\t\t\t\tS\u00f3c un escriptor i periodista que tamb\u00e9 fa classes a la universitat. Fa gaireb\u00e9 vint anys que intento explicar algunes coses b\u00e0siques sobre la informaci\u00f3, l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i la pol\u00edtica a gent molt jove que arriba a les aules amb ganes \u2013se suposa- de guanyar-se la vida amb aix\u00f2 que en diuen la comunicaci\u00f3. El terme comunicador ha triomfat davant de paraules m\u00e9s cl\u00e0ssiques com periodista o cineasta. Tothom \u00e9s comunicador, la qual cosa em fa una mica de riure, perqu\u00e8 posa l\u2019accent en l\u2019acte de comunicar m\u00e9s que en el contingut de l\u2019esmentada comunicaci\u00f3. El dia que vam assumir que hi ha un ofici de comunicador vam comen\u00e7ar a deixar en segon terme el fons en benefici de la forma, i van apar\u00e8ixer experts en confegir discursos que no han llegit mai cap llibre. Paradoxal per\u00f2 ben cert.<\/p>\n
Les mat\u00e8ries que jo explico no s\u00f3n com la qu\u00edmica o la f\u00edsica sin\u00f3 que s\u00f3n disciplines sobre les quals tothom creu saber-ne o creu poder impugnar-ne la base sense necessitat d\u2019estudiar el que hi ha. El concepte de coneixement \u2013tan repetit pels pol\u00edtics com a etiqueta-fetitxe en campanya electoral- se\u2019ns va desfent mentre inventem noves formes d\u2019avaluaci\u00f3, sobretot si ens dediquem al que abans eren humanitats i avui s\u00f3n una barreja de lletres, ci\u00e8ncies socials i humanitats modernes. Alerta: no m\u2019apunto a les lamentacions apocal\u00edptiques sobre la desaparici\u00f3 d\u2019una universitat idealitzada ni dic que hem estat derrotats per un relativisme corrosiu que ho iguala tot per baix. Nom\u00e9s subratllo que el coneixement espec\u00edfic que tracto de presentar amb sentit als meus alumnes no gaudeix de gaire prestigi entre els seus receptors principals ni provoca una enorme curiositat. En el millor dels casos, d\u00f3na lloc a debats constru\u00efts sobre el buit, perqu\u00e8 eludeixen de manera recurrent la pr\u00e8via obligaci\u00f3 de fer-nos una idea s\u00f2lida sobre all\u00f2 de qu\u00e8 parlem. Vivim la societat de les discussions que creixen a partir d\u2019impressions vagues m\u00e9s que de dades certes, i aquesta manera de fer es reprodueix dins les aules, on el professor es veu obligat \u2013moltes vegades- a sostenir di\u00e0legs impossibles.<\/p>\n
Mai com ara havia estat tan f\u00e0cil d\u2019obtenir coneixement sobre la realitat. Aquest fet \u00e9s sensacional i ens convida a grans aventures. Per\u00f2 no provoca id\u00e8ntiques reaccions en els individus en edat de formaci\u00f3. Alguns entenen la gran oportunitat que els brinda la tecnologia mentre d\u2019altres consideren que aquesta opul\u00e8ncia els allibera de tot esfor\u00e7 de comprendre. Dominar qualsevol disciplina intel\u00b7lectual no \u00e9s saber fer uns determinats exercicis o haver interioritzat algunes rutines sin\u00f3 haver arribat a la comprensi\u00f3 madura de la complexitat d\u2019all\u00f2 que tenim entre mans, i haver intu\u00eft els l\u00edmits i els replecs (sense oblidar les trampes) que constitueixen la densa selva de qualsevol saber organitzat.<\/p>\n
Les pantalles estan canviant l\u2019experi\u00e8ncia que ens defineix com a estudiants permanents de la vida sobre el planeta. Immediates, exuberants i connectades amb tot, les pantalles que ens acompanyen tothora han esdevingut el lloc des d\u2019on podem saber-ho tot. Invents com \u201cel n\u00favol\u201d (que emmagatzema informaci\u00f3 disponible sempre) no fan altra cosa que intensificar aquesta sensaci\u00f3 que la nostra ment ja no ha de perdre ni un segon fent determinades coses ni consolidant determinades aptituds essencials per a la nostra interacci\u00f3 efica\u00e7 amb el m\u00f3n. Si tot plegat produeix una alteraci\u00f3 cognitiva fonamental en les noves generacions, el temps ho dir\u00e0. El retroc\u00e9s en la capacitat d\u2019abstracci\u00f3 de molts individus podria posar en q\u00fcesti\u00f3 moltes categories que avui donem per descomptades. El proc\u00e9s \u00e9s obert.<\/p>\n
L\u2019aparent transformaci\u00f3 de tot receptor en emissor gr\u00e0cies a la tecnologia alimenta el mite d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva que relativitza el paper de l\u2019individu i enalteix la massa o multitud en xarxa. Hi ha gurus que canten aquesta epifania com lloros de fira. Alhora, tamb\u00e9 es propaga el mite de la creativitat i la innovaci\u00f3 que es produeix per simple contacte virtual. En aquest sentit, em fascinen els experts en innovaci\u00f3 que no han creat mai res de nou, gaireb\u00e9 tant com els professors d\u2019escoles de negocis que no han hagut de pagar mai la n\u00f2mina de cap treballador, barallar-se amb prove\u00efdors o implorar un cr\u00e8dit al director de la sucursal banc\u00e0ria. Som innovadors com som comunicadors, perqu\u00e8 toca, perqu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que alg\u00fa diu que \u00e9s obligatori. Perqu\u00e8 hi ha gurus que es fan d\u2019or amb la ret\u00f2rica espessa sobre la innovaci\u00f3 m\u00e9s que no pas innovant de deb\u00f2.<\/p>\n
Com tot tendeix avui a l\u2019autoajuda (es parli de pol\u00edtica, empresa, cultura o fe), jo provoco una crisi profunda \u2013terrible- als meus alumnes quan els faig llegir Joan Fuster. La majoria no han sentit parlar mai abans d\u2019aquest autor, extrem que em planteja grans interrogants sobre l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. Ho faig expressament, per ajudar-los a trencar la bombolla. L\u2019assagista valenci\u00e0 llegit en directe per primer cop als 19 o 20 anys \u2013els d\u2019ara- \u00e9s el m\u00e9s semblant a xocar contra un mur de pedra dalt d\u2019una moto a gran velocitat. Fuster \u00e9s un escriptor no pas un comunicador i Fuster \u00e9s original per\u00f2 f\u00f3ra ofendre\u2019l qualificar-lo d\u2019innovador. \u00c9s ideal per anar contra l\u2019esperit m\u00e9s tou de la nostra \u00e8poca, sense dramatismes i amb la dosi necess\u00e0ria d\u2019incomoditat que cal per conquerir coneixement. Un aforisme de Fuster pot crear tant desconcert com l\u2019anunci d\u2019una bomba: d\u2019aix\u00f2 es tracta. Aquesta literatura em permet anar tractant la confusi\u00f3 entre informaci\u00f3 i coneixement i entre informaci\u00f3 i soroll. Com tamb\u00e9 em permet recordar que, molt abans de Twitter, ja era un m\u00e8rit estimable ser sint\u00e8tic i agut en l\u2019exposici\u00f3 d\u2019una idea.<\/p>\n
Aules, pantalles, persones. Alumnes, velocitat, coneixement. Saber, imatges, ciutadans. Frenar o accelerar. Som en una cru\u00eflla. Fins quan tindr\u00e0 sentit obligar a llegir les p\u00e0gines del savi de Sueca a qui creu que tota la veritat \u00e9s a la Viquip\u00e8dia?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u00f3c un escriptor i periodista que tamb\u00e9 fa classes a la universitat. Fa gaireb\u00e9 vint anys que intento explicar algunes coses b\u00e0siques sobre la informaci\u00f3, l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i la pol\u00edtica…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4868"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4868"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4868\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}