\t\t\t\tS\u00f3c al poble d’Obernkirchen, al land de la Baixa Sax\u00f2nia, on viuen unes 10.000 persones. Faig un passeig per la localitat i vaig a parar al memorial dedicat a les v\u00edctimes de la Gran Guerra i a les de la Segona Guerra Mundial. \u00c9s una construcci\u00f3 senzilla, sense res d’especial, per\u00f2 prou gran per no passar desapercebuda. A les parets interiors, hi ha unes l\u00e0pides amb els noms dels fills de la vila que van morir entre el 1914 i el 1918. A terra, tamb\u00e9 a dins del recinte, escrits en unes altres l\u00e0pides que encerclen un monument central, trobem els noms dels que van morir entre el 1939 i el 1945. Nom\u00e9s una carretera propera trenca el silenci. Des d’aquest rac\u00f3 d’Europa, penso en la superposici\u00f3 de mem\u00f2ries i en com la moda de les efem\u00e8rides precuinades ens convida a parlar enguany de la Primera Guerra Mundial, repetint massa sovint una s\u00e8rie de t\u00f2pics que no ens diuen res de nou sobre un moment tr\u00e0gic que va parir el m\u00f3n d’avui.<\/p>\n
No patiu: no us parlar\u00e9 de l’enfonsament moral de la consci\u00e8ncia europea, ni dels nois que van envellir de cop per culpa del militarisme, ni del paper de les esquerres de l’\u00e8poca fent costat al capitalisme armat, ni de les magn\u00edfiques cr\u00f2niques b\u00e8l\u00b7liques del jove Gaziel (que vaig llegir d’estudiant a la UAB gr\u00e0cies a les classes de Josep M. Casas\u00fas), ni de com la societat catalana va interpretar aquella contesa, un afer sobre el qual paga la pena de llegir el llibre Per Fran\u00e7a i Anglaterra<\/em> (Contravent), que Joan Safont ha escrit sobre la revista Iberia i els aliad\u00f2fils d’aqu\u00ed. No, aquest paper vol recordar un altre afer relacionat amb aquella guerra que va esclatar fa un segle i que, a difer\u00e8ncia de la que va venir unes d\u00e8cades despr\u00e9s, no forma part de l’educaci\u00f3 medi\u00e0tica i sentimental de milions de persones que, quan vam ser criatures, ens vam empassar moltes hores de pel\u00b7l\u00edcules d’americans contra nazis i japonesos.<\/p>\n La guerra del 14, com encara he sentit anomenar-la a algun besavi, va ser el primer conflicte en qu\u00e8 el periodisme, la propaganda i l’opini\u00f3 p\u00fablica van ser tan o m\u00e9s importants que les armes, les tropes, els transports i les estrat\u00e8gies dels respectius estats majors. Aix\u00ed com la televisiva guerra del Vietnam va canviar la manera de narrar els combats al gran p\u00fablic -i aix\u00f2 va transformar la informaci\u00f3 i va descol\u00b7locar la l\u00f2gica dels governs de l’\u00faltim ter\u00e7 del segleXX fins al punt de posar en crisi els arguments que una democr\u00e0cia pot emprar per declarar i sostenir una guerra-, el conflicte que va esclatar l’estiu del 1914 va crear una manera moderna de generar opini\u00f3 p\u00fablica favorable a les decisions dels pol\u00edtics i dels caps militars. Aquesta modernitat partia d’una intu\u00efci\u00f3 terrible: una guerra que inicialment havia de ser curta i que va esdevenir penosament llarga exigia campanyes de propaganda cada cop m\u00e9s eficients per evitar la dissensi\u00f3 dels ciutadans de cada pot\u00e8ncia.<\/p>\n Adan Kovacsics, un dels grans traductors de l’alemany i de l’hongar\u00e8s a l’espanyol, \u00e9s autor d’un llibre magn\u00edfic sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3: Guerra y lenguaje<\/em> (Acantilado), publicat l’any 2007 i que ara \u00e9s m\u00e9s pertinent que mai. En aquest assaig, Kovacsics ens explica la creaci\u00f3 i el funcionament dels serveis de propaganda de l’ex\u00e8rcit d’\u00c0ustria-Hongria, mitjan\u00e7ant l’anomenat Arxiu de Guerra i l’anomenada Caserna de la Premsa de Guerra. En el primer, hi van treballar diversos escriptors com Rainer Maria Rilke, Franz Theodor Csokor, Albert Ehrenstein, Victor Hueber, Hans M\u00fcller i Stefan Zweig (que en aquella \u00e8poca escrivia tamb\u00e9 un drama pacifista), entre molts d’altres. Aquest equip de literats militaritzats escrivia, des de Viena i de 9 del mat\u00ed a 3 de la tarda, retrats de soldats destacats amb intenci\u00f3 propagand\u00edstica. D’aix\u00f2 en deien “pentinar els herois”. Segons Kovacsics, el gran pas produ\u00eft en l’entorn de la Gran Guerra va consistir a “arrabassar el llenguatge a D\u00e9u i convertir-lo en un invent de l’home, en una cosa que es pogu\u00e9s dominar, com l’electricitat”.<\/p>\n Aquesta instrumentalitzaci\u00f3 del periodisme i la literatura no va ser nom\u00e9s una d\u00e8ria dels imperis centrals, els aliats tamb\u00e9 van entendre la import\u00e0ncia de les paraules per assolir la vict\u00f2ria. Al Regne Unit, la inflamaci\u00f3 popular contra l’enemic era tan alta que grans fam\u00edlies amb cognoms alemanys van canviar-se’ls, fins i tot la fam\u00edlia reial va denominar-se Casa de Windsor en comptes de Casa de Hannover o de Sax\u00f2nia-Coburg-Gotha.<\/p>\n Mentre Rilke i Zweig posaven el seu talent al servei de la m\u00e0quina de guerra d’un imperi que seria esborrat, el jove periodista Walter Lippmann feia la guerra com a oficial d’intel\u00b7lig\u00e8ncia i propaganda dels Estats Units a Europa, i posava el seu talent al servei d’un imperi emergent que representava un nou llenguatge. Aquesta coincid\u00e8ncia em fascina. Lippmann, que tamb\u00e9 va intervenir en els treballs d’elaboraci\u00f3 dels Catorze Punts del president Wilson per establir una pau duradora i un nou ordre mundial, va descobrir en aquell conflicte els ressorts subtils que vinculen els mitjans, les accions dels governs i les demandes de la gent. La seva obra m\u00e9s important, Opini\u00f3 p\u00fablica<\/em>, que encara ens influeix, potser no hauria estat escrita sense l’experi\u00e8ncia de la Gran Guerra. El que seria gran columnista va extreure la seva teoria d’un experiment a gran escala que va produir milions de morts.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" S\u00f3c al poble d’Obernkirchen, al land de la Baixa Sax\u00f2nia, on viuen unes 10.000 persones. Faig un passeig per la localitat i vaig a parar al memorial dedicat a les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4910"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4910"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4910\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4910"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4910"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4910"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}