\t\t\t\tAra que a Catalunya s’ha solemnitzat la voluntat d’organitzar una consulta democr\u00e0tica sobre el futur del pa\u00eds, podem resumir que el debat entre una part important de la societat catalana i els poders espanyols es concreta en els seg\u00fcents termes: el sobiranisme ofereix un projecte que connecta amb molta gent mentre el Govern d’Espanya, el PP i el PSOE no ofereixen cap projecte alternatiu interessant, nom\u00e9s es limiten a invocar crispadament la Constituci\u00f3 del 1978 com a norma intocable, immutable i inflexible. D’una banda, hi ha un esfor\u00e7 tranquil per explicar una Catalunya que vol fer cam\u00ed sense demanar perd\u00f3; de l’altra, hi ha el pes absolut de la llei com a eina r\u00edgida de prohibici\u00f3 i d’amena\u00e7a oficial.<\/p>\n
Una persona que ha assessorat un dels partits contraris a la consulta admetia en privat, fa poques setmanes, que el gran avantatge dels partidaris de la independ\u00e8ncia \u00e9s oferir als ciutadans un projecte engrescador i renovador en una \u00e8poca de crisi i descr\u00e8dit pol\u00edtic. \u00c9s un bon diagn\u00f2stic, que no sembla que hagi arribat als despatxos del Madrid que remena les cireres. L’escriptor Arturo P\u00e9rez Reverte -abans de relacionar l’independentisme amb la falta d’educaci\u00f3- va declarar que veia amb enveja que els joves catalans tinguessin “una causa per la qual lluitar” mentre, en canvi, aix\u00f2 -segons ell- no passa al conjunt d’Espanya. El novel\u00b7lista \u00e9s el borni al pa\u00eds dels cecs. Ahir, una periodista a qui tenia per ben informada escrivia que tot el que est\u00e0 passant \u00e9s una simple maniobra t\u00e0ctica de Mas, per recuperar els escons perduts a les darreres eleccions. Com es pot analitzar tan malament la realitat? Tenen una informaci\u00f3 tan defectuosa que nom\u00e9s puc pensar que s’alimenten de la pr\u00f2pia propaganda que generen. Fa riure.<\/p>\n
Els patriotes espanyols de deb\u00f2, els interessats a mantenir Catalunya dins d’Espanya des del pacte i des de la intel\u00b7lig\u00e8ncia, no hi s\u00f3n o no parlen en p\u00fablic. Ells saben -tant si s\u00f3n de dretes com d’esquerres- que el proc\u00e9s sobiranista ha crescut com a resposta a una intransig\u00e8ncia i un menyspreu que s’ha fet literalment insuportable per a una part molt nombrosa de catalans. I es tracta d’un fenomen interclassista, que arriba a tots els partits pol\u00edtics, excepte el PP i C’s, com posa en evid\u00e8ncia la crisi imparable del PSC. El desaparegut Ramon Trias Fargas, catalanista, liberal, moderat, primer te\u00f2ric del d\u00e8ficit fiscal i pol\u00edtic amb una gran formaci\u00f3 professional i acad\u00e8mica, va escriure en aquest diari un article, a finals de 1976, on deia una cosa que ara sembla prof\u00e8tica: “Catalunya no ser\u00e0 separatista mentre no la hi obliguin”. Diana. En aquell moment, els partidaris de la independ\u00e8ncia eren pocs i mal avinguts, pol\u00edticament marginals.<\/p>\n
Trias Fargas, fin\u00edssima personalitat que va participar com a protagonista en la gran obra de la transici\u00f3, va intuir que l’ad\u00e9u Espanya no era cap invenci\u00f3 rom\u00e0ntica, sin\u00f3 una hip\u00f2tesi que depenia, principalment, de la capacitat dels poders de Madrid d’entendre que la democr\u00e0cia obliga a repartir el poder, de manera racional i lleial. El fundador d’Esquerra Democr\u00e0tica va repetir, en diversos escrits, que ell no era “separatista” i va propugnar el federalisme com a soluci\u00f3, una recepta que havia estudiat a fons sobre el terreny en diversos pa\u00efsos i que va mantenir en contra de Jordi Pujol, que veia l’autonomia com el marc millor per establir una relaci\u00f3 bilateral de Catalunya amb el poder central.<\/p>\n
Qu\u00e8 ens diria avui Trias Fargas? No far\u00e9 suposicions, que el lector tregui les seves conclusions. Esmentar\u00e9, nom\u00e9s, un altre fragment, d’un article l\u00facid de l’abril del 1977, poc abans de les primeres eleccions despr\u00e9s de la mort de Franco, que ara t\u00e9 un ress\u00f2 especial, actual\u00edssim: “Catalunya est\u00e0 en contra de la burocr\u00e0cia madrilenya, de les oligarquies econ\u00f2miques i dels privilegiats de la fortuna i del poder, que dirigeixen de Madrid estant tota la pol\u00edtica. D’una manera autorit\u00e0ria sempre que poden, i amb esperit democr\u00e0tic simulat quan no hi tenen m\u00e9s remei”. No s\u00f3n frases de la CUP ni d’Oriol Junqueras, sin\u00f3 d’un senyor de Barcelona, home d’ordre, que fou -entre d’altres c\u00e0rrecs- director del servei d’estudis del Banco Urquijo, membre de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Financeres, catedr\u00e0tic i conseller d’Economia. Sabia molt b\u00e9 del que parlava, havia conegut personalment molts dels que consideraven Catalunya una anomalia a extirpar. Per cert, Trias Fargas tamb\u00e9 va escriure un judici que avui \u00e9s oport\u00fa de recordar: “Per b\u00e9 o per mal, em sembla clar que el proc\u00e9s d’assimilaci\u00f3 iniciat per les superstructures pol\u00edtiques madrilenyes ha fracassat a Catalunya”.<\/p>\n
Seduir o reprimir, vet aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3. El Govern espanyol, el PP i el PSOE ja han triat el cam\u00ed i \u00e9s el del garrot. Ahir mateix, Rajoy i Rubalcaba, des del Congr\u00e9s dels Diputats, van certificar la santa alian\u00e7a contra la pac\u00edfica revolta catalana: no hi ha res a parlar, un missatge rotund. Als l\u00edders del PP i del PSOE no els interessen les autoritzades opinions de dos pares de la Constituci\u00f3 com Miquel Roca i Miguel Herrero y Rodr\u00edguez de Mi\u00f1\u00f3n. Seduir o reprimir. El sobiranisme ofereix un projecte, que \u00e9s incert per\u00f2 d\u00f3na esperances, sedueix. L’espanyolisme, en canvi, replica amb el Codi Penal a la m\u00e0 mentre la marca Espanya fa figa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ara que a Catalunya s’ha solemnitzat la voluntat d’organitzar una consulta democr\u00e0tica sobre el futur del pa\u00eds, podem resumir que el debat entre una part important de la societat catalana…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4898"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4898"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4898\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4898"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4898"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4898"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}