\t\t\t\tEls te\u00f2rics cl\u00e0ssics afirmen que la primera missi\u00f3 de qualsevol Estat \u00e9s preservar la seguretat dels ciutadans -abans s\u00fabdits- que en formen part. Amb els segles, hem anat passant del que els experts anomenen poder condigne -basat en l’amena\u00e7a, l’\u00fas de la for\u00e7a i el c\u00e0stig- al poder compensatori -que ofereix una recompensa o incentiu- i, sobretot, al poder condicionat, que \u00e9s el propi de les societats democr\u00e0tiques actuals, basat en la creaci\u00f3 m\u00e9s o menys subtil de grans consensos, a partir de l’educaci\u00f3, dels mitjans i de l’opini\u00f3 p\u00fablica. Per dir-ho breument: un Estat democr\u00e0tic presentable ha d’intentar conv\u00e8ncer els seus ciutadans, no nom\u00e9s v\u00e8ncer. I ha d’assegurar hospitals i escoles per a tothom aix\u00ed com una vida digna, a m\u00e9s de segura. A canvi de fer aix\u00f2, l’Estat contemporani se sent legitimat per recaptar impostos de manera te\u00f2ricament justa i equitativa. Si teniu la sort de viure dins de la Uni\u00f3 Europea, se suposa que, a m\u00e9s, hi ha uns drets fonamentals i uns compromisos que obliguen tots els governs que en s\u00f3n membres.<\/p>\n
Espanya \u00e9s oficialment una democr\u00e0cia moderna integrada dins de la UE per\u00f2, a vegades, hi ha qui tendeix a oblidar-ho. Per exemple, el ministre d’Hisenda, Crist\u00f3bal Montoro, que sembla exercir el c\u00e0rrec com qui t\u00e9 un hort particular i que, darrerament, fa i diu coses que, en d’altres pa\u00efsos, acostumen a portar al cessament fulminant. Si hi ha un assumpte que separa les democr\u00e0cies de deb\u00f2 de les pseudodemocr\u00e0cies \u00e9s la gesti\u00f3 dels diners p\u00fablics. El ciutad\u00e0 sembla disposat a suportar o entendre moltes incompet\u00e8ncies i corrupteles menys aquelles que li recorden el seu paper com a contribuent obligat a la caixa comuna. En aquest sentit, el responsable d’Hisenda de qualsevol Estat que es pretengui cre\u00efble i fiable ha de mantenir una actitud gaireb\u00e9 sacerdotal i continguda, d’una pulcritud exemplar en el gest i en la paraula, que d’altres ministres no cal que segueixin, excepte potser els que es relacionen amb els militars i amb els policies. La crisi inexplicable de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, envoltada de rumors i mitges veritats que les encrespades paraules del ministre no dissipen, \u00e9s un episodi grav\u00edssim i un s\u00edmptoma del desgavell pol\u00edtic espanyol. Un afer que, com \u00e9s l\u00f2gic, provoca alarma social.<\/p>\n
Un cop hem assumit que vivim en un creixent descr\u00e8dit de la pol\u00edtica i dels pol\u00edtics, hi ha casos i casos. La mirada del ciutad\u00e0-elector s’est\u00e0 acostumant a acceptar, per exemple, que els comptes de molts partits s\u00f3n t\u00e8rbols, per\u00f2 encara hi ha l’esperan\u00e7a que alguns \u00e0mbits quedin al marge de la contaminaci\u00f3. Un d’aquests espais sagrats \u00e9s -o era- l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, implacable maquin\u00e0ria p\u00fablica que hauria de fer la seva feina sense tenir en compte les batusses partidistes ni -per descomptat- les f\u00edlies i f\u00f2bies del ministre de torn, ja fos amic o enemic d’artistes, periodistes o rivals pol\u00edtics. Es tracta, com \u00e9s obvi, de principis elementals de professionalitat i neutralitat d’una administraci\u00f3 democr\u00e0tica. Qualsevol ombra de favoritisme, sectarisme o arbitrarietat en aquests assumptes \u00e9s una bomba d’efectes incalculables.<\/p>\n
Des del Congr\u00e9s dels Diputats, ahir mateix, Montoro va donar a entendre que les cr\u00edtiques que rep dels mitjans tenen relaci\u00f3 amb els problemes fiscals de les empreses del sector. Lleig. Impropi. Estrany. M\u00e9s digne d’un pol\u00edtic antisistema amb ganes de fer mullader que d’un ministre d’Hisenda d’un Executiu que es reclama membre de la fam\u00edlia popular europea. \u00c9s com si Montoro tingu\u00e9s nost\u00e0lgia d’aquell poder condigne que definia els Estats antigament, quan la voluntat del que manava atemoria la gent amb el simple anunci del dolor que patiria el que sort\u00eds de la norma. En aquest sentit, la pol\u00edtica del titular d’Hisenda \u00e9s antipol\u00edtica perqu\u00e8 \u00e9s prim\u00e0ria; \u00e9s el recordatori literal del garrot.<\/p>\n
L’apreciat Juan Carlos Girauta, columnista del diari ABC<\/em> amb el qual coincideixo a les tert\u00falies televisives de 8tv, va dir al programa de Josep Cun\u00ed que el diagn\u00f2stic de l’independentisme catal\u00e0 \u00e9s correcte quan assenyala que “Espanya no funciona”. Subratllo aquest judici perqu\u00e8 prov\u00e9 d’un col\u00b7lega catal\u00e0 que ha dit i repetit p\u00fablicament que no participa de les premisses del sobiranisme i que, arribat el cas, votaria no a la independ\u00e8ncia.\u00a0Girauta, de qui estimo l’actitud des de la discrep\u00e0ncia en assumptes pol\u00edtics, va posar el dit a la nafra: Espanya no funciona i, per tant, no ofereix un projecte atractiu. Ubicar el problema en aquesta dimensi\u00f3 general \u00e9s intel\u00b7ligent per part d’aquells que, de manera leg\u00edtima, volen mantenir Catalunya dins del marc espanyol. El que passa amb Montoro i amb l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria (on hi ha excel\u00b7lents professionals que no tenen res a veure amb les manies del ministre) alimenta la idea d’un pa\u00eds que no acaba d’anar i que genera desconfian\u00e7a interior i descr\u00e8dit exterior.\u00a0Davant d’aix\u00f2, no es veu una reacci\u00f3 d’envergadura dels que afirmen estar sempre molt preocupats pels destins d’Espanya.<\/p>\n Des dels temps de la transici\u00f3 democr\u00e0tica que sento parlar del sentit d’Estat als pol\u00edtics de Madrid. \u00c9s com un mantra. Per\u00f2 molts dels que el repeteixen obsessivament no el practiquen gaire, ans el contrari. L’Estat cre\u00efble exigeix confian\u00e7a i aquesta reclama conv\u00e8ncer m\u00e9s que amena\u00e7ar i tractar tothom de sospit\u00f3s.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els te\u00f2rics cl\u00e0ssics afirmen que la primera missi\u00f3 de qualsevol Estat \u00e9s preservar la seguretat dels ciutadans -abans s\u00fabdits- que en formen part. Amb els segles, hem anat passant del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4894"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4894"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4894\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4894"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4894"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}