\t\t\t\tEn una democr\u00e0cia basada en l’opini\u00f3 p\u00fablica, ens hem acostumat a valorar el que fan els pol\u00edtics en funci\u00f3 de les enquestes. Ho acceptem amb naturalitat com a part de les regles de joc. El problema que ara tenim a Catalunya \u00e9s que fem servir instruments de mesura per a temps normals per\u00f2 tothom sap que vivim una etapa excepcional, i aquest \u00e9s un judici compartit per persones que pensen de manera contraposada sobre l’anomenat proc\u00e9s sobiranista. Cal recordar la magnitud del fet, per comprendre que tots els sondejos que es fan i es faran tenen una limitaci\u00f3 insalvable: proven de retratar un escenari de gran flu\u00efdesa en el qual les velles categories de l’edifici auton\u00f2mic s’esquerden o s’enfonsen.<\/p>\n
La darrera onada del bar\u00f2metre del Centre d’Estudis d’Opini\u00f3 (CEO) assenyala el creixement d’ERC i de Ciutadans, mentre CiU i el PSC van reculant, igual que el PP. Com ja hem dit altres vegades, les enquestes confirmen que el mapa catal\u00e0 de partits forjat a partir del 1980 s’est\u00e0 transformant. M\u00e9s enll\u00e0 de les alegries o les tristeses partid\u00e0ries, cal introduir una reflexi\u00f3: ning\u00fa no sap amb certesa com quedaran, a la llarga, els espais pol\u00edtics a Catalunya, sobre els quals tindr\u00e0 un impacte determinant la resoluci\u00f3 del proc\u00e9s que estem vivint.<\/p>\n
Aquest mateix sondeig del CEO d\u00f3na una dada que va ser justament destacada pels mitjans: per primer cop, el president Mas susp\u00e8n en la valoraci\u00f3 de l\u00edders, amb una nota de 4,75, en una taula on nom\u00e9s aproven els republicans Junqueras i Bosch i el diputat de la CUP David Fern\u00e0ndez. La nota que obtenen els l\u00edders \u00e9s la mitjana de totes les notes que posen els enquestats, agrupats segons la intenci\u00f3 de vot en les futures eleccions catalanes. En aquest apartat, tenen molt de pes les notes superbaixes dels ubicats m\u00e9s lluny ideol\u00f2gicament del valorat, en aquest cas de PP i Ciutadans, que li donen un 1,63 i un 1,92 respectivament.<\/p>\n
De totes maneres, la nota veritablement important en aquesta mena de sondejos \u00e9s la que els dirigents treuen entre el propi electorat i entre els electors fronterers als quals es vol arribar. Aix\u00ed, Mas assoleix una nota de 7,48 entre els que diuen que votaran CiU i un 6,17 entre els que diuen que votaran ERC, la qual cosa \u00e9s una dada positiva per al l\u00edder nacionalista. Amb tot, encara hi ha una altra dada molt \u00fatil i \u00e9s el percentatge d’enquestats que aprova i que susp\u00e8n cada pol\u00edtic. En aquesta taula, un 56,7% dels enquestats ha donat a Mas una nota entre 5 i 10 mentre un 40,1% li ha posat entre 0 i 4, detall valu\u00f3s si es t\u00e9 en compte que el president \u00e9s tamb\u00e9 el pol\u00edtic catal\u00e0 m\u00e9s conegut o amb m\u00e9s notorietat. Per entendre-ho b\u00e9, consignem que a S\u00e1nchez-Camacho la susp\u00e8n un 78,8% i l’aprova nom\u00e9s un 12,9%, amb un nivell de notorietat tamb\u00e9 dels m\u00e9s alts.<\/p>\n
Hi ha moltes veus que asseguren que l’aposta en favor d’un Estat propi del president de la Generalitat \u00e9s la causa del retroc\u00e9s de la federaci\u00f3 nacionalista. En diuen “la deriva sobiranista”. Les enquestes desmenteixen aquest prejudici. Si fem encreuaments de les dades que ofereix el CEO, observem que, entre els que ara diuen que votaran CiU a les properes eleccions catalanes, un rotund 95,1% aprova Mas; entre els que diuen que votaran ERC, \u00e9s un 81%. Aix\u00f2 no desmenteix una afirmaci\u00f3 de diversos experts: en els comicis del 2010, Mas va rebre molts vots de pr\u00e9stec per acabar amb el tripartit, unes paperetes destinades a tornar, tard o d’hora, a d’altres opcions. La p\u00e8rdua de votants de CiU \u00e9s un fenomen que prov\u00e9 de final dels anys noranta i no \u00e9s rigor\u00f3s atribuir-lo de manera mec\u00e0nica al gir ideol\u00f2gic dels darrers temps. Al contrari, sense Mas i insistint en la via autonomista, tot seria encara m\u00e9s precari.<\/p>\n
Mas \u00e9s un bon conductor per\u00f2 li est\u00e0 fallant el vehicle, el seu partit (CDC) i la seva federaci\u00f3 (CiU). En general, l’opini\u00f3 p\u00fablica valora millor el paper que t\u00e9 el president de Catalunya que el de les sigles que representa. Per qu\u00e8? Hi ha diverses causes, per\u00f2 ho resumim en tres: CiU \u00e9s la marca principal del vell ordre auton\u00f2mic que ha tocat fons i s’associa, per tant, a una negociaci\u00f3 que ja no d\u00f3na fruits; CiU ha estat el defensor principal dels interessos catalans a Madrid per\u00f2 encara paga la factura de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Aznar de la majoria absoluta; i CiU, com li passa al PSC, resumeix totes les grandeses, mis\u00e8ries, encerts i errors de la pol\u00edtica de la transici\u00f3, ara sotmesa a revisi\u00f3 per les noves generacions i per un canvi de mentalitat que exigeix una regeneraci\u00f3 profunda.<\/p>\n
Entre el lideratge de Mas com a president del Govern, el lideratge de Mas com a pilot (o copilot) de la transici\u00f3 nacional i el lideratge de Mas com a figura principal de CiU es produeix un curtcircuit que acaba projectant un exc\u00e9s de desconfiances sobre el que pret\u00e9n fer i sobre el que finalment far\u00e0. Ni CiU exhibeix prou energia per redre\u00e7ar-se en un temps nou ni el Govern sembla que sigui prou conscient del comprom\u00eds gegant\u00ed de qui el comanda. Si ho fos, alguns dels seus membres no farien ni dirien segons quines coses. No patiu: Mas no \u00e9s Companys ni \u00e9s Ibarretxe, \u00e9s una tenacitat endre\u00e7ada, per\u00f2 necessita que el seu partit assumeixi la tasca de fer dissabte. I necessita un Govern que no es limiti a gestionar l’escassetat. Qui ajudar\u00e0 Mas a fabricar il\u00b7lusi\u00f3 quan sigui l’hora?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En una democr\u00e0cia basada en l’opini\u00f3 p\u00fablica, ens hem acostumat a valorar el que fan els pol\u00edtics en funci\u00f3 de les enquestes. Ho acceptem amb naturalitat com a part de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4891"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4891"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4891\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4891"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4891"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4891"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}