0rtirs aquest diumenge passat a Tarragona s’ha tornat a parlar del perd\u00f3 i, m\u00e9s concretament, del perd\u00f3 p\u00fablic que, segons alguns sectors de dins i de fora de l’Esgl\u00e9sia, hauria de demanar la jerarquia eclesi\u00e0stica per haver donat suport al cop d’Estat de Franco contra la II Rep\u00fablica i per la complicitat posterior dels estaments cat\u00f2lics amb el b\u00e0ndol rebel i la llarga dictadura.<\/p>\n
L’assumpte \u00e9s envitricollat perqu\u00e8 ha de partir de diverses veritats que, habitualment, s’esmenten per separat i de manera esbiaixada. Dos exemples, agafats d’un llibre de lectura obligada, La p\u00f3lvora y el incienso<\/em>, de l’historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer. D’una banda, el 1960, el bisbe Pla y Deniel, que fou arquebisbe de Toledo, continuava defensant la seva ideologia de la “cruzada por Dios y por Espa\u00f1a”. Per l’altra, el cardenal arquebisbe de Tarragona Vidal i Barraquer, un dels cinc prelats que es van negar a firmar la carta col\u00b7lectiva del 1937 dels bisbes espanyols a favor de l’Alzamiento, la qual cosa el va obligar a morir a l’exili. Enmig, el vendaval de viol\u00e8ncies, tamb\u00e9 sobre capellans, religiosos i laics creients: “No se puede negar -escriu Raguer- la tr\u00e1gica realidad de las matanzas del verano del 36, pero es confusionario pretender que el terror hubiera durado hasta el final de la guerra”. I el mateix expert afegeix que “los extremistas de la zona republicana no tuvieron en Espa\u00f1a la exclusiva de los homicidios” i que, en el conjunt del pa\u00eds, “la represi\u00f3n blanca fue bastante m\u00e1s cuantiosa que la roja”.<\/p>\n Els fets provats es van encadenant rabiosament. La majoria de la jerarquia cat\u00f2lica va posar-se al costat dels feixistes mentre molts cat\u00f2lics (tant si eren partidaris com contraris a la Rep\u00fablica) van ser v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia de grups fan\u00e0tics -sobretot les patrulles de la FAI- que les autoritats republicanes no van controlar. A aquesta realitat cal afegir que, a l’Espanya franquista, durant i despr\u00e9s del conflicte, el nou r\u00e8gim va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 eclesial per portar a terme una repressi\u00f3 sistem\u00e0tica i oficial sobre els perdedors, concretada en delacions, depuracions, empresonaments, tortures i execucions. El 1936, els m\u00e9s exaltats explotaven els recels de les classes populars davant d’una Esgl\u00e9sia aliada de les forces reaccion\u00e0ries, tot i que en aquella \u00e8poca -i especialment a Catalunya- tamb\u00e9 anaven sorgint col\u00b7lectius cat\u00f2lics de mentalitat moderna, com la Federaci\u00f3 de Joves Cristians de Catalunya o el partit Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, fidel sempre a la Rep\u00fablica. A partir dels anys seixanta, sectors oberts de l’Esgl\u00e9sia van donar empara a l’oposici\u00f3 democr\u00e0tica. Vet aqu\u00ed la complexitat que els dogm\u00e0tics del clericalisme i de l’anticlericalisme no veuen.<\/p>\n Per parlar del perd\u00f3 p\u00fablic (el que t\u00e9 una dimensi\u00f3 c\u00edvica i pol\u00edtica) cal partir d’aquesta complexitat i d’algunes premisses. Primera: \u00e9s cert que la dictadura es va apropiar dels cat\u00f2lics assassinats per construir la seva propaganda, per\u00f2 aix\u00f2 no converteix tots els m\u00e0rtirs de l’Esgl\u00e9sia en franquistes. Segona: la democr\u00e0cia, com a sistema basat en les llibertats i el pluralisme, ha d’abra\u00e7ar totes les v\u00edctimes, les de tots els b\u00e0ndols i sensibilitats, justament per no caure en l’asimetria moral de les tiranies. Tercera: el reconeixement complet a les v\u00edctimes del b\u00e0ndol republic\u00e0 i als represaliats pel franquisme \u00e9s una assignatura encara pendent i sotmesa a les in\u00e8rcies d’una mentalitat que relativitza la dictadura, present sobretot en la dreta espanyola; mentre aix\u00f2 no canvi\u00ef, la ferida continuar\u00e0 oberta. Quarta: demanar i rebre el perd\u00f3 p\u00fablic ha d’anar acompanyat del reconeixement sincer del dolor de l’altre, un exercici que no ha de servir per desfigurar mai el lloc que, en cada context, ocupen les v\u00edctimes i els causants de la viol\u00e8ncia. I cinquena: tots els grups tenen dret a recordar les seves v\u00edctimes amb dignitat, per\u00f2 aquests actes no es poden utilitzar per perpetuar els camps de batalla ni per promoure valors contraris als drets humans.<\/p>\n Jacques Derrida ens adverteix que cal saber qu\u00e8 anomenem perd\u00f3 i tamb\u00e9 qui demana i qui apel\u00b7la al perd\u00f3. La pregunta pol\u00edtica m\u00e9s delicada sempre \u00e9s “qui perdona?”. El perd\u00f3 p\u00fablic es fonamenta en una continu\u00eftat hist\u00f2rica. L’Esgl\u00e9sia d’avui no \u00e9s la d’ahir, per\u00f2 n’\u00e9s la continuadora. Passa igual amb els partits i els governs. Tot aix\u00f2 no \u00e9s mai f\u00e0cil, \u00e9s clar. El perd\u00f3 t\u00e9 poc a veure amb la just\u00edcia i molt a veure amb una voluntat de reconstrucci\u00f3 moral. Per aix\u00f2 ha de partir de la generositat i de la intel\u00b7lig\u00e8ncia. Cat\u00f2lics ben informats, com el te\u00f2leg Francesc Torralba, han escrit que l’Esgl\u00e9sia ha de demanar perd\u00f3 “per tenir credibilitat al m\u00f3n i per ser instrument de pacificaci\u00f3 i de reconciliaci\u00f3”. Hi estic d’acord i penso que un eventual comprom\u00eds dels bisbes espanyols amb el perd\u00f3 p\u00fablic potser obriria la porta a una nova mirada oficial sobre el passat. Recordeu que, per exemple, l’Estat espanyol no ha demanat encara perd\u00f3 per l’execuci\u00f3 del president Companys, un gest que s\u00ed que han fet, en canvi, les autoritats alemanyes i franceses. Per cert, el novembre de l’any passat, la Confer\u00e8ncia Episcopal Argentina va demanar perd\u00f3 per la seva actuaci\u00f3 durant la dictadura. Un dels firmants va ser Jorge Mario Bergoglio.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Arran de la multitudin\u00e0ria beatificaci\u00f3 de 522 m\u00e0rtirs aquest diumenge passat a Tarragona s’ha tornat a parlar del perd\u00f3 i, m\u00e9s concretament, del perd\u00f3 p\u00fablic que, segons alguns sectors de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4863"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}