\t\t\t\tNascut a Alemanya quan va esclatar la guerra civil, Max Cahner encarna com pocs una actitud que va ser decisiva per suportar la llarga dictadura, salvar la llengua i la cultura catalanes i, finalment, arribar a l’etapa democr\u00e0tica amb els pl\u00e0nols ben dibuixats del pa\u00eds que calia reconstruir. Des de ben jove, Cahner va assumir el combat per la superviv\u00e8ncia de la naci\u00f3 i va dedicar-se a aquesta causa amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i passi\u00f3, des de molt\u00edssims fronts i amb especial dedicaci\u00f3 a desplegar iniciatives per totes les comarques de Catalunya, les Balears, el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la Catalunya Nord. Aquesta actitud anava contra la moral dels ven\u00e7uts, contra la resignaci\u00f3 i contra el conformisme de qui accepta les coses tal com s\u00f3n i no fa res per canviar-les. Cahner lluitava per guanyar i, en aquesta empresa, va demostrar no tenir por ni estar dominat per un dels defectes t\u00edpics de molts catalans: el voler quedar b\u00e9. Alguns no li ho van perdonar mai.<\/p>\n
Com ha destacat encertadament Salvador Card\u00fas, el qui fou el primer conseller de Cultura de Jordi Pujol va recollir i actualitzar l’ideal noucentista de Prat de la Riba i el va saber barrejar amb l’her\u00e8ncia de la resist\u00e8ncia cultural catalanista i les noves necessitats de la societat de masses sorgida durant els anys cinquanta i seixanta. Cahner tenia visi\u00f3 i tenia voluntat, i sabia executar all\u00f2 que planejava amb els seus col\u00b7laboradors. Home d\u2019idees sense ser ide\u00f2leg i home de pol\u00edtiques ambicioses sense ser pol\u00edtic, caldria definir-lo com un erudit posat a fer d\u2019activista. Aquest doble perfil el feia especialment efica\u00e7, sempre tres passes per davant de la resta.<\/p>\n
Ara que tothom parla de les estructures d\u2019Estat que necessita Catalunya, \u00e9s de just\u00edcia subratllar que la seva tasca com a membre del primer Govern de Jordi Pujol no tenia altra meta que dotar precisament el nostre pa\u00eds de tot all\u00f2 que t\u00e9 qualsevol naci\u00f3 desenvolupada en el terreny de la cultura i els mitjans de comunicaci\u00f3. La seva aposta superava l\u2019estret marc de l\u2019autonomia i volia ser una veritable pol\u00edtica d\u2019Estat sense dir-ho, la qual cosa llavors no era entesa ni per molts dels que havien votat partits catalanistes. Cahner tenia sentit d\u2019Estat, pensava en el futur. En nom\u00e9s quatre anys, va posar les bases de les infraestructures culturals m\u00e9s importants que avui tenim i va engegar les l\u00ednies principals de suport a un m\u00f3n que, fins aquell moment, havia sobreviscut gr\u00e0cies nom\u00e9s a l\u2019esfor\u00e7 privat i tenint l\u2019administraci\u00f3 espanyola en contra.<\/p>\n
Amb la perspectiva dels anys, es pot dir que la determinaci\u00f3 de Cahner va servir per posar el llist\u00f3 molt alt en mat\u00e8ria de pol\u00edtiques culturals. No va passar el mateix en totes les conselleries. Paga la pena recordar que tot aix\u00f2 es produ\u00efa en un context social dominat per uns sectors intel\u00b7lectuals articulats al voltant de l\u2019esquerranisme m\u00e9s que del nacionalisme. Sense ser un home de dretes ni un conservador, Cahner va rebre els atacs furibunds dels ambients culturals perqu\u00e8 va tra\u00e7ar unes prioritats oficials que no encaixaven en les faules i pretensions dels mandarins de torn. Encara que la pres\u00e8ncia hegem\u00f2nica de socialistes i comunistes als ajuntaments feia de contrap\u00e8s al nacionalisme de centre-dreta del Govern de la Generalitat, els partits d\u2019esquerra van llegir el projecte de Cahner com una ofensa permanent als seus principis i com la usurpaci\u00f3 d\u2019una missi\u00f3 hist\u00f2rica que se\u2019ls havia reservat.<\/p>\n
El pragmatisme cl\u00e0ssic de Jordi Pujol va fer que l\u2019ambici\u00f3 pol\u00e8mica que Cahner encarnava pass\u00e9s, m\u00e9s tard, a segon terme. La conselleria va canviar de titular i es van provar maniobres de simpatia, sempre in\u00fatils. Un Pujol ocupat en massa fronts alhora necessitava pacificar el m\u00f3n de la cultura que, en general, sempre el va menysprear i el va combatre de manera visceral. Aquesta empenta tan necess\u00e0ria, Cahner la va emprar posteriorment com a editor del diari Avui<\/em> i de Revista de Catalunya<\/em>, i tamb\u00e9 creant plataformes de reflexi\u00f3 i renovaci\u00f3 del pensament nacionalista, que van donar veu a noves generacions que irrompien per parlar de tu a tu amb qui fos, des d\u2019una expl\u00edcita vocaci\u00f3 nacional catalana que buscava ampliar o superar el marc de l\u2019autonomia. La batalla de les idees va ser una d\u00e8ria de Cahner i la seva tenacitat a l\u2019hora de crear complicitats i sumar aportacions va aconseguir una realitat que, a mitjan dels anys vuitanta, semblava pura fantasia: capgirar un marc d\u2019interpretaci\u00f3 pervers que identificava el nacionalisme amb la burgesia, el conservadorisme i el passat. L\u2019eix nacional va passar al primer terme alhora que es connectava la reivindicaci\u00f3 catalanista amb el m\u00f3n global i una s\u00e8rie de fen\u00f2mens contemporanis.<\/p>\n El personatge Cahner era massa gros, massa inquiet i massa independent per tancar-lo dins una instituci\u00f3 o un partit. Els lligams org\u00e0nics mai no li van agradar. Provenia dels temps de les grans aventures i no volia pensar a la menuda. La seva actitud rebel i constructiva durant els anys de l\u2019oposici\u00f3 a Franco i la transici\u00f3 no va canviar quan va arribar la democr\u00e0cia i l\u2019hora de posar-se el vestit de governant. Per alguns, aix\u00f2 va ser un defecte gran del personatge. La seva coher\u00e8ncia va ser qualificada, a voltes, de rigidesa i la seva fermesa podia ser interpretada, en alguns moments, com intransig\u00e8ncia. Tots tenim el nostre car\u00e0cter i Cahner, tal com hem dit, vivia m\u00e9s preocupat per la seva feina que per la seva imatge, la qual cosa ens indica que la pol\u00edtica ef\u00edmera de l\u2019aparador no estava feta per al seu temperament. Era un home m\u00e9s indicat per a grans moments fundacionals, els que demanen energia i tossuderia; no era ni volia ser un mer gestor que aplica un programa i prou.<\/p>\n La traject\u00f2ria de Max Cahner \u00e9s la d\u2019un patriota intel\u00b7ligent, infatigable i gener\u00f3s que va fer molta feina per aconseguir que Catalunya recuper\u00e9s el nervi i la projecci\u00f3 cultural que li correspon. Es poden discutir els seus \u00e8xits i els seus errors, les seves maneres i el seu tarann\u00e0, per\u00f2 ning\u00fa no podr\u00e0 negar que sense actituds com la seva i la de molts altres avui ser\u00edem un poble eixorc i sense \u00e0nima, ser\u00edem una comunitat perduda a les golfes del m\u00f3n, all\u00ed on dormen eternament dotzenes de velles nacions que es van deixar morir sense plantar cara.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nascut a Alemanya quan va esclatar la guerra civil, Max Cahner encarna com pocs una actitud que va ser decisiva per suportar la llarga dictadura, salvar la llengua i la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4889"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4889"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4889\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4889"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4889"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4889"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}