\t\t\t\tFa poques setmanes, el president i conseller delegat de la companyia multinacional catalana d’hemoderivats Gr\u00edfols, V\u00edctor Gr\u00edfols, va posar-se molt nervi\u00f3s quan, durant una roda de premsa, alg\u00fa li va demanar si veia probable celebrar la consulta sobre la sobirania de Catalunya i si abandonaria el pa\u00eds en cas d’independ\u00e8ncia. L’empresari -un dels m\u00e9s importants del sector farmac\u00e8utic a nivell mundial- va titllar d’est\u00fapida la pregunta i va afirmar que era com obligar-lo a dir si la seva empresa o d’altres “creuen en D\u00e9u o no”. En un to visiblement molest, Gr\u00edfols va considerar que “qui vota s\u00f3n les persones, no s\u00f3n les companyies” i que la seva firma “ni vota ni creu en D\u00e9u”. Per reblar el clau, va deixar clar que votaria “el que em doni la gana en el moment que sigui, si \u00e9s que es vota; i, a m\u00e9s, tot i que ho sab\u00e9s, tampoc els ho diria”. Abans de tancar la q\u00fcesti\u00f3, Gr\u00edfols va donar lli\u00e7ons de periodisme: “preguntin coses serioses”.<\/p>\n
El cas aqu\u00ed descrit no \u00e9s anecd\u00f2tic i posa en evid\u00e8ncia una curiosa paradoxa: un dels empresaris m\u00e9s destacats de Catalunya, acostumat a moure’s pel m\u00f3n global di\u00e0riament, queda descol.locat quan se li demana una opini\u00f3 sobre un assumpte d’inter\u00e8s general que forma part de la conversa social, li agradi o no. Si jo fos director de comunicaci\u00f3 de qualsevol companyia catalana o multinacional present a Catalunya, faria mesos que hauria preparat algunes respostes possibles davant de situacions semblants, tamb\u00e9 si el meu president o director general no volgu\u00e9s mullar-se. Tot empresari t\u00e9 dret a pensar el que vulgui sobre la independ\u00e8ncia i t\u00e9 -\u00f2bviament- dret a dir-ho o no dir-ho. Ara, el que resulta impresentable \u00e9s que gent que est\u00e0 acostumada a prendre decisions que representen bilions d’euros i impacten en milions de persones tinguin reaccions tan prim\u00e0ries i maldestres, quan se’ls demana que diguin alguna cosa sobre el principal conflicte que viu la Catalunya d’avui.<\/p>\n
La pregunta que li van fer a Gr\u00edfols \u00e9s molt seriosa i molt oportuna. Ell podia respondre-la o no. El que no podia era sortir per on va sortir, fent el rid\u00edcul i empipant-se. A m\u00e9s, l’analogia entre D\u00e9u i la independ\u00e8ncia invocada per aquest senyor \u00e9s terriblement absurda i ell ho hauria de saber, no \u00e9s alg\u00fa que ve de l’hort. L’exist\u00e8ncia o no d’un D\u00e9u creador i la possibilitat d’una Catalunya independent no s\u00f3n debats equivalents ni de la mateixa naturalesa, excepte en la ment reaccion\u00e0ria i predemocr\u00e0tica del cardenal Rouco Varela, al servei de les velles i les noves croades de l’espanyolisme nacionalcat\u00f2lic. Una cosa forma part del terreny de la moral i les creences mentre una altra \u00e9s una hip\u00f2tesi pol\u00edtica que t\u00e9 repercusions econ\u00f2miques i socials de tota mena. Barrejar D\u00e9u i la independ\u00e8ncia de Catalunya no \u00e9s propi d’una persona acostumada a la recerca d’avantguarda i al risc de les gran inversions.<\/p>\n
L’empresariat catal\u00e0 no t\u00e9 una posici\u00f3 \u00fanica sobre la independ\u00e8ncia. Ho trobo perfectament normal. Les elits vigilen els seus interessos i tenen contradiccions fortes davant dels canvis. El que em resulta incomprensible \u00e9s que un president d’una gran companyia no hagi previst que la seva opini\u00f3 sobre el principal debat pol\u00edtic interessa i molt. Desconec si una empresa del sector de la biotecnologia t\u00e9 sempre a punt un argumentari \u00e8tic (amb o sense criteris sobre l’exist\u00e8ncia de D\u00e9u) per torejar els debats morals de les societat obertes, per\u00f2 \u00e9s de calaix que qualsevol empresari forma part d’una societat concreta i que, tard o d’hora, ha de parlar tamb\u00e9 com a ciutad\u00e0. Aquest 2014 que hem encetat ser\u00e0 l’any en qu\u00e8, d’una manera o altra, tots haurem de dir qu\u00e8 volem ser quan siguem grans. Tamb\u00e9 V\u00edctor Gr\u00edfols, sense barrejar-hi d\u00e9us, ni sants, ni \u00e0ngels.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa poques setmanes, el president i conseller delegat de la companyia multinacional catalana d’hemoderivats Gr\u00edfols, V\u00edctor Gr\u00edfols, va posar-se molt nervi\u00f3s quan, durant una roda de premsa, alg\u00fa li va…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4909"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4909\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}