\t\t\t\t<\/p>\n
Si hi ha un per\u00edode del passat recent m\u00e9s desconegut que no pas sembla,\u00a0\u00a0 aquest \u00e9s la Transici\u00f3 democr\u00e0tica. Per tres motius: la proximitat hist\u00f2rica i la mem\u00f2ria social dels seus\u00a0 episodis creen la falsa sensaci\u00f3 que coneixem all\u00f2 que nom\u00e9s creiem con\u00e8ixer; el saqueig constant que la pol\u00edtica partidista actual fa dels esdeveniments d\u2019aquell moment impedeix una aproximaci\u00f3 serena i equilibrada a les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies que s\u2019han d\u2019entendre, i, sobretot, perqu\u00e8 la for\u00e7a del mite constru\u00eft des dels poders configura la mentalitat general sobre el moment fundacional de la democr\u00e0cia, molt m\u00e9s que les obres acad\u00e8miques que analitzen i expliquen de manera documentada i cr\u00edtica els fets i els seus protagonistes.<\/p>\n
D\u2019aquests tres factors, el que em sembla m\u00e9s important \u00e9s el mite bastit des de les elits pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i socials perqu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que fabrica l\u2019hegemonia en el sentit gramsci\u00e0 del terme. El mite d\u00f3na sentit \u2013pret\u00e9n donar-lo\u2013 a tot el que fa refer\u00e8ncia a uns anys durant els quals la societat espanyola i la societat catalana van passar d\u2019un r\u00e8gim dictatorial a un sistema de llibertats. El pinyol narratiu d\u2019aquest mite \u00e9s el concepte de reconciliaci\u00f3, un exercici que mai no va tenir lloc, per\u00f2 que s\u2019explica, es difon i es divulga com si s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft veritablement. Resulta curi\u00f3s de comprovar com una no-realitat tan clamorosa ha pogut generar tanta literatura.<\/p>\n
La prova m\u00e9s concloent que la reconciliaci\u00f3 \u00e9s un fantasma incrustat en el relat oficial de la Transici\u00f3 \u00e9s l\u2019escassedat, la vaguetat i la fragilitat de la condemna expl\u00edcita que la dreta democr\u00e0tica espanyola ha fet del franquisme des de 1975 en\u00e7\u00e0. En termes democr\u00e0tics europeus, aix\u00f2 \u00e9s una anomalia de proporcions enormes, impossible de ser entesa per les dretes hom\u00f2logues de Fran\u00e7a, Regne Unit, Holanda o Alemanya. Esbrinar les motivacions profundes d\u2019aquesta posici\u00f3 mereix un estudi monogr\u00e0fic i no \u00e9s el prop\u00f2sit d\u2019aquest article, per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil endevinar en aquesta circumst\u00e0ncia la mentalitat de vict\u00f2ria que va impregnar el paper de les elits durant quatre llargues d\u00e8cades,\u00a0 aix\u00ed com una total abs\u00e8ncia d\u2019autocr\u00edtica, m\u00e9s una incapacitat greu per observar amb perspectiva general l\u2019evoluci\u00f3 del pa\u00eds i del m\u00f3n.<\/p>\n
Apuntalant de manera permanent el concepte de reconciliaci\u00f3, hi ha el concepte complementari de consens. Tota la hist\u00f2ria oficial de la Transici\u00f3 reposa en la repetici\u00f3 obsessiva del consens com a via \u00fanica per superar el conflicte hist\u00f2ric i el trauma d\u2019una Guerra Civil que va desembocar en una llarga dictadura militar. Com queda clar si s\u2019analitzen els diversos fets, moments i protagonistes de la Transici\u00f3, el consens va ser una cosa m\u00e9s d\u2019uns que d\u2019altres, sobretot perqu\u00e8 un consens fabricat sota l\u2019amena\u00e7a di\u00e0ria d\u2019una intervenci\u00f3 militar colpista no \u00e9s mai el fruit d\u2019un pacte lliure sin\u00f3 el producte bord d\u2019una altra cosa. Amb l\u2019enaltiment ritual del consens, les elits promotores de la sortida del franquisme sense ruptura van recobrir d\u2019un nou llenguatge les velles in\u00e8rcies que protegien els seus interessos. El mot \u201cconsens\u201d ha operat com un terme substitutiu del mot \u201creconciliaci\u00f3\u201d i, a la llarga, aix\u00f2 ha produ\u00eft una cultura pol\u00edtica constru\u00efda sobre uns fonaments fr\u00e0gils i afectats de tota mena de corrosions. La situaci\u00f3 de desprestigi de l’anomenat Tribunal Constitucional \u00e9s una prova contundent d’aquesta realitat, com b\u00e9 ha notat un dels pares redactors de la Constituci\u00f3 de 1978, Miquel Roca.<\/p>\n
A Catalunya, el gran moment de la Transici\u00f3 va ser el retorn, des de l\u2019exili franc\u00e8s, del president Josep Tarradellas, el 23 d’octubre de 1977, pocs mesos despr\u00e9s de les primeres eleccions generals democr\u00e0tiques. Som davant de l’operaci\u00f3 d’Estat m\u00e9s intel\u00b7ligent i auda\u00e7 del president Adolfo Su\u00e1rez i el seu entorn durant aquells anys. El restabliment d’una instituci\u00f3 del vell sistema republic\u00e0 (un cas \u00fanic en tota la Transici\u00f3 espanyola) aconseguia dos objectius a la vegada: donar una certa resposta controlada a les demandes d’autonomia de la societat catalana,\u00a0 i, sobretot, llevar protagonisme i influ\u00e8ncia als partits guanyadors dels comicis a Catalunya, socialistes i comunistes, els m\u00e9s mobilitzats en diversos ambients. Recordeu que la UCD de Su\u00e1rez, opci\u00f3 guanyadora en el conjunt d’Espanya, havia quedat en tercer lloc a les circumscripcions catalanes malgrat comptar amb un enorme aparell de propaganda oficial, i recordeu tamb\u00e9 que ERC (el partit hist\u00f2ric de Tarradellas) no havia estat autoritzat a presentar-se a les urnes amb el seu nom. Una Catalunya dominada per les esquerres preocupava molt Madrid i les elits econ\u00f2miques catalanes. De manera providencial, la figura del vell president exiliat \u2014que jugava per lliure i sense obeir cap partit\u2014 va convertir-se en un instrument perfecte per tal que la interlocuci\u00f3 del Govern espanyol amb la realitat catalana no hagu\u00e9s de passar principalment per l’assemblea de parlamentaris ni pels circuits de les emergents forces pol\u00edtiques sorgides de la clandestinitat. El president retornat i desconegut per les masses durant d\u00e8cades, amb tota la seva c\u00e0rrega simb\u00f2lica i sentimental, deixava una mica en fora de joc els l\u00edders de l’oposici\u00f3 catalana i aquests no tenien cap altre remei que escenificar la unitat aparent que la seva autoritat exigia per travessar aquell per\u00edode incert. Les maneres personalistes de Tarradellas despla\u00e7aven el centre de gravetat de la pol\u00edtica catalana.<\/p>\n
La Catalunya d’avui \u00e9s filla directa d’aquella operaci\u00f3. Tarradellas va assumir de manera expl\u00edcita i amb ganes el discurs oficial de la reconciliaci\u00f3 i del consens. La seva traject\u00f2ria de continu\u00eftat a l’exili abonava tot el que feia. La seva administraci\u00f3 dels gestos i la seva habilitat per representar el paper van ser convincents davant d’una gran majoria. El fet objectiu que la Generalitat de Catalunya es restabl\u00eds mitjan\u00e7ant un decret del Govern espanyol donava molta credibilitat a tot el proc\u00e9s, per sobre del fet tamb\u00e9 objectiu que, en aquells moments, la instituci\u00f3 d’autogovern era una carcassa buida de contingut efectiu. Fins a l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut i la constituci\u00f3 d’un govern catal\u00e0 sorgit d’unes eleccions al Parlament, la Generalitat era poc m\u00e9s que una refer\u00e8ncia hist\u00f2rica \u2014desconeguda per a molta gent\u2014 que jugava en el terreny de les emocions.<\/p>\n
Que la reconciliaci\u00f3 era inexistent i que el consens era restringit va quedar ben clar quan, poc temps despr\u00e9s, l’endem\u00e0 de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, Joan Carles I va reunir-se de manera solemne amb tots els l\u00edders dels grups pol\u00edtics amb representaci\u00f3 a les Corts espanyoles, excepte amb els representants del que llavors s’anomenava la minoria basca i la minoria catalana, el PNB i CiU. Per qu\u00e8 van ser exclosos els nacionalistes bascos i els nacionalistes catalans justament quan un sector de l’ex\u00e8rcit va intentar frenar la consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia? Penseu que el PNB i CiU havien estat d’una lleialtat de pedra picada a l’hora de construir el nou marc de llibertats, m\u00e9s que moltes sigles d’\u00e0mbit estatal. Aquell dia, la faula feli\u00e7 d’una transici\u00f3 mod\u00e8lica va ensorrar-se i vam despertar del somni.
\nLa Transici\u00f3 va conjurar l’esclat d’una nova guerra civil i aquest \u00e9s el seu \u00e8xit principal, per\u00f2 no ha estat la via exemplar, perfecta, admirable i rodona que molts dels seus protagonistes i glosadors han anat repetint arreu. La cultura pol\u00edtica de la democr\u00e0cia espanyola \u2014com d\u00e8iem\u2014 \u00e9s feble i tova a causa d’aquesta trampa en el relat oficial dels fets i a causa de no haver abordat la desfranquitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica a partir de 1976. Aix\u00f2 ho paguem molt car cada dia, encara avui. Els valors democr\u00e0tics es van difondre \u2014i no sempre amb gaire zel\u2014 sense haver procedit pr\u00e8viament a netejar la vida p\u00fablica de tot all\u00f2 que havia estat el substrat d’un r\u00e8gim autoritari, uns tics i unes actituds molt persistents i molt arrelades.<\/p>\n
La democr\u00e0cia \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que poder votar cada quatre anys i tenir parlaments, \u00e9s la construcci\u00f3 d’una cultura c\u00edvica basada en la promoci\u00f3 d’uns valors determinats i la lluita contra d’altres valors destructius i allunyats dels drets humans i la dignitat de les persones. El present debat sobre el futur de Catalunya est\u00e0 infectat per aquest greu d\u00e8ficit democr\u00e0tic espanyol i posa al descobert les ferides profundes que la Transici\u00f3 no va voler o no va poder sanar quan tocava.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El relat oficial de la transici\u00f3 democr\u00e0tica es fonamenta en el mite d’una reconciliaci\u00f3 que, en realitat, no va produir-se mai i en l’enaltiment acr\u00edtic d’un consens que va deixar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[51],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4901"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4901"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4901\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4901"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4901"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4901"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}