{"id":4882,"date":"2013-11-29T00:00:46","date_gmt":"2013-11-28T23:00:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2579"},"modified":"2013-11-29T00:00:46","modified_gmt":"2013-11-28T23:00:46","slug":"a-paris-o-a-castelldefels","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2013\/11\/29\/a-paris-o-a-castelldefels\/","title":{"rendered":"A Par\u00eds o a Castelldefels"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tAnirem en tren de Barcelona a Par\u00eds en sis hores i vint-i-cinc minuts. Sensacional. Tornarem a voler ser una capital de Fran\u00e7a en miniatura i reprendrem la proposta del president Maragall d&#8217;ingressar com a pa\u00eds al club de la francofonia, en homenatge als nostres avis, que els nostres fills fan angl\u00e8s. Emularem Santiago Rusi\u00f1ol i tots els modernistes (i els noucentistes com X\u00e8nius) i tindrem una n\u00f2via a la ciutat de la llum, com el jove Gaziel, perdut enmig del daltabaix de la Gran Guerra. Farem el vermut a Les Deux Magots, com proclama Jordi Barbeta, i recorrerem -amb spleen- les llibreries de vell a la recerca de l&#8217;ombra dels exiliats i d&#8217;aquell pintor amic que un dia va desapar\u00e8ixer. Par\u00eds sense avi\u00f3, i farem el senyor i tindrem moments de record pel Maurras que va fascinar alguns intel\u00b7lectuals catalans, i per aquell Joan Estelrich, homenot que serveix tan b\u00e9 per explicar com de nobles s\u00f3n els somnis i com de febles s\u00f3n les voluntats, a vegades. De lluny, Dal\u00ed ens esguardar\u00e0 mentre dubta entre l&#8217;onanisme previsible i l&#8217;estrebada esclaridora. Direm que bevem absenta per\u00f2 ens conformarem amb una Coca-Cola zero a la salut de la Rep\u00fablica.<\/p>\n<p>Anirem a Par\u00eds en tren i ser\u00e0 una festa (si ens la podem pagar, que la temporada \u00e9s magra) i ens semblar\u00e0 que el m\u00f3n \u00e9s tot per a nosaltres. Tenir vint anys i arribar a Par\u00eds, deia aquell. Efectivament, senyora baronessa, en tenim un quants m\u00e9s de vint, per\u00f2 comprarem el bitllet amb l&#8217;alegria de saber que un dia \u00e9s un dia. I sort tindrem de no anar a Val\u00e8ncia o Alacant. Perqu\u00e8 ja se sap que el corredor mediterrani \u00e9s un assumpte sospit\u00f3s, no fos cas que la Moreneta (ara ocupada en algunes pol\u00e8miques) i la Geperudeta s&#8217;aliessin contra l&#8217;Almudena i la Cibeles, per posar fi a les castes extractives del nou Madrid financer, elits de llotja i garrotada a les quals tant haurem d&#8217;agrair les classes paganes catalanes per haver-nos ensenyat el cam\u00ed. Que ja se sap que es comen\u00e7a transportant taronges en un tren i s&#8217;acaba cometent delicte de sedici\u00f3 o afirmant que Ferran Torrent fa servir la mateixa llengua de Moss\u00e8n Cinto.<\/p>\n<p>Anirem a Par\u00eds, xucu-xucu-xucu, en tren, per\u00f2 anar de Barcelona a Castelldefels, Sitges o Vilanova continuar\u00e0 sent una gimcana, un esglai i una presa de p\u00e8l. Ara ja no esmento ni el conseller del ram, no voldria alterar la seva moderaci\u00f3 exemplar, la seva pregona consci\u00e8ncia social i la seva inalterable fe en els fruits del di\u00e0leg. I no voldria tampoc que la ministra s&#8217;enfad\u00e9s, per res del m\u00f3n. M&#8217;he apuntat a ioga i estic expulsant tot pensament negatiu ferroviari, la qual cosa m&#8217;ajuda tamb\u00e9 a encaixar amb bon humor les vagues anunciades o encobertes dels maquinistes o altres amables professionals del sector.<\/p>\n<p>Anirem a Par\u00eds, a gastar i copiar, a respirar i oblidar el servei de rodalia de Renfe.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Anirem en tren de Barcelona a Par\u00eds en sis hores i vint-i-cinc minuts. Sensacional. Tornarem a voler ser una capital de Fran\u00e7a en miniatura i reprendrem la proposta del president&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4882"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4882"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4882\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4882"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4882"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4882"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}