\t\t\t\tVivim temps en qu\u00e8 determinats sectors intenten edificar falses realitats a partir de la repetici\u00f3 de paraules-fetitxe. L\u2019operaci\u00f3 t\u00e9 mala intenci\u00f3 per\u00f2 destil.la una ingenu\u00eftat entendridora basada en actuar a comen\u00e7aments del segle XXI com s\u2019actuava durant el segle passat. I basada tamb\u00e9 en la creen\u00e7a pueril que la gent \u00e9s idiota i que l\u2019omnipres\u00e8ncia d\u2019un missatge constru\u00eft sobre el no-res podr\u00e0 dissoldre, frenar o trencar un moviment tan actiu com el que avui reclama la independ\u00e8ncia de Catalunya. La paraula clau d\u2019aquesta ofensiva ret\u00f2rica i medi\u00e0tica \u00e9s \u201cmoderaci\u00f3\u201d. Qui s\u2019atribueix el poder de designar \u201cels moderats\u201d pret\u00e9n, tamb\u00e9, tenir la darrera paraula sobre el que li conv\u00e9 a Catalunya, El truc \u00e9s tan obvi que fa mandra haver-lo de subratllar: qui no porti l\u2019etiqueta de \u201cmoderat\u201d oficial ser\u00e0 condemnat autom\u00e0ticament per aquells que amaguen els seus interessos de part sota la capa del suposat sentit com\u00fa i una inexistent tercera via.<\/p>\n
A l\u2019hora de voler identificar la moderaci\u00f3 amb la ren\u00fancia al projecte d\u2019una Catalunya independent, s\u2019hi val tot. Tamb\u00e9 convocar els morts perqu\u00e8 sembli que et donen la ra\u00f3 des del m\u00e9s enll\u00e0. Un dels morts m\u00e9s violats i desfigurats en els darrers dies \u00e9s el periodista i escriptor Agust\u00ed Calvet, m\u00e9s conegut pel pseud\u00f2nim de Gaziel. De qui fou gran cronista i m\u00edtic director de La Vanguardia<\/em> els anys vint i trenta, ara s\u2019elogien i esmenten nom\u00e9s els textos escrits durant la II Rep\u00fablica, per intentar demostrar que el nostre present \u00e9s id\u00e8ntic al nostre passat. I no ho fa nom\u00e9s Francesc de Carreras, conegut ide\u00f2leg del partit Ciudadanos, el mateix que va qualificar de boig Artur Mas. Tamb\u00e9 ho fan aquells que, profetes de la moderaci\u00f3 de fum i del di\u00e0leg sord, no poden amagar un f\u00e0stic profund quan comproven que la nova majoria social sobiranista ha sorgit al marge de les seves previsions i auguris, la qual cosa ha posat en evid\u00e8ncia la fi d\u2019una llarga hegemonia ideol\u00f2gica i generacional que va covar-se durant la transici\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n El m\u00e8tode consisteix a agafar el Gaziel que veia venir el desastre de la guerra civil i vendre\u2019l com a pron\u00f2stic aplicable als nostres dies. L\u2019assumpte, a m\u00e9s de ser intel\u00b7lectualment impresentable, \u00e9s moralment vomitiu. Per\u00f2 es fa amb total impunitat. Per aix\u00f2 citen els articles de Gaziel que anunciaven amb lucidesa la fi tr\u00e0gica de la Rep\u00fablica o els que feien \u00e8mfasi en els errors greus dels pol\u00edtics d\u2019aquell moment. Per sort, alguns hem llegit tot Gaziel i sabem que aquell insigne escriptor va tenir moltes vides i que, gr\u00e0cies al franquisme i a les putades d\u2019uns i altres, va adonar-se, finalment, que Espanya no tenia soluci\u00f3.<\/p>\n Alerta: no dic que Gaziel \u2013que havia estat durament atacat per molts catalanistes- es convert\u00eds en separatista despr\u00e9s de la guerra civil, \u00f2bviament. Si jo fes aix\u00f2, seria tan criticable com aquells que critico en aquest paper. Dic una altra cosa, m\u00e9s important: Gaziel, despr\u00e9s de predicar incansablement la reforma i la conc\u00f2rdia, va morir profundament desenganyat i descregut sobre Espanya i les seves classes dirigents. Els seus textos de postguerra ho demostren. Va morir sent molt poc \u201cmoderat\u201d, a ulls dels que ara donen carnets de \u201cmoderaci\u00f3\u201d.<\/p>\n Permeteu-me que reprodueixi un fragment del seu imprescindible llibre de mem\u00f2ries Meditacions en el desert (1946-1953)<\/em>, escrit sota la dictadura, en obligat exili interior. El podeu llegir perfectament com un retrat del nostre present, com asseguren alguns que cal llegir els seus articles del 1934: \u201cA les fam\u00edlies t\u00edpicament castellanes o pastades espiritualment per la mentalitat de Castella, encara avui dia l\u2019ideal \u00e9s viure sense fer res i amb el major\u00a0 rumbo<\/em> possible. El noble ric \u00e9s l\u2019exemplar perfecte de l\u2019home. I, quan la riquesa gratu\u00efta falla, les tres maneres de viure segons aquell ideal s\u00f3n: la mil\u00edcia, la clerecia i la burocr\u00e0cia. Totes tres coses van a c\u00e0rrec de l\u2019Estat. Ingressant en qualsevol d\u2019aquests estaments p\u00fablics es pot viure, no pas amb la suor del front propi, sin\u00f3 amb la del contribuyente<\/em>: l\u2019industrial, el comerciant, el treballador; tota la gent tinguda per poca cosa, precisament perqu\u00e8 sua\u201d. Vet aqu\u00ed una de les bases del conflicte entre els poders d\u2019Espanya i la societat catalana, cansada de pagar, rebre poc i ser insultada constantment. La gent catalana que sua ha dit prou i vol votar. El diagn\u00f2stic de Gaziel \u00e9s d\u2019una actualitat espaterrant. Nom\u00e9s cal pensar en l\u2019esc\u00e0ndol de Bankia o en com el PP i el PSOE s\u2019han repartit de manera clientelar i sense manies organismes p\u00fablics i grans empreses privatitzades a mida.<\/p>\n La desconnexi\u00f3 mental que molts catalans hem fet de l\u2019Espanya oficial parteix del desengany i de la consci\u00e8ncia raonada del greuge. El Gaziel emmordassat de la postguerra va caure del cavall i va entendre perfectament que Espanya era un mal negoci, ho escriu amb d\u2019altres paraules en p\u00e0gines d\u2019una duresa que no agrada els falsos moderats d\u2019avui. Ell ho va constatar amargament, per\u00f2 no va anar m\u00e9s enll\u00e0 de la queixa. Nosaltres, ara, podem passar de la queixa a la construcci\u00f3 d\u2019un nou pa\u00eds.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vivim temps en qu\u00e8 determinats sectors intenten edificar falses realitats a partir de la repetici\u00f3 de paraules-fetitxe. L\u2019operaci\u00f3 t\u00e9 mala intenci\u00f3 per\u00f2 destil.la una ingenu\u00eftat entendridora basada en actuar a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4875"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4875"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4875\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4875"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4875"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}