\t\t\t\t<\/p>\n
Fa uns anys, en un seminari d\u2019an\u00e0lisi sobre els reptes del pa\u00eds, vam estar discutint si la hist\u00f2ria del nacionalisme catal\u00e0 era o no era una hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit. Si recordeu que el catalanisme pol\u00edtic tenia dos grans objectius (modernitzar Espanya i assegurar un autogovern per a Catalunya), hem de concloure que hi ha hagut m\u00e9s sort a l\u2019hora d\u2019endre\u00e7ar l\u2019Estat espanyol que no pas a l\u2019hora de consolidar l\u2019autonomia per als catalans. Aix\u00f2 \u00e9s evident, sobretot a partir de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut. L\u2019augment del nou sobiranisme \u00e9s la prova contundent que una part important de la societat catalana ha ent\u00e8s que la superviv\u00e8ncia de la naci\u00f3 reclama un salt hist\u00f2ric per evitar \u2013en paraules de Jordi Pujol\u2013 la residualitzaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n
El catalanisme pol\u00edtic que va madurar durant els primers anys del segle XX i va tenir en Prat de la Riba el seu gran te\u00f2ric i el seu gran home de govern ja no pot donar m\u00e9s de si. El president Pujol va explorar i actualitzar aquest llegat durant m\u00e9s de dues d\u00e8cades al capdavant de la Generalitat, una etapa de construcci\u00f3 institucional que sempre \u2013no podem oblidar-ho\u2013 va patir les tend\u00e8ncies recentralitzadores dels governs espanyols, aplicades amb m\u00e9s o menys duresa segons la temporada.<\/p>\n
L\u2019intervencionisme catalanista en la pol\u00edtica espanyola no va generar una contrapartida prou generosa de les elits de Madrid. El sentit d\u2019Estat dels dirigents nacionalistes moderats \u2013penseu en Miquel Roca\u2013 no va ser premiat amb m\u00e9s poder per a Catalunya; la desconfian\u00e7a sempre va dominar la mirada dels partits espanyols.<\/p>\n
El desaparegut professor Vicente Cacho Viu t\u00e9 escrit que el paleo-nacionalisme espanyol, forjat al costat del primer liberalisme doctrinari durant la primera part del segle XIX, t\u00e9 com a caracter\u00edstica clau l\u2019unitarisme, i afegeix que aix\u00f2 va donar lloc a una \u00abunidad territorial de Espa\u00f1a y sus habitantes, traducida en una cuasi-m\u00edstica centralista y uniformizante<\/em>\u00bb, amb repercussions molt greus, com tancar el cam\u00ed a qualsevol descentralitzaci\u00f3 amb cara i ulls. Aquella intransig\u00e8ncia va animar \u2013despr\u00e9s del frac\u00e0s de la Primera Rep\u00fablica\u2013 el pas del catalanisme cultural de la Renaixen\u00e7a al catalanisme pol\u00edtic com a moviment de masses. Ara ens trobem en una situaci\u00f3 equivalent, salvant totes les dist\u00e0ncies: els poders espanyols pretenen liquidar sense manies el que consideren una \u00abanomalia catalana\u00bb i aix\u00f2 ha alimentat el nou sobiranisme i ha convertit la independ\u00e8ncia en un projecte possible. \u00c9s Madrid qui m\u00e9s fa \u2013sense voler-ho\u2013 per crear el nou escenari de ruptura.<\/p>\n Si els catalans constru\u00efm finalment el nostre Estat, ser\u00e0 una vict\u00f2ria nascuda d\u2019un frac\u00e0s hist\u00f2ric que va sorgir, alhora, d\u2019un \u00e8xit fabricat des de Catalunya i en benefici de tots els espanyols. Paradoxa sobre paradoxa.<\/p>\n<\/div>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa uns anys, en un seminari d\u2019an\u00e0lisi sobre els reptes del pa\u00eds, vam estar discutint si la hist\u00f2ria del nacionalisme catal\u00e0 era o no era una hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit. Si recordeu…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[50],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4902"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4902"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4902\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4902"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4902"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4902"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}