\t\t\t\tAquests dies fa vuitanta anys que totes les dones van poder votar, finalment, a Espanya. Aix\u00f2 va passar en les eleccions generals que es van celebrar el 19 de novembre del 1933. Va ser una fita important que va costar incomptables esfor\u00e7os i que sovint -els homes- deixem de banda quan parlem de la batalla per implantar la democr\u00e0cia i els drets m\u00e9s elementals. La lluita de les dones per assolir una igualtat plena -aix\u00f2 avui encara \u00e9s un objectiu pendent en certs \u00e0mbits- hauria de ser una causa de qualsevol ciutad\u00e0 conscient que una societat \u00e9s lliure i justa quan no es fan exclusions per ra\u00f3 de sexe, color de pell, origen, creences, etc\u00e8tera. El dia que les dones van votar per primer cop, tots vam ser una mica m\u00e9s lliures i civilitzats. Aix\u00f2, aleshores, no es veia d’aquesta manera. Els prejudicis, els costums i els valors reaccionaris -tamb\u00e9 entre homes d’esquerres- contaminaven el debat i el feien molt dif\u00edcil.<\/p>\n
Josep Llu\u00eds Mart\u00edn Berbois, un jove i molt ben preparat historiador, ha escrit i publicat un llibre que recomano per comprendre perfectament que la batalla pel vot femen\u00ed no va ser un fet marginal sin\u00f3 un assumpte central en la creaci\u00f3 d’una cultura democr\u00e0tica a les Espanyes del segle XX. El seu estudi, Ignorades per\u00f2 desitjades. La dona pol\u00edtica durant les eleccions de la Segona Rep\u00fablica a Catalunya<\/em>, ofereix una explicaci\u00f3 clara i molt documentada d’un proc\u00e9s envitricollat i apassionant del qual -em sembla- hem parlat poc. Mentre resseguim les perip\u00e8cies de les dones que van ser capdavanteres del primer moviment feminista, ens adonem de les febleses i contradiccions d’una etapa que hem tendit a mitificar des del nostre present.<\/p>\n El per\u00edode republic\u00e0 va representar aven\u00e7os socials i culturals innegables, per\u00f2 la lli\u00e7\u00f3 principal que extrec de les p\u00e0gines de Mart\u00edn Berbois \u00e9s que una societat no es transforma tan r\u00e0pidament com es passa d’un r\u00e8gim a un altre; \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil fer caure un rei que no pas modificar la mentalitat de milions de mascles acostumats a veure les dones \u00fanicament com a esposes, mares i encarregades de la llar. Aquesta llei val tamb\u00e9 per al pas del franquisme a la democr\u00e0cia, at\u00e8s que escric aquest paper el 20 de novembre: despr\u00e9s de Franco, a Espanya no hi va haver cap desfranquitzaci\u00f3 ni res de semblant al que va ser la “desnazificaci\u00f3” que van imposar els aliats a Alemanya a partir del 1945. D’aqu\u00ed plora la criatura, com ha tingut el detall de recordar-nos Aznar en parlar de presidents empresonats.<\/p>\n Els pol\u00edtics republicans, sobretot els de partits d’esquerres, posaven com a excusa per frenar el vot femen\u00ed la por a la manipulaci\u00f3 del criteri de moltes dones per part de les dretes i, sobretot, de l’Esgl\u00e9sia, que llavors tenia m\u00e9s influ\u00e8ncia que en els nostres dies. Paradoxalment, Victoria Kent, una de les grans figures del feminisme espanyol, volia ajornar aquest aven\u00e7 perqu\u00e8 pensava que la majoria de les dones encara no estaven preparades. En canvi, Clara Campoamor considerava un error de greus conseq\u00fc\u00e8ncies posposar la q\u00fcesti\u00f3: “Salv\u00e1is a la Rep\u00fablica -va proclamar-, ayud\u00e1is a la Rep\u00fablica atray\u00e9ndonos y sum\u00e1ndonos esa fuerza que espera ansiosa el momento de su redenci\u00f3n”. Curiosament, el llavors anomenat “problema catal\u00e1n” penetrava en aquesta discussi\u00f3 sobre el vot de les dones. Al Parlament espanyol, Llu\u00eds Companys va deixar anar l’av\u00eds seg\u00fcent, que va quedar al diari de sessions: “Ya s\u00e9 que toda Espa\u00f1a no es Catalunya. En Catalunya, el voto de la mujer no perjudicar\u00e1, sino que ser\u00e1 un extraordinario refuerzo para la Rep\u00fablica espa\u00f1ola. (Grandes rumores. Un Sr. Diputado: ‘\u00bfO para la Rep\u00fablica catalana?’)”. El nivell i el to de certs arguments i atacs en contra del vot femen\u00ed durant els anys trenta recorden molt\u00edssim el nivell de certes expressions que actualment es fan servir per desfigurar i ridiculitzar el dret a decidir dels catalans.<\/p>\n El resultat dels comicis semblava donar la ra\u00f3 als progressistes reticents: les dretes van guanyar a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Aix\u00f2 va servir perqu\u00e8 les esquerres trobessin un cap de turc al qual culpar de la seva derrota, an\u00e0lisi que -per exemple- Manuel Aza\u00f1a no va compartir. En aquest sentit, Mart\u00edn Berbois se suma a les conclusions de la professora Mercedes Vilanova: “El comportamiento electoral de la mujer fue similar al del hombre y, por lo mismo, la victoria conservadora se debi\u00f3 tanto al voto del hombre como al de la mujer”. En les eleccions del febrer del 1936 el triomf va ser per a les esquerres, a Catalunya i a tot Espanya, la qual cosa va servir per entendre que el sexe de l’elector no era un factor que distorsion\u00e9s les tend\u00e8ncies generals.<\/p>\n Carme Karr, una de les grans promotores del protofeminisme catal\u00e0 de principis del segle XX, escriptora, activista i pol\u00edtica vinculada a la Lliga, va ser especialment l\u00facida quan va detectar que la base de l’emancipaci\u00f3 de la dona era l’acc\u00e9s a la formaci\u00f3 i la cultura. Ella va denunciar obertament el tipus d’educaci\u00f3 encarcarada d’inspiraci\u00f3 religiosa que rebien les noies de les classes benestants. Les seves idees xocaven amb el context benpensant i conservador en qu\u00e8 es movia, per\u00f2 van servir per obrir cam\u00ed a les dones que van venir despr\u00e9s. Durant d\u00e8cades, els homes van afirmar que veure dones votant era “impossible”. Un altre pron\u00f2stic erroni.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquests dies fa vuitanta anys que totes les dones van poder votar, finalment, a Espanya. Aix\u00f2 va passar en les eleccions generals que es van celebrar el 19 de novembre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4879"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4879"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4879\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4879"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4879"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4879"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}