{"id":4874,"date":"2013-11-07T00:00:24","date_gmt":"2013-11-06T23:00:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2524"},"modified":"2013-11-07T00:00:24","modified_gmt":"2013-11-06T23:00:24","slug":"el-rebel-que-torna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/11\/07\/el-rebel-que-torna\/","title":{"rendered":"El rebel que torna"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tVa morir als 46 anys en un accident automobil\u00edstic el 4 de gener de 1960, com si fos una estrella del cinema o del rock. Havia nascut avui fa cent anys a Alg\u00e8ria, que llavors era col\u00f2nia francesa, i tenia avantpassats menorquins per part de mare. D’entre les moltes obres que va escriure, n’hi ha una que Joan Fuster i Josep Palacios van traduir al catal\u00e0: L’home revoltat<\/em>, un assaig que va ser molt pol\u00e8mic en el seu moment i que descriu les trampes ideol\u00f2giques del segle XX. En aquest llibre, de m\u00e9s actualitat que no sembla, Albert Camus, escriu: “S’advertir\u00e0, primer que res, que el moviment de revolta no \u00e9s, en la seva ess\u00e8ncia, un moviment egoista. Pot tenir, sens dubte, determinacions egoistes. Per\u00f2 la revolta s’efectuar\u00e0 tant contra la mentida com contra l’opressi\u00f3”. Camus, el rebel que sempre torna, escrivia el que pensava en una \u00e8poca en la qual molts mastegaven massa abans d’escriure i practicaven la moral de geometria variable. Ho va pagar car, tot i rebre el Nobel de Literatura.<\/p>\n

Herbert R. Lottman, un dels bi\u00f2grafs m\u00e9s solvents de l’escriptor franc\u00e8s, considera que L’home revoltat, publicat l’octubre de 1951, era “el manifest de les intencions liter\u00e0ries de Camus alhora que una exposici\u00f3 de les seves posicions p\u00fabliques; era una tribuna en la qual podia aixecar-se per fer costat als seus amics literaris i pol\u00edtics (com Char) i demostrar els errors dels seus enemics”. Les cr\u00edtiques i reaccions contr\u00e0ries que va generar aquest llibre -m\u00e9s alguna de favorable que no feia cap favor a Camus- van acabar tapant el debat de fons que plantejava i encara planteja avui. El combat contra els dogmatismes i la voluntat de desmuntar els mecanismes totalitaris s\u00f3n tesis plenament vigents actualment. M\u00e9s enll\u00e0 del clima de la guerra freda i de l’ambient de l’esquerra cultural francesa d’aquells anys, podem trobar la vig\u00e8ncia d’un pensament que va ser menystingut per aquells que aleshores exercien de gurus totpoderosos. Sartre i els seus van ser terribles amb qui havia estat company i amic.<\/p>\n

Lliure, humanista i sense aferrar-se a cap sistema tancat, Camus va exercir de consci\u00e8ncia inc\u00f2moda d’un temps que buscava veritats per\u00f2 trobava consignes a dojo. En una carta de 1956, escriu aix\u00f2: “Per\u00f2 en una \u00e8poca de mala fe, aquell que no vol renunciar a separar el que \u00e9s veritable del que \u00e9s fals est\u00e0 d’alguna manera condemnat a una mena d’exili”. Exiliat? Estranger? L’home que havia lluitat contra els nazis, mentre d’altres figures vivien felices al Par\u00eds ocupat, no havia canviat d’actitud despr\u00e9s de la guerra. La seva escriptura es col\u00b7locava al costat dels febles en cada cas, ja fossin els espanyols sotmesos per Franco o els hongaresos que no es resignaven a viure sota el dictat dels sovi\u00e8tics. Els que pretenien tenir el manual de la utopia atacaven Camus titllant-lo de pseudofil\u00f2sof, d’ingenu, de ximple \u00fatil o -atenci\u00f3!- de sentimental bloquejat per paranys ret\u00f2rics burgesos. Per cert, em fa gr\u00e0cia que ara, entre nosaltres, la paraula sentimental tamb\u00e9 es faci servir, per part d’alguns, com una mena d’insult per desacreditar les demandes democr\u00e0tiques i pac\u00edfiques de moltes persones, basades en raons i xifres ben tangibles.<\/p>\n

Separar la veritat de la falsedat \u00e9s una operaci\u00f3 sempre arriscada. Perqu\u00e8 la falsedat t\u00e9 moltes cares i la veritat -encara que pot ser empaquetada en moltes interpretacions- nom\u00e9s en t\u00e9 una. En aquest sentit, davant del conflicte d’Alg\u00e8ria, Camus volia evitar la viol\u00e8ncia i conciliar el que ell entenia com a dues veritats que sentia \u00edntimament: que el colonialisme era un model inacceptable i que els pieds-noirs i la cultura francesa no eren un cos estrany en aquell tros d’\u00c0frica; aquesta posici\u00f3, honesta per\u00f2 dif\u00edcil de concretar pol\u00edticament, va convertir-lo en enemic de tots els b\u00e0ndols.<\/p>\n

Revoltar-se i dubtar. Dubtar i revoltar-se. Camus no ens ofereix certeses sin\u00f3 camins de dubte que ens conviden a ser autocr\u00edtics. “La revolta \u00e9s l’acte de l’home informat, que posseeix la consci\u00e8ncia dels seus drets”, escriu. A comen\u00e7aments del segle XXI, moment d’exaltaci\u00f3 de la informaci\u00f3, tota revolta personal o col\u00b7lectiva acaba passant per una reflexi\u00f3 que se sustenti en fets i no en meres construccions ideals. Si el segle XX va ser el segle de les propagandes, el segle XXI \u00e9s el segle del coneixement, la qual cosa ens permet suposar que els que tinguin la temptaci\u00f3 de desfigurar la realitat, per fer-la quadrar amb uns determinats prop\u00f2sits, s’arrisquen de manera temer\u00e0ria a convertir-se en irrellevants. Hi ha lli\u00e7ons potents que cal tenir present: negar el que \u00e9s evident resulta impossible quan vivim en una societat en qu\u00e8 tots som receptors i emissors, i les dades viatgen de manera incessant.<\/p>\n

Perdedor i guanyador a la vegada, Camus ens observa des d’algun lloc i sembla voler dir-nos que no tinguem por de mirar els fets tal i com s\u00f3n, encara que aix\u00f2 exigeixi enderrocar falsos \u00eddols. El temps col\u00b7loca les coses a lloc i avui podem pensar que l’autor de La pesta<\/em> i La caiguda<\/em> va endevinar la llum del futur m\u00e9s que no pas aquells que es vanagloriaven de portar la torxa de tots els alliberaments pendents de la humanitat. Aquell rebel ens va ensenyar a detectar els febles en cada moment i a dir-ho, l’actitud m\u00e9s decent, la que hauria de construir el veritable progr\u00e9s.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Va morir als 46 anys en un accident automobil\u00edstic el 4 de gener de 1960, com si fos una estrella del cinema o del rock. Havia nascut avui fa cent…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4874"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4874"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4874\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4874"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4874"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4874"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}