\t\t\t\tAquest 2014 que tot just encetem \u00e9s l\u2019any de dues commemoracions oficials catalanes de gran pes: el tricentenari del final de la Guerra de Successi\u00f3 i el setge de Barcelona per part de les tropes de Felip V i el centenari de la creaci\u00f3 de la Mancomunitat de Catalunya, que va posar en marxa el pol\u00edtic Enric Prat de la Riba. Les institucions del pa\u00eds sembla que s\u2019han abocat a recordar aquests dos moments hist\u00f2rics, sobretot el primer, molt lligat a la data emblem\u00e0tica i festa nacional de l\u201911 de Setembre. De fet, portem ja molts mesos de celebracions relacionades amb l\u2019episodi en qu\u00e8 Catalunya va perdre els seus furs i llibertats per la for\u00e7a de les armes. Penso que ara toca reflexionar sobre el valor que t\u00e9 posar la mirada en el nostre passat.<\/p>\n
Sostinc, des de fa temps, que, en general, els poders pol\u00edtics practiquen una confusi\u00f3 abusiva entre hist\u00f2ria i mem\u00f2ria, i aix\u00f2 no beneficia gens el coneixement seri\u00f3s del passat per part de la ciutadania, ans el contrari. Les anomenades pol\u00edtiques de mem\u00f2ria s\u00f3n, massa sovint, operacions de propaganda \u2013benintencionada o perversa- que acaben tapant el significat dels fets pret\u00e8rits. No vull dir que els poders democr\u00e0tics no tinguin el deure de commemorar determinades dates col\u00b7lectives, nom\u00e9s assenyalo que aquests exercicis no sempre es fan amb la cura, el rigor i el to que s\u2019escau a la complexitat d\u2019uns processos que cal entendre i divulgar sense esquematismes. S\u00f3c conscient que les commemoracions tenen una inevitable part d\u2019espectacle i de festa, per\u00f2 aix\u00f2 no hauria d\u2019implicar mai una simplificaci\u00f3 ni una banalitzaci\u00f3 de l\u2019etapa que es recorda ni de les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies que aporten la densitat necess\u00e0ria pr\u00f2pia del saber hist\u00f2ric.<\/p>\n
Espero que els nostres pol\u00edtics i els comissaris encarregats de commemorar el que va passar fa tres-cents i fa cent anys tinguin en compte aquests conceptes i principis, altrament la desfiguraci\u00f3 hist\u00f2rica acaba desinformant la gent i aconseguint efectes contraproduents sobre la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Precisament perqu\u00e8 la societat catalana viu ara un moment pol\u00edtic extraordinari i sense precedents cal que el maneig de la hist\u00f2ria sigui intel\u00b7ligent i delicat, sense caure en errors evitables. A vegades, les bones intencions s\u00f3n la pitjor manera de servir una causa democr\u00e0tica. Cal ser autocr\u00edtics i molt h\u00e0bils quan pretenem parlar de les coses d\u2019ahir d\u2019una manera que sigui entenedora per al gran p\u00fablic. Tot i que la cultura del parc tem\u00e0tic contamina totes les nostres activitats i condiciona molts projectes de manera quasi inadvertida, qui ocupa responsabilitats hauria de considerar els riscos de certs enfocaments que confonen l\u2019\u00e8pica amb els vestuaris d\u2019\u00e8poca. El nacionalisme catal\u00e0 ha estat acusat massa sovint de feblesa conceptual i ara no hauria d\u2019abonar cr\u00edtiques f\u00e0cils sobre un historicisme excessivament rom\u00e0ntic o nost\u00e0lgic.<\/p>\n
Si us dic la veritat, jo m\u2019estimo m\u00e9s celebrar el centenari de la Mancomunitat de Catalunya que els tres segles de la caiguda de Barcelona i la p\u00e8rdua dels furs. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 la Mancomunitat va representar la primera gran eina institucional al servei d\u2019una idea poderosa: l\u2019autogovern i la reconstrucci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 de la naci\u00f3. \u00c9s cert que l\u201911 de Setembre \u00e9s el moment tr\u00e0gic d\u2019una derrota que barra el pas a una conviv\u00e8ncia hisp\u00e0nica organitzada des del respecte, per\u00f2 aix\u00f2 seria una simple frustraci\u00f3 sense el que va venir despr\u00e9s. Si Catalunya \u00e9s un miracle en el context europeu, com li agradava escriure i dir al professor Josep Termes, \u00e9s perqu\u00e8, malgrat l\u2019ensulsiada del 1714, vam ser capa\u00e7os de superar la fase liter\u00e0ria i folkl\u00f2rica d\u2019amor per un passat perdut i ens vam dotar d\u2019una voluntat pol\u00edtica madura. Una voluntat que pensava la realitat per transformar-la estrat\u00e8gicament.<\/p>\n
De Prat de la Riba i de la Mancomunitat que reunia les quatre diputacions n\u2019admiro aquest sentit estrat\u00e8gic i l\u2019ambici\u00f3 d\u2019efic\u00e0cia, aix\u00ed com el fet de buscar exemples en les societats avan\u00e7ades d\u2019aquell moment, ja fos Alemanya o el Regne Unit. Malgrat les fortes limitacions legals i financeres, la Mancomunitat va posar en marxa pol\u00edtiques renovadores en educaci\u00f3, sanitat, cultura i obres p\u00fabliques. Hi ha una frase de Prat de la Riba que resumeix el seu programa: \u201cEscola amb biblioteca p\u00fablica i carretera s\u00f3n tres elements que no han de faltar a cap poble per humil i arraconat que sigui\u201d. Val a dir que a aquests tres punts s\u2019hi va afegir tamb\u00e9 el tel\u00e8fon, una aposta ins\u00f2lita en el conjunt de l\u2019Estat espanyol. La Mancomunitat va convertir l\u2019idealisme catalanista en pragmatisme governamental a partir de l\u2019inter\u00e8s general. Pura regeneraci\u00f3 i sentit d\u2019Estat, tot i no tenir-ne un de propi.<\/p>\n
Enric Prat de la Riba va saber envoltar-se de figures solvents que, al marge de les seves leg\u00edtimes ideologies, eren capaces de treballar en equip. Lluny de sectarismes i capelletes, el primer president de la Mancomunitat va tenir la visi\u00f3 i la generositat dels grans l\u00edders a l\u2019hora de fer les coses. D\u2019altra banda, i en contra del t\u00f2pic que presenta Prat de la Riba com un conservador cl\u00e0ssic, cal subratllar que la Mancomunitat va tenir un fort accent social. Va ampliar i va reformar hospitals, hospicis per a infants, manicomis, asils per a gent gran i cases de maternitat, a la vegada que va propiciar la introducci\u00f3 de noves especialitats i t\u00e8cniques m\u00e8diques, i va intensificar el combat contra malalties que causaven gran mortalitat. La reforma i el progr\u00e9s social inspiraven aquelles pol\u00edtiques.<\/p>\n
Posats a commemorar i a fer-ho pensant en una Catalunya futura de llibertat m\u00e9s plena, s\u00f3c del parer que la fita del 1914 ens \u00e9s m\u00e9s interessant i m\u00e9s \u00fatil que d\u2019altres. Villarroel va ser un heroi admirable de la defensa de Barcelona contra les tropes franco-castellanes, per\u00f2 Prat de la Riba \u00e9s el gran heroi del catalanisme que esdev\u00e9 un projecte per a tothom, tamb\u00e9 per aquells que mai no van votar la Lliga Regionalista. Per cert, molts no saben que aquell que\u00a0 X\u00e8nius anomenava \u201cseny ordenador de Catalunya\u201d tamb\u00e9 va ser empresonat l\u2019any 1902, per haver reprodu\u00eft a La Veu de Catalunya<\/em>, que llavors dirigia, un article d\u2019un diari franc\u00e8s sobre la situaci\u00f3 dels viticultors del pa\u00eds ve\u00ed; aquell empresonament va afectar molt Prat de la Riba, f\u00edsicament i psicol\u00f2gica.<\/p>\n No cal triar, \u00e9s clar, entre 1714 i 1914, per\u00f2 considero m\u00e9s potent i m\u00e9s aprofitable el missatge que ens arriba de fa un segle que les apel\u00b7lacions inflamades a una guerra que vam perdre. L\u201911 de Setembre va significar el sotmetiment a un poder absolut que no va respectar ni les lleis, ni els costums ni la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds mentre la Mancomunitat \u00e9s el primer cop que, despr\u00e9s de ser derrotats, aixequem el cap, ens posem a construir el futur i tenim fe en nosaltres mateixos. Prenguem bona nota d\u2019aquell exemple.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest 2014 que tot just encetem \u00e9s l\u2019any de dues commemoracions oficials catalanes de gran pes: el tricentenari del final de la Guerra de Successi\u00f3 i el setge de Barcelona…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4906"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4906"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4906\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}