\t\t\t\tSempre hem tingut, a Catalunya, una tend\u00e8ncia a imitar els referents francesos. \u00c9s l\u00f2gic, per proximitat geogr\u00e0fica i cultural. Aix\u00f2 ha influ\u00eft positivament en alguns terrenys i no tant en d’altres. Vaig participar, fa pocs dies, en una taula rodona sobre comunicaci\u00f3 i pol\u00edtica i, a l’hora del col\u00b7loqui, alg\u00fa va parlar de la Revoluci\u00f3 Francesa. El debat intel\u00b7lectual i pol\u00edtic al nostre pa\u00eds encara est\u00e0 marcat per aquest model, malgrat que, des de molts punts de vista, hi ha d’altres experi\u00e8ncies hist\u00f2riques que poden ser-nos m\u00e9s \u00fatils. Per exemple, l’anomenada revoluci\u00f3 americana, anterior a la francesa i a la qual, fins fa poc, hem prestat aqu\u00ed molt poca atenci\u00f3.<\/p>\n
L’historiador Gordon S. Wood qualifica d'”estranya” la revoluci\u00f3 dels nord-americans de finals del segle XVIII contra el poder brit\u00e0nic per constituir una nova rep\u00fablica independent a partir de tretze col\u00f2nies. Qu\u00e8 va portar aquells pagesos, artesans, terratinents, advocats, lletraferits i comerciants a revoltar-se contra la primera pot\u00e8ncia pol\u00edtica i militar del seu temps en comptes d’acceptar resignadament el que es dictava des de Londres? El mateix Wood aporta una de les claus d’aquell proc\u00e9s: “La crisi provocada per la Stamp Act va despertar i va unir els nord-americans com no ho havia fet cap esdeveniment anterior. Va estimular escrits pol\u00edtics i constitucionals atrevits en totes les col\u00f2nies, va aprofundir la consci\u00e8ncia i la participaci\u00f3 pol\u00edtiques dels colons i va produir noves formes de resist\u00e8ncia popular organitzada”.<\/p>\n
Va ser, per tant, la reacci\u00f3 a una pressi\u00f3 forta i continuada dels governants de la metr\u00f2poli el que va cohesionar una poblaci\u00f3 que, fins llavors, es considerava lleial a la Corona brit\u00e0nica. I aix\u00f2 va anar acompanyat d’un protagonisme sense precedents de sectors que no tenien cap vincle amb els arist\u00f2crates ni amb els grans propietaris, tal com va escriure un dels governadors reials de Ge\u00f2rgia en referir-se al comit\u00e8 que controlava una regi\u00f3 d’aquella col\u00f2nia: “Una amalgama de la gent m\u00e9s baixa, especialment fusters, sabaters, ferrers, etc\u00e8tera, amb un jueu al capdavant”. Avui parlar\u00edem de classes mitjanes i populars.<\/p>\n
Qu\u00e8 buscaven aquelles persones que van decidir plantar cara a una estructura pol\u00edtica, burocr\u00e0tica i militar que tenia totes les de guanyar quan, a comen\u00e7aments del 1775, els brit\u00e0nics es preparaven per utilitzar la for\u00e7a dels seus ex\u00e8rcits per esclafar la revolta? Ajornem un moment la resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3 i certifiquem -guiats per Hannah Arendt- que els pares de la independ\u00e8ncia dels Estats Units no eren precisament uns extremistes, ni tan sols uns revolucionaris vocacionals, sin\u00f3 tot el contrari; la majoria, a m\u00e9s, tenia terres o negocis importants. Un d’ells, John Adams, va escriure que “havien acudit sense il\u00b7lusi\u00f3 i s’havien vist for\u00e7ats a fer una cosa per a la qual no estaven especialment dotats”. Massa mod\u00e8stia, en vista del resultat, oi? Adams, que va ser el segon president despr\u00e9s de Washington, fa una confessi\u00f3 extremadament il\u00b7luminadora, perqu\u00e8 suggereix que el nucli dirigent d’aquell moviment -integrat per caps molt ben moblats- era ben conscient dels grans obstacles d’aquella empresa hist\u00f2rica, basada en ideals il\u00b7lustrats i boniques paraules com llibertat i felicitat.<\/p>\n
Per respondre seriosament quin va ser el motor d’aquella revoluci\u00f3 que va infantar el m\u00f3n contemporani i la principal pot\u00e8ncia actual, podem tornar a Arendt; evitarem aix\u00ed certs malentesos i serem convidats a prendre bona nota de tot el que el passat encara pot ensenyar al nostre present: “A Am\u00e8rica, on, al principi, l’exist\u00e8ncia del pa\u00eds havia dep\u00e8s d’una contesa de principis i on el poble s’havia rebel\u00b7lat contra mesures el significat econ\u00f2mic de les quals era insignificant, la Constituci\u00f3 va ser ratificada fins i tot per aquells que, tot i ser deutors dels comerciants brit\u00e0nics -als quals la Constituci\u00f3 havia obert els tribunals federals-, tenien molt a perdre des del punt de vista dels seus interessos privats, la qual cosa ens indica que els fundadors van tenir la majoria del poble al seu costat, si m\u00e9s no durant la guerra i la revoluci\u00f3”. Dit d’una altra manera, el cost moral de continuar formant part de la Corona brit\u00e0nica va pesar m\u00e9s que el cost econ\u00f2mic, tot i que tendim a pensar que el malestar dels colons era, b\u00e0sicament, un assumpte provocat pels impostos i la manca de representaci\u00f3 al Parlament de Londres. Aquesta realitat desmenteix el t\u00f2pic d’uns nord-americans moguts \u00fanicament per la virolla i assenyala la complexitat de les causes que van portar aquella gent a desafiar l’ordre establert i arriscar les seves vides.<\/p>\n
Els Estats Units van n\u00e9ixer perqu\u00e8 el que semblava impossible va trencar el mur dels pron\u00f2stics negatius que maldaven per convertir-se en reals. “Als anys setanta (del segle XVIII), -escriu Wood- tots aquests esdeveniments, sense que fos intencionat per part de ning\u00fa, anaven creant una nova classe de pol\u00edtica popular a Nord-am\u00e8rica. La ret\u00f2rica de la llibertat feia aflorar tend\u00e8ncies pol\u00edtiques latents des de feia temps. La gent corrent ja no estava disposada a confiar nom\u00e9s en els cavallers rics i instru\u00efts per tal que els representessin al govern”. Tot venia des de baix. I, afortunadament, no els va caldre les guillotines dels francesos.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sempre hem tingut, a Catalunya, una tend\u00e8ncia a imitar els referents francesos. \u00c9s l\u00f2gic, per proximitat geogr\u00e0fica i cultural. Aix\u00f2 ha influ\u00eft positivament en alguns terrenys i no tant en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4886"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}