\t\t\t\tFa unes setmanes, em van convidar a participar en una taula rodona sobre identitat i cosmopolitisme. Es tractava \u2013ens van dir- de veure les relacions entre els dos conceptes i mirar d\u2019aplicar el seu significat a la nostra realitat m\u00e9s propera. En primer lloc, vaig sentir una certa mandra, perqu\u00e8 recordava aquelles discussions est\u00e8rils dels anys vuitanta i noranta del passat segle, quan hi havia veus interessades en presentar el fet nacional catal\u00e0 com un fenomen provinci\u00e0 i allunyat de les aspiracions cosmopolites d\u2019una determinada elit cultural barcelonina. Despr\u00e9s de pensar-hi una mica, vaig decidir que no podia permetre que els fantasmes d\u2019antigues querelles enterbolissin la meva modesta reflexi\u00f3 sobre un assumpte apassionant i que interessa qualsevol societat desenvolupada dels nostres dies. I, llavors, vaig acceptar el repte i vaig considerar que aquest era un moment magn\u00edfic per parlar d\u2019identitat i cosmopolitisme des de Catalunya.<\/p>\n
Abans de res, una constataci\u00f3. La deslocalitzaci\u00f3 cultural \u00e9s el fet nou m\u00e9s rellevant que marca avui la relaci\u00f3 entre els individus i all\u00f2 que hem ent\u00e8s com a identitat nacional. Es tracta d\u2019un canvi social, tecnol\u00f2gic i antropol\u00f2gic d\u2019unes conseq\u00fc\u00e8ncies incalculables a dia d\u2019avui, per\u00f2 d\u2019un abast previsiblement enorme. Quan parlo de deslocalitzaci\u00f3 cultural em refereixo a la capacitat que avui t\u00e9 qualsevol individu de poder viure pr\u00e0cticament al marge de la llengua, els costums, els referents i els valors dominants del territori on habita; les eines de la tecnologia comunicativa fan possible aquest estranyament del context f\u00edsic, una mena d\u2019a\u00efllament d\u2019all\u00f2 immediat compensat per una connexi\u00f3 f\u00e0cil amb all\u00f2 geogr\u00e0ficament lluny\u00e0 per\u00f2 culturalment proper. Per entendre\u2019ns: es pot residir al centre de Barcelona per\u00f2 continuar vivint a Islamabad a tots els efectes simb\u00f2lics i culturals.<\/p>\n
La deslocalitzaci\u00f3 cultural impacta directament sobre els imaginaris propis de la poblaci\u00f3 d’un territori, aix\u00ed com sobre la fabricaci\u00f3 de les lleialtats c\u00edviques i pol\u00edtiques dels ciutadans. En termes cl\u00e0ssics, la immigraci\u00f3 o l\u2019exili d\u2019un individu comportava una necessitat d\u2019integraci\u00f3 m\u00e9s o menys inevitable en una nova realitat diferent, que passava a ser tamb\u00e9 seva. Sense perdre la seva cultura d\u2019origen, l\u2019immigrat i l\u2019exiliat havien d\u2019abra\u00e7ar un nou univers idiom\u00e0tic, de valors i de referents que acabava transformant la seva identitat primig\u00e8nia i en produ\u00efa una de nova, marcada per la superposici\u00f3 i una hibridaci\u00f3 pr\u00e0ctica entre all\u00f2 vinculat a les arrels i all\u00f2 que representava el present i el futur en construcci\u00f3.<\/p>\n
Fins a quin punt la deslocalitzaci\u00f3 cultural impedeix la cohesi\u00f3 de les societats integrades per persones de proced\u00e8ncia diversa? No ho sabem. Encara \u00e9s aviat per mesurar-ho. Qu\u00e8 hauria passat al Nova York del darrer ter\u00e7 del segle XIX si els milions d\u2019irlandesos, italians, alemanys, jueus i d\u2019altres grups nacionals arribats a la metr\u00f2poli haguessin disposat d\u2019antenes parab\u00f2liques de televisi\u00f3 i servei d\u2019internet? Qu\u00e8 hauria passat a la Catalunya dels anys cinquanta i seixanta si els murcians, andalusos, extremenys i gallecs vinguts a treballar aqu\u00ed haguessin disposat de diverses cadenes televisives amb informaci\u00f3 dels seus territoris i diverses xarxes socials per continuar lligats di\u00e0riament amb els amics i els parents del poble? Avui, els fills de la nova immigraci\u00f3 a les ciutats catalanes van a l\u2019escola i aprenen la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds, per\u00f2 els seus pares i germans m\u00e9s grans, allunyats del proc\u00e9s educatiu, estan exclusivament en mans dels mitjans i de les xarxes socials; s\u00f3n persones que tenen a l’abast diverses eines per crear -si aix\u00ed ho volen- una bombolla cultural dins la qual viure protegits i confortables, tot i haver-se despla\u00e7at milers de quil\u00f2metres del lloc del seu naixement.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta inc\u00f2gnita, \u00e9s una evid\u00e8ncia que la identitat de\u00a0 qui viu en una societat oberta i moderna \u00e9s un fet din\u00e0mic i permeable i que no podem imaginar-lo com una categoria est\u00e0tica i tancada, a resguard dels canvis i les influ\u00e8ncies. Sortosament, la identitat \u00e9s com una motxilla que anem omplint i buidant d’acord amb les nostres experi\u00e8ncies i, excepte casos de comunitats o grups que refusen frontalment l’intercanvi amb els que s\u00f3n diferents, tothom acaba assumint una identitat m\u00e9s o menys travessada, en diversos graus, per la complexitat.<\/p>\n
David Miller remarca, en un dels seus estudis sobre la identitat nacional, que tots som fruit de valors que ens han estat transmesos a la fam\u00edlia, l’escola, l’esgl\u00e9sia, etc\u00e8tera. Aix\u00f2 constitueix un material que despr\u00e9s, quan som adults, revisem de manera cr\u00edtica per establir la nostra escala de prioritats. Quan aix\u00f2 passa, “haurem produ\u00eft -afirma Miller- la nostra pr\u00f2pia identitat diferenciada”. D’acord amb la seva an\u00e0lisi, el car\u00e0cter fluid de les identitats nacionals permet que, en mantenir-les, els individus no es comprometin “r\u00edgidament amb un conjunt particular de valors”. Aix\u00f2 vol dir que recon\u00e8ixer la identitat pr\u00f2pia com a francesa, alemanya o catalana ho deixa tot obert sobre la manera concreta de franc\u00e8s, alemany o catal\u00e0 que hom acabi sent. Dit d’una altra manera: hi ha moltes formes de viure una determinada identitat nacional. Nom\u00e9s una ideologia totalit\u00e0ria i excloent veu la identitat com un corpus homogeni, intocable i prefixat que cal adoptar for\u00e7osament en la seva totalitat i sense variacions. Recordeu quan el franquisme propugnava que “el buen espa\u00f1ol debe ser…”<\/p>\n
Dit aix\u00f2, jo visc la meva identitat com una pell formada per moltes capes que em permeten relacionar-me amb el medi i amb la resta de membres de la meva esp\u00e8cie i tamb\u00e9 la visc com un carnaval de m\u00e0scares que vaig posant-me d’acord amb qui tinc davant, at\u00e8s que jo puc modular els aspectes constitutius d’aquesta identitat en funci\u00f3 del meu interlocutor i de l’entorn on estigui interactuant. Per tant, la identitat \u00e9s tamb\u00e9 el resultat d’una dial\u00e8ctica constant amb el m\u00f3n i amb els altres, on la m\u00e0scara no serveix per ocultar res sin\u00f3 per subratllar all\u00f2 que em conv\u00e9 a cada moment per continuar sent jo entre la resta.<\/p>\n
Plantejat el problema de la identitat en aquests termes, el cosmopolitisme ha de ser un repte assolible, un cam\u00ed desitjable. Aquells que veuen contradiccions entre una identitat forta i un ideal cosmopolita potser haurien de recordar que els impulsors de la independ\u00e8ncia dels Estats Units d’Am\u00e8rica es consideraven a ells mateixos patriotes i, a la vegada, propugnaven la seva nova Rep\u00fablica com a model exportable de llibertat per a la resta dels homes de la Terra. \u00c9s clar que, perqu\u00e8 aix\u00f2 tingui sentit, cal fugir de les caricatures: el cosmopolitisme no \u00e9s una gesticulaci\u00f3 ni una suma de comportaments que associem a unes elits poderoses que viatgen constantment, fan negocis transnacionals, parlen angl\u00e8s i estan al dia de les modes i darreres tend\u00e8ncies. El cosmopolitisme no \u00e9s el folklore d’una nova classe global privilegiada sin\u00f3 un horitz\u00f3 moral que prov\u00e9 de la tradici\u00f3 il\u00b7lustrada i al qual ens conv\u00e9 aspirar sempre i en tot moment.<\/p>\n
Igualtat i llibertat per a tots els \u00e9ssers humans, reconeixement rec\u00edproc entre els individus i predomini de la racionalitat per davant del prejudici conformen el programa m\u00ednim de l’ideal cosmopolita. All\u00f2 que vull per a la meva comunitat tamb\u00e9 ho vull per a la resta d’homes i dones: dignitat, just\u00edcia, benestar, una vida que es pugui viure en pau sense imposicions ni mis\u00e8ries. El veritable cosmopolitisme no anul.la el sentiment de pertinen\u00e7a a una comunitat ni desdibuixa les identitats nacionals, simplement ens fa conscients de formar part de la condici\u00f3 humana. El contrari del cosmopolitisme \u00e9s l’etnocentrisme i no pas la identitat nacional. Les comunitats que tiren pel cam\u00ed de l’etnocentrisme es tanquen i no comprenen que aix\u00f2 les empobreix i les porta a la decad\u00e8ncia.<\/p>\n
La catalanitat, com a identitat dels catalans, t\u00e9 una formulaci\u00f3 cosmopolita gr\u00e0cies al pensament i a la pol\u00edtica catalanista. Des de la seva maduraci\u00f3 com a ideologia contempor\u00e0nia, a finals del segle XIX, els pensadors catalanistes van llegir el cas catal\u00e0 a la llum d’altres pobles. Aix\u00ed ho fa Valent\u00ed Almirall i, posteriorment, Enric Prat de la Riba i Antoni Rovira i Virgili. La p\u00e0tria dels catalans \u00e9s un lloc del m\u00f3n on realitzar els ideals il\u00b7lustrats i republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. La temptaci\u00f3 etnoc\u00e8ntrica sempre ha estat sortosament minorit\u00e0ria en la diversa i plural tradici\u00f3 catalanista. Despr\u00e9s de la guerra civil, l’europeisme expl\u00edcit esdev\u00e9 un dels factors clau de la represa democr\u00e0tica i catalanista contra la dictadura; aquest europeisme \u00e9s la primera forma de cosmopolitisme d’uns catalans engabiats en una Espanya retr\u00f2grada que queda al marge del progr\u00e9s i els valors basats en els drets humans. El fet que Barcelona sigui la gran capital de la cultura catalana i un dels principals focus industrials, tur\u00edstics i comercials de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, amb projecci\u00f3 internacional i connexions amb d\u2019altres metr\u00f2polis de pes, ha donat a la catalanitat i al catalanisme un m\u00fascul extraordinari malgrat la manca d\u2019un Estat propi. La Barcelona moderna no es pot explicar sense el batec articulador del moviment catalanista i el catalanisme no es pot explicar sense aquesta Barcelona que sempre ha mirat nord enll\u00e0, saltant per damunt de les limitacions pol\u00edtiques quan li ha calgut construir el seu futur amb ambici\u00f3. Contra el que diuen alguns propagandistes de l\u2019autoodi, catalanisme i Barcelona no han estat mai termes antag\u00f2nics, al contrari.<\/p>\n
Un exemple magn\u00edfic de catalanitat i catalanisme cosmopolita fou Pau Casals, capa\u00e7 d’unir el discurs de la identitat catalana i del cosmopolitisme en tota la seva obra i tamb\u00e9 en les seves intervencions p\u00fabliques com a intel\u00b7lectual comprom\u00e8s; el moment m\u00e9s important i de m\u00e9s ress\u00f2 en aquest sentit va ser el seu parlament a les Nacions Unides, l’any 1971, quan va rebre la medalla de la pau per la seva incansable activitat contra les guerres i en defensa dels drets humans. Parlant de la pau al m\u00f3n, el mestre Casals va recordar que ell era catal\u00e0 i que Catalunya havia estat una naci\u00f3 molt abans que d’altres pobles del m\u00f3n. Aquest \u00e9s un testimoni que avui hem de tenir molt present.<\/p>\n
La professora Montserrat Guibernau, experta de renom internacional en l\u2019estudi comparat de les nacions sense estat i la identitat dels pobles, ha escrit diversos treballs on formula la necessitat d\u2019apostar decididament per un catalanisme cosmopolita de nou encuny, per poder realitzar-nos col\u00b7lectivament com a naci\u00f3 plena en aquest segle XXI que encara fa olor de nou. \u201c\u00c9s precisament en l\u2019era global \u2013escriu Guibernau encertadament- quan els ancoratges identitaris esdevenen m\u00e9s necessaris, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un moment en qu\u00e8 el catalanisme no ha de perdre de vista que Catalunya forma part d\u2019aquest m\u00f3n global on ha de cercar la pres\u00e8ncia i el reconeixement\u201d. Reconeixement, vet aqu\u00ed la clau. La conquesta pac\u00edfica de nous espais de democr\u00e0cia i llibertat per a nosaltres, els catalans, ens apropar\u00e0 a la resta de persones que, a tot el m\u00f3n, viuen sense haver de sotmetre\u2019s a constitucions i a lleis que es proclamen intocables i sagrades. Aix\u00f2 ens far\u00e0 m\u00e9s sobirans i m\u00e9s universals alhora.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa unes setmanes, em van convidar a participar en una taula rodona sobre identitat i cosmopolitisme. Es tractava \u2013ens van dir- de veure les relacions entre els dos conceptes i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4872"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4872"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4872\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}