\t\t\t\tCaminava feli\u00e7ment pel carrer, dilluns passat a primera hora del mat\u00ed, quan em vaig trobar una figura destacada del socialisme catal\u00e0 i vam fer-la petar uns minuts sobre la recent confer\u00e8ncia pol\u00edtica que el PSOE ha celebrat aquest cap de setmana passat a Madrid. De la breu conversa amb aquesta persona, n’he retingut dues idees. Primera: “\u00c9s un desastre que la majoria dels actuals dirigents socialistes no hagin fet res m\u00e9s a la vida que dedicar-se al partit i als c\u00e0rrecs institucionals, no coneixen el m\u00f3n on viu la majoria de la gent”. Ho subscric i afegeixo que aix\u00f2 passa gaireb\u00e9 a tots els partits catalans i espanyols. Segona: “Jo no em vaig emocionar gens ni mica”, en contraposici\u00f3 a l’emoci\u00f3 que va sentir Pere Navarro quan tot el plenari va ovacionar-lo dempeus diumenge; la cara d’aquesta figura emergent del socialisme catal\u00e0 era tot un poema quan descrivia aquell moment.<\/p>\n
He pensat molt en les paraules, tan cr\u00edtiques i sinceres, d’aquest membre preeminent del PSC. I hi he detectat un malestar que situaria m\u00e9s enll\u00e0 de les doctrines i de les pugnes personalistes, en un terreny de profund desconcert democr\u00e0tic que, tard o d’hora, arriba a tota persona intel\u00b7ligent quan es mouen moltes coses alhora. Sota aquests comentaris de desenc\u00eds, em sembla que hi ha una pregunta fonamental que ens haur\u00edem de fer sovint, per no perdre de vista el que som i el que volem els ciutadans: Qu\u00e8 \u00e9s un partit pol\u00edtic? Es poden respondre moltes coses, per\u00f2 conv\u00e9 no fer-se trampes. Un partit pol\u00edtic \u00e9s una eina per intentar organitzar de manera racional el que s’anomena l’inter\u00e8s general o el b\u00e9 com\u00fa. Aqu\u00ed i en qualsevol democr\u00e0cia m\u00e9s o menys homologada els partits s\u00f3n, b\u00e0sicament, eines per governar-nos. Encara que els militants, quadres i dirigents de tots els partits considerin que les seves organitzacions s\u00f3n tamb\u00e9 una esgl\u00e9sia, una oficina de col\u00b7locaci\u00f3 laboral, una ag\u00e8ncia de relacions personals i un gabinet de ter\u00e0pia psicol\u00f2gica. Quan es perd de vista que un partit no \u00e9s cap finalitat en si mateix sin\u00f3 un mitj\u00e0 al servei de la societat, queda oberta la porta de la incompet\u00e8ncia, l’endog\u00e0mia i la corrupci\u00f3. El valor instrumental dels partits no els degrada, ans al contrari, els presenta com all\u00f2 que s\u00f3n o haurien de ser: mecanismes de gesti\u00f3 d’un poder que, per ser just, ha d’estar ben repartit i equilibrat per diversos contrapesos.<\/p>\n
El PSOE, com la majoria de grans partits pol\u00edtics, fa temps que ha oblidat que \u00e9s una eina i que aquesta \u00e9s la seva grandesa, en cas que vulgui reivindicar-la. Per\u00f2 no siguem m\u00e9s c\u00e0ndids del que tocaria. La c\u00fapula del socialisme espanyol no ha fet servir aquesta recent confer\u00e8ncia pol\u00edtica per subratllar aquesta obvietat, sin\u00f3 per rebre un bon bany de patriotisme de partit, un terme que significa obedi\u00e8ncia cega al l\u00edder de torn i, sobretot, un esfor\u00e7 tit\u00e0nic per impedir que el qui t\u00e9 la paella pel m\u00e0nec la perdi. Aix\u00ed les coses, Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba \u00e9s el demi\u00fcrg incombustible d’un univers fatigat que necessita evitar tots els forats negres per conjurar el cataclisme, un concepte que ara est\u00e0 de moda entre distingits aprenents de Nostradamus.<\/p>\n
Si jo fos espanyol i socialista, el meu futur i el meu nord seria Susana D\u00edaz. Tal com sona. Tan divertit com esperar l’anest\u00e8sia abans que et baixin al quir\u00f2fan. Aquesta bona dona \u00e9s un exemple de llibre de professional de l’aparell i, com dicta la llei de la superviv\u00e8ncia, ha sabut ser al lloc adequat el dia que tocava. Vet aqu\u00ed la gr\u00e0cia que la professora Chac\u00f3n no acaba de tenir. A Catalunya, sabem perfectament que aquesta mena de funcionaris de la m\u00e0quina poden arribar molt lluny, encara que no tinguin gaire coses a dir. El secret rau en un tipus de comandament que imita, a escala, l’estil dels faraons. Els que la coneixen asseguren que la senyora D\u00edaz no \u00e9s Churchill i ni tan sols Gonz\u00e1lez quan pren la paraula, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un handicap poc important si hi ha cul de ferro per a les reunions i habilitat per posar-se al costat del guanyador. A m\u00e9s, l’estrella ascendent del PSOE ha fet el que provoca m\u00e9s adhesions dins i fora de la parr\u00f2quia: es va estrenar com a presidenta de la Junta d’Andalusia posant els catalans en el punt de mira, un disc que mai no falla quan la festa va de baixa. El que no donen les lectures ni el talent, ho donen la tradici\u00f3 i l’instint de vot.<\/p>\n
Les cr\u00f2niques expliquen que Rubalcaba va tenir un gran moment quan va dir del PSOE el que reprodueixo tot seguit: “Estic completament segur que no hi ha ning\u00fa, en cap partit, que tingui tanta passi\u00f3 per Espanya i per la seva gent, pels espanyols, pels seus drets, per les seves lleng\u00fces, per la seva cultura, per la seva igualtat”. Nom\u00e9s li faltava el vestit de torero. Resulta entranyable que el socialisme espanyol faci bandera de la passi\u00f3 en aquests moments, i no deixa de sorprendre. Per dos motius. D’una banda, les imatges del darrer festival socialista transmeten m\u00e9s aviat rutina, avorriment i l\u00edfting de low cost, per\u00f2 no expressen una gran passi\u00f3.<\/p>\n
D’altra banda, m’havia semblat entendre que -aquesta temporada- les emocions estaven prohibides en pol\u00edtica, perqu\u00e8 portaven de manera autom\u00e0tica al desastre, com repeteixen un dia s\u00ed i l’altre tamb\u00e9 als sobiranistes catalans. Quines coses, oi? Els m\u00e9s sentimentals s\u00f3n els dirigents del PSOE, \u00e9s bonic. Tot sigui per mantenir l’eina a punt.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Caminava feli\u00e7ment pel carrer, dilluns passat a primera hora del mat\u00ed, quan em vaig trobar una figura destacada del socialisme catal\u00e0 i vam fer-la petar uns minuts sobre la recent…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4877"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4877"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4877\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}