\t\t\t\tMarcos \u00c1lvaro, el meu avi patern, no va parlar mai en catal\u00e0 per\u00f2 l’entenia; va venir a Catalunya provinent de M\u00farcia, de ben jove, durant els anys vint del segle passat. El meu avi matern, Francisco Vidal, nascut al Principat, parlava habitualment en catal\u00e0 i coneixia perfectament el castell\u00e0, idioma en qu\u00e8 redactava la majoria dels papers de la seva feina com a representant d’una companyia d’assegurances. El meu pare va n\u00e9ixer en una llar purament castellanoparlant i va fer una immersi\u00f3 natural en el catal\u00e0 gr\u00e0cies a les amistats, la feina, la fam\u00edlia de la meva mare i l’afici\u00f3 al teatre amateur, quan la dictadura va comen\u00e7ar a tolerar una mica la representaci\u00f3 d’obres d’alguns autors aut\u00f2ctons. Ni el meu pare ni la meva mare van aprendre mai la llengua catalana a l’escola, perqu\u00e8 el franquisme els ho va impedir, com a tantes persones. El catal\u00e0 formava part del substrat de la catalanitat social que, malgrat les pol\u00edtiques repressives destinades a esborrar-lo, es transmetia oralment al marge de les lleis del r\u00e8gim. Aquesta catalanitat prepol\u00edtica -refor\u00e7ada per la resist\u00e8ncia cultural catalanista i pel paper d’organitzacions clandestines com el PSUC- va impedir que triomf\u00e9s completament l’espanyolitzaci\u00f3 cultural planificada pels ide\u00f2legs de Franco. Madrid no ha pogut repetir el que, fa segles, va aconseguir Par\u00eds amb la Catalunya Nord. Afortunadament.<\/p>\n
Avui, el meu pare parla amb els seus germans -els meus oncles- en castell\u00e0 i en catal\u00e0 mentre els meus cosins i jo parlem en catal\u00e0. Les trobades familiars -casaments, bateigs, funerals- constitueixen una bona foto de la realitat ling\u00fc\u00edstica de la Catalunya que alguns, des de lluny, volen ignorar, des del ministre Wert fins al cantant Bos\u00e9, a qui jo feia m\u00e9s civilitzat: fem servir les dues lleng\u00fces sense cap problema, amb naturalitat, en funci\u00f3 de l’edat dels parlants, del costum i d’altres circumst\u00e0ncies.\u00a0Tot i que jo penso en catal\u00e0, i els meus pares em parlaven sempre nom\u00e9s en catal\u00e0, i vaig ser escolaritzat en una de les primeres escoles de la ciutat que feien servir el catal\u00e0 com a llengua vehicular,\u00a0el castell\u00e0 no \u00e9s per mi una llengua estrangera, com s\u00ed que ho s\u00f3n, en canvi, l’angl\u00e8s i el franc\u00e8s. Amb el castell\u00e0 hi tinc una relaci\u00f3 intel\u00b7lectual i afectiva m\u00e9s que propera, encara que no sigui el meu idioma matern ni amb el qual escriuria poemes.Tota aquesta narraci\u00f3 personal ve a tomb perqu\u00e8, arran del debat sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, sorgeixen opinions contraposades sobre el paper que hauria de tenir el castell\u00e0 en un futur Estat catal\u00e0. En un pa\u00eds on sembla que tothom vol ser una mica fil\u00f2leg i una mica socioling\u00fcista, no \u00e9s un assumpte f\u00e0cil, sobretot perqu\u00e8 hi ha in\u00e8rcies i apriorismes que, en determinats cercles, no s’han revisat des de fa temps. Tamb\u00e9 hi ha persones que perden la perspectiva general del que ara est\u00e0 passant i es limiten a observar la seva parcel\u00b7la com si el 2013 fos el 1983.<\/p>\n
Per resumir-ho. D’una banda, hi ha sobiranistes que pensen que el castell\u00e0, en una Catalunya independent, hauria de tenir una consideraci\u00f3 legal d’acord amb el que representa socialment i culturalment, sense que aix\u00f2 impliqui canviar les pol\u00edtiques d’immersi\u00f3 escolar i de suport a la llengua catalana, que pateix encara febleses importants, com reflecteix l’Informe de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica 2012, presentat recentment. De l’altra, hi ha sobiranistes que no veuen necessari que el castell\u00e0 sigui un idioma tamb\u00e9 assumit per un futur Estat catal\u00e0, tot i que \u00e9s la llengua materna de m\u00e9s del 50% de la poblaci\u00f3. Jo estic amb la primera posici\u00f3, perqu\u00e8 constato que l’atractiu del projecte sobiranista \u00e9s, precisament, el seu car\u00e0cter c\u00edvic m\u00e9s que el cultural o identitari. A m\u00e9s, l’aparici\u00f3 de plataformes de catalans castellanoparlants partidaris de la independ\u00e8ncia posa en evid\u00e8ncia una nova societat, en la qual els plantejaments cl\u00e0ssics del nacionalisme catal\u00e0 no serveixen per forjar una majoria que faci possible un canvi hist\u00f2ric d’statu quo.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s envitricollada i els experts del ram l’analitzen aquests dies. Entre els savis de la llengua, hi ha criteris divergents, perqu\u00e8 no parlem de matem\u00e0tiques. Abordar, per exemple, el concepte d’oficialitat \u00e9s un camp de mines. M\u00e9s enll\u00e0 del que diguin els acad\u00e8mics, em sembla que una societat com la catalana d’avui no pot ser imaginada sense tenir en compte que els vells esquemes noucentistes han estat superats pel pas del temps i per una s\u00e8rie de mutacions que ens obliguen a repensar la manera m\u00e9s eficient d’evitar que la llengua pr\u00f2pia de Catalunya sigui residual all\u00ed on ha de ser m\u00e9s important. Sense oblidar que el m\u00f3n global\u00a0i el nou paradigma tecnologicocultural fan indispensable la construcci\u00f3 d’estrat\u00e8gies in\u00e8dites i imaginatives per mantenir viu un patrimoni que ens defineix i ens explica, que ens fa ser universals perqu\u00e8, justament, som diferents.<\/p>\n
De la mateixa manera que hi ha molts Fern\u00e1ndez, Mart\u00ednez i \u00c1lvaro entre els que votarien s\u00ed a la independ\u00e8ncia (i alguns Pujol, Pla i Vidal entre els que votarien que no), tamb\u00e9 hi ha una viv\u00e8ncia de la catalanitat que passa per la llengua castellana i negar-ho no seria intel\u00b7ligent ni constructiu, ni pol\u00edticament \u00fatil. El desafiament que tenim al davant exigeix\u00a0que tothom s’atreveixi a revisar les velles certeses.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Marcos \u00c1lvaro, el meu avi patern, no va parlar mai en catal\u00e0 per\u00f2 l’entenia; va venir a Catalunya provinent de M\u00farcia, de ben jove, durant els anys vint del segle…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4880"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4880"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4880\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4880"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4880"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4880"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}