\t\t\t\tL’un ha traspassat fa pocs dies i l’altre ho va fer fa deu anys. Com diu Daniel V\u00e1zquez Sall\u00e9s en el llibre de records que ha dedicat al seu pare, cal ser agra\u00efts amb tots aquells que algun dia ens van ajudar. No vaig ser amic de Max Cahner ni de Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, per\u00f2 els vaig con\u00e8ixer i, quan jo era jove, tots dos em van demostrar que eren persones generoses i obertes al que feien les generacions que an\u00e0vem pujant.<\/p>\n
Cahner era editor del diari Avui<\/em> quan vaig comen\u00e7ar a treballar-hi, una \u00e8poca en qu\u00e8 dirigia el rotatiu Albert Viladot, un professional de gran v\u00e0lua que va morir molt jove. En aquella \u00e8poca, Cahner i Viladot estaven compromesos a tirar endavant una premsa en catal\u00e0 que, sense renunciar a una l\u00ednia clarament catalanista, jugu\u00e9s la lliga de les cap\u00e7aleres de refer\u00e8ncia de Barcelona amb informaci\u00f3 i opini\u00f3 de qualitat. Malauradament, aquest objectiu no sempre era ent\u00e8s pels sectors de CDC vinculats a l’empresa editora. M\u00e9s tard, vaig retrobar Cahner a Revista de Catalunya<\/em> i en les diverses edicions anuals de les “Jornades sobre el nacionalisme catal\u00e0 a la fi del segle XX”, una plataforma de debat i renovaci\u00f3 ideol\u00f2gica que ell va saber impulsar amb gent de sensibilitats diverses. Darrere d’una aparent severitat, hi havia un ciutad\u00e0 apassionat per construir el pa\u00eds.<\/p>\n V\u00e1zquez Montalb\u00e1n el vaig comen\u00e7ar a llegir de ben jove i, r\u00e0pidament, va ser un dels meus columnistes de cap\u00e7alera. No coincidia amb bona part dels seus plantejaments ideol\u00f2gics, per\u00f2 admirava la lucidesa i el nervi ir\u00f2nic de la seva escriptura, aix\u00ed com la capacitat de barrejar el fet pol\u00edtic amb altres realitats m\u00e9s mundanes per il\u00b7luminar la intrahist\u00f2ria. Mai em van enganxar les aventures de Carvalho, per\u00f2, en canvi, em fascinen novel\u00b7les com Gal\u00edndez<\/em> o El estrangulador<\/em>. Vaig tenir la sort que V\u00e1zquez Montalb\u00e1n accept\u00e9s d’escriure el pr\u00f2leg del meu primer llibre d’articles, l’any 1999, que tamb\u00e9 va presentar, al costat d’un altre escriptor admirat, Valent\u00ed Puig, situat en unes coordenades ideol\u00f2giques que no tenien res a veure amb les seves ni amb les meves. Aquell dia, tots tres vam demostrar que, m\u00e9s enll\u00e0 de les idees, s\u00f3n les actituds constructives i el respecte el que permet que el m\u00f3n funcioni. L’escriptor barcelon\u00ed va tornar a mostrar-me la seva gran qualitat humana arran de dues circumst\u00e0ncies m\u00e9s: quan va dir que s\u00ed a un llibre entrevista d’una jove editorial que hav\u00edem muntat quatre amics (escrit pel col\u00b7lega Quim Aranda), i sempre que li trucava per tel\u00e8fon, en la meva condici\u00f3 aleshores de cap d’Opini\u00f3 del diari Avui<\/em>, per explicar-li que els pagaments als col\u00b7laboradors tornaven a endarrerir-se; V\u00e1zquez Montalb\u00e1n mai no va deixar d’enviar puntualment el seu article setmanal.<\/p>\n Desconec si Cahner i V\u00e1zquez Montalb\u00e1n van trobar-se i van parlar gaires vegades, per\u00f2 s\u00ed que crec recordar alguna pe\u00e7a del segon criticant les pol\u00edtiques i les maneres del primer. \u00c9s sabut que el conseller de Cultura del primer govern Pujol va ser una de les b\u00e8sties negres de l’oposici\u00f3 i dels intel\u00b7lectuals d’esquerres, que mai no van digerir que CiU govern\u00e9s la Generalitat contra tot pron\u00f2stic. Per tot aix\u00f2, potser els fans de l’un i de l’altre troben que ara faig malament barrejant els dos personatges en aquest paper. La meva percepci\u00f3 \u00e9s ben diferent. Al marge del fet que, en la meva mem\u00f2ria, Cahner i V\u00e1zquez Montalb\u00e1n tenen un lloc d’honor, sostinc que, objectivament, potser no estaven tan lluny com sempre hem pensat.<\/p>\n No es pot dir que Cahner fos un home de dretes. Va ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra i va entrar com a independent al Govern Pujol perqu\u00e8 tenia una excel\u00b7lent preparaci\u00f3 i una traject\u00f2ria incontestable en diverses iniciatives de reconstrucci\u00f3 cultural; m\u00e9s tard va militar a CDC durant uns anys, per\u00f2 mai no va encaixar en les estructures org\u00e0niques i va acabar marxant i muntant un altre partit, Acci\u00f3 Catalana, que es va associar amb ERC. Sempre va seguir el seu criteri personal i va treballar m\u00e9s en clau de pa\u00eds que de partit. Tamb\u00e9 V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, tot i la seva milit\u00e0ncia al PSUC, va exercir de lliurepensador. Resultava inc\u00f2mode als guardians de les ortod\u00f2xies i als que no tenen sentit de l’humor ni saben separar la batalla de les idees de la batussa partidista.<\/p>\n Malgrat ser tan diferents i provenir d’ambients que no tenien res a veure, Cahner i V\u00e1zquez Montalb\u00e1n -membres de la mateixa generaci\u00f3 que va cr\u00e9ixer durant la postguerra- van arribar, per decisi\u00f3 pr\u00f2pia, a la defensa de Catalunya com a naci\u00f3. L’un, com editor, professor i activista, va dedicar tota la seva vida a la recuperaci\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes. L’altre, des de la seva tribuna d’escriptor catal\u00e0 en castell\u00e0 amb gran projecci\u00f3, va assumir la normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana i el catalanisme transversal, un comprom\u00eds que no li van perdonar els firmants de manifestos bab\u00e8lics, els mateixos que el van titllar de “pujolista d’esquerres”. Avui, encara hi ha qui vomita ressentiment sobre la mem\u00f2ria de V\u00e1zquez Montalb\u00e1n com hi ha qui esmenta Cahner per disparar contra Mas.<\/p>\n Cahner i V\u00e1zquez Montalb\u00e1n -amb totes les difer\u00e8ncies que calgui apuntar- tenien la mateixa idea de cultura com a eina d’emancipaci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva, un ideal il\u00b7lustrat i modern que encara cal reivindicar amb insist\u00e8ncia, sobretot davant ministres que volen convertir les escoles en casernes.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’un ha traspassat fa pocs dies i l’altre ho va fer fa deu anys. Com diu Daniel V\u00e1zquez Sall\u00e9s en el llibre de records que ha dedicat al seu pare,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4870"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4870"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4870\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4870"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4870"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4870"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}