\t\t\t\tAhir va fer quaranta anys de la mort d’Eugeni Xammar, un dels grans periodistes catalans d’abans de la guerra, poc conegut pel gran p\u00fablic d’avui, probablement perqu\u00e8 mai no va voler ser altra cosa que un home de premsa: ni escriptor, ni pensador, ni intel\u00b7lectual, nom\u00e9s un periodista. Nom\u00e9s! Efica\u00e7, anal\u00edtic, r\u00e0pid i predisposat a captar el que s’esdevenia al seu voltant amb concisi\u00f3 i grapa. Xammar va ser, alhora, un gran patriota catal\u00e0 i un gran cosmopolita, que va passar la major part de la seva vida fora de Catalunya. Bo \u00e9s recordar-ho avui, quan els impostors confonen el cosmopolitisme amb col\u00b7leccionar artesania ex\u00f2tica, cantar en angl\u00e8s i aconseguir que un cr\u00edtic de Madrid els atorgui el certificat de bona conducta. Per cert, el Govern ha fet molt b\u00e9 batejant amb el nom d’Eugeni Xammar l’oficina de comunicaci\u00f3 que t\u00e9 per missi\u00f3 relacionar-se amb la premsa estrangera.<\/p>\n
Xammar va escriure molt per\u00f2 no \u00e9s autor de llibres, amb l’excepci\u00f3 de les seves monumentals mem\u00f2ries, Seixanta anys d’anar pel m\u00f3n<\/em>. Amb tot, i gr\u00e0cies a l’editorial Quaderns Crema i a la feina d’estudiosos com Xavier Pla i Joaquim Torra, tenim alguns volums que reuneixen treballs period\u00edstics i cartes de l’inquiet informador. Home d’opinions contundents -a vegades, abruptes- i car\u00e0cter, no es mossegava la llengua ni tenia l’obsessi\u00f3 per quedar b\u00e9, una actitud que no li va impedir el conreu de l’amistat entre els seus companys, des de Pla (a qui admirava) fins a Julio Camba. Dit aix\u00f2, hi ha dues constants en Xammar que trobo d’una actualitat i d’una oportunitat inq\u00fcestionables: era un catal\u00e0 gens acomplexat de la seva identitat i era un ferotge cr\u00edtic del provincialisme que infectava (i encara infecta) Catalunya. Ara, quan hi ha qui s’atreveix a comparar el centre cultural del Born amb el Valle de los Ca\u00eddos i es titlla de nazis els dem\u00f2crates, \u00e9s saludable invocar l’esperit d’un catal\u00e0 que va lluitar contra els que pateixen idi\u00f2cia reiterada.<\/p>\n En un article del 1967, publicat a Par\u00eds, Xammar escriu: “El provincialisme catal\u00e0, les seves obres, els seus actors, \u00e9s un fenomen social que no em deixa dormir tranquil”. Ho diu a prop\u00f2sit de la desfiguraci\u00f3 que el r\u00e8gim va fer de la figura de Prat de la Riba, una operaci\u00f3 que -com s’havia fet abans amb Joan Maragall- pretenia explotar sense manies la mem\u00f2ria d’una icona del catalanisme, per donar al franquisme un vern\u00eds catalanesc. Xammar es va indignar davant d’aquesta maniobra de la dictadura i ho va denunciar amb la seva lucidesa habitual.<\/p>\n Fa pocs dies, Ramon Parellada, el propietari del restaurant Senyor Parellada i de la fonda Europa, de Granollers, em va explicar que Xammar va ser el seu peculiar professor de franc\u00e8s quan, sent una criatura, li va donar un llibre de Verne i li va dir: “Llegeix!”. Tot un luxe.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ahir va fer quaranta anys de la mort d’Eugeni Xammar, un dels grans periodistes catalans d’abans de la guerra, poc conegut pel gran p\u00fablic d’avui, probablement perqu\u00e8 mai no va…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4892"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4892"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4892\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}