\t\t\t\tJosep Pla no va jugar mai amb videojocs, en aquella \u00e8poca els joves que volien tenir experi\u00e8ncies (i els que no) freq\u00fcentaven les cases de barrets. Llegeixo en un dels darrers diaris de l’any passat una pe\u00e7a on es parla de la filosofia dels videojocs. Un dels experts en aquest negoci considera -aix\u00ed em sembla entendre-ho- que en cinema i literatura “la narraci\u00f3 perfecta \u00e9s la que et fa oblidar de tu mateix” mentre els videojocs no impliquen una suspensi\u00f3 del jo. Pareu m\u00e0quines. L’art, l’entreteniment i el jo. Vet aqu\u00ed un triangle apassionant. Poso en dubte el que afirma l’especialista en videojocs: no em passa mai, llegint un bon llibre o veient una bona pel\u00b7l\u00edcula, que m’oblidi del jo. Ans al contrari: l’art que diu coses i les diu b\u00e9 em fa pensar en all\u00f2 que s\u00f3c i en all\u00f2 que visc, de tal manera que acabo dialogant sense adonar-me amb les d\u00e8ries de l’autor. El lector o l’espectador s\u00f3n una part imprescindible del fet art\u00edstic, aix\u00f2 \u00e9s elemental. El bon creador et d\u00f3na un cop de puny -o et fa una esgarrapada- que acostuma a fer mal en aquella extremitat que, precisament, pensaves que t’havien amputat.<\/p>\n
No vaig fer el pas dels jocs d’estrat\u00e8gia cl\u00e0ssics als videojocs com no vaig passar dels tebeos infantils al c\u00f2mic adult, hi ha d’haver gent per a tot. Amb un amic d’inf\u00e0ncia, que despr\u00e9s es va dedicar professionalment a la pol\u00edtica, havia jugat als jocs de guerra de tauler i fitxes. Eren uns jocs que podien durar dies i dies, com un de fam\u00f3s que reprodu\u00efa el desembarcament de Normandia i l’alliberament de l’Europa sotmesa a Hitler. Eren jocs que demanaven paci\u00e8ncia, imaginaci\u00f3 i l’administraci\u00f3 intel\u00b7ligent dels recursos. A difer\u00e8ncia dels actuals videojocs, tot all\u00f2 era lent i reflexiu, calia pensar molt abans d’actuar. Les imatges eren mentals, com quan llegeixes un llibre. Tot all\u00f2 era com del temps de les dilig\u00e8ncies. Els adolescents de casa, si els portava aquells jocs de la meva joventut, me’ls fotrien pel cap. No sento pas nost\u00e0lgia, constato que cada generaci\u00f3 es cou com pot.<\/p>\n
El primer dia de cada any, faig un ritual senzill i barat: llegir Pla a l’atzar, a veure qu\u00e8 em diu. \u00c9s el meu videojoc. Obro el volum 26 de l’Obra completa. P\u00e0gina 302: “El que s’anomena l’orgull espanyol no \u00e9s m\u00e9s que una vanitat gratu\u00efta, trista, grotesca”. Patapam. A vegades, trobes aquesta mena de perles i \u00e9s com si haguessis obert la porta que condueix al club privat. “Actualitat de Pla”, podr\u00edem titular discretament abans de brindar de perfil. Una altra perla, p\u00e0gina 159, quan parla d’una trobada amb Jaume Vicens Vives, a qui descriu com “un home que es vigila”. Precisi\u00f3 suprema del retrat. Qui s\u00f3n els homes que avui es vigilen a ells mateixos en aquest coi de pa\u00eds? Pla no va con\u00e8ixer els videojocs: fumava, bevia i anava a les cases de barrets.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Josep Pla no va jugar mai amb videojocs, en aquella \u00e8poca els joves que volien tenir experi\u00e8ncies (i els que no) freq\u00fcentaven les cases de barrets. Llegeixo en un dels…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4908"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4908"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4908\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4908"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4908"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4908"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}