\t\t\t\tEls pressupostos generals de l’Estat del 2014, que redueixen dr\u00e0sticament la inversi\u00f3 a Catalunya, han deixat en fora de joc les elits empresarials barcelonines en un moment en qu\u00e8, precisament, aquests sectors m\u00e9s demanaven un gest del Govern espanyol amb la societat catalana. Manel P\u00e9rez, en un esclaridor article a la secci\u00f3 d’Economia el dia 2 d’aquest mes, informava que els nostres dirigents econ\u00f2mics “han encaixat amb perplexitat i certa sensaci\u00f3 de menysteniment” els comptes fets p\u00fablics pel ministre d’Hisenda. El dia 1 d’octubre, la decepci\u00f3 surava als despatxos m\u00e9s importants de Barcelona.<\/p>\n
L’entrevista amb Montoro que La Vanguardia va publicar diumenge passat no va servir per tranquil\u00b7litzar les esmentades elits locals, ans al contrari. En ella, el responsable dels pressupostos generals rebat les evid\u00e8ncies mec\u00e0nicament i en nega el sentit \u00faltim amb un cinisme que, auguro, ser\u00e0 recordat en el futur: “De tota manera no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de deixar-se encegar per les xifres, perqu\u00e8 dep\u00e8n dels projectes que hi hagi sobre la taula”. Sensacional. Si ets ministre d’Hisenda i les xifres descriuen una realitat que et posa en evid\u00e8ncia, no has de fer res m\u00e9s que oblidar els n\u00fameros i recitar la teva propaganda, com si la realitat fos un detall irrellevant.<\/p>\n
Ara, anem al gra: Qu\u00e8 ha volgut dir Montoro amb l’al\u00b7lusi\u00f3 als “projectes que hi hagi sobre la taula”? Sabem que el projecte del PP \u00e9s recentralitzar Espanya, buidar les autonomies i enfortir Madrid com a nucli de poder empresarial i financer. En detriment de les elits catalanes, encara que aquestes tinguin part dels seus negocis fora de Catalunya i no hagin expressat mai cap mania identit\u00e0ria. No oblidem que el centre de gravetat \u00e9s a la concorreguda llotja del Bernabeu. Potser per aix\u00f2, el mateix ministre s’atreveix a dir que la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona t\u00e9 una visi\u00f3 econ\u00f2mica que “\u00e9s del passat”.<\/p>\n
Queda clar, per tant, que el Govern de Mariano Rajoy considera una cosa antiga i obsoleta que Catalunya rebi el que li correspon d’acord amb el que aporta a la caixa general de l’Estat. Les coses clares. Sobre la taula no hi ha cap m\u00e9s projecte d’Espanya, perqu\u00e8 el document de Granada que va aprovar el PSOE -com ha explicat el professor Ferran Requejo- no es pot considerar federal ni plurinacional. Que consti: per continuar a Espanya nom\u00e9s hi ha una via, que -com ha comprovat recentment Alicia S\u00e1nchez-Camacho- \u00e9s tamb\u00e9 una via morta.<\/p>\n
La resposta oficial del m\u00f3n dels negocis catal\u00e0 a aquests pressupostos ha estat clara per\u00f2 extremadament moderada, com no podia ser d’altra manera. L’article que Joa- quim Gay de Montell\u00e0 i Miquel Valls han firmat sobre l’assumpte en aquestes p\u00e0gines \u00e9s una mostra del que seria l’esperit de la tercera via, si aquest cam\u00ed exist\u00eds: demanar amb paci\u00e8ncia a Madrid que “reconsideri” una aposta pol\u00edtica que no \u00e9s casual i que -com assegura el conseller Mas-Colell- tampoc no \u00e9s una repres\u00e0lia pel sobiranisme del Govern de CiU. Hi haur\u00e0 alg\u00fa que escolti, finalment, els educats arguments dels nostres pr\u00f2cers? L’onada sobiranista creix, per\u00f2 no serveix perqu\u00e8 els cervells de la Moncloa alterin el gui\u00f3 que tenen escrit des de fa temps.<\/p>\n
Qu\u00e8 faran, a partir d’ara, les nostres elits? Els pressupostos lesius de Rajoy i el desdeny accentuat de Montoro ens indiquen que la suposada influ\u00e8ncia d’aquests sectors sobre la pol\u00edtica que es cou a Madrid \u00e9s ara escassa, per no dir nul\u00b7la. El fet \u00e9s greu i planteja molts interrogants, tamb\u00e9 Catalunya endins. Si les nostres elits no poden influir efectivament en el centre del poder estatal, quina ser\u00e0, a mitj\u00e0 i llarg termini, la seva autoritat davant les classes mitjanes i populars de Catalunya? El mateix podria dir-se d’aquells pol\u00edtics que han basat el seu prestigi en el pont aeri. La Catalunya de l’autonomia s’extravia, es desf\u00e0. Els mateixos dirigents empresarials que han escarnit Artur Mas per voler construir un Estat catal\u00e0 en comptes de ser el d\u00f2cil reformista incompr\u00e8s de l’Estat espanyol hauran de revisar a fons el seu pensament, tenint en compte els pressupostos generals i altres decisions de Rajoy.<\/p>\n
Els sectors de les classes mitjanes m\u00e9s actives, els m\u00e9s conscients dels greuges econ\u00f2mics, ling\u00fc\u00edstics i de reconeixement de Catalunya, han anat desconnectant progressivament de l’objectiu cl\u00e0ssic de reformar Espanya, sobretot a partir de la sent\u00e8ncia del TC sobre l’Estatut. La prioritat d’aquesta majoria \u00e9s aconseguir un repartiment nou del poder que asseguri un tracte (pol\u00edtic, fiscal, cultural) m\u00e9s just, i aix\u00f2 avui nom\u00e9s es relaciona amb un concepte: independ\u00e8ncia.<\/p>\n
Mentre, com \u00e9s normal, la prioritat de les elits catalanes \u00e9s l’estabilitat pol\u00edtica i social, com passa arreu del m\u00f3n. El problema apareix quan l’estabilitat va unida a un tracte injust per al conjunt de la societat. Ordre o llibertat? Llavors, els de dalt miren els de baix i es pregunten com es pot solucionar el problema. Pacte fiscal? Tercera via? Federalisme? L’alta burgesia catalana no ent\u00e9n que el PP deixi podrir la situaci\u00f3 alegrement. Els de dalt tornen a mirar cap als de baix (els de les samarretes grogues) i pensen que, malgrat tenir-ho tot en contra, potser se’n sortiran. Per aix\u00f2, Oriol Junqueras -a qui n’hi havia que no volien veure ni en pintura- ha estat finalment rebut amb tots els honors en un dels despatxos m\u00e9s importants d’aquesta ciutat. Per si de cas.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els pressupostos generals de l’Estat del 2014, que redueixen dr\u00e0sticament la inversi\u00f3 a Catalunya, han deixat en fora de joc les elits empresarials barcelonines en un moment en qu\u00e8, precisament,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4867"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4867"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4867\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4867"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4867"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4867"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}