\t\t\t\tSi hagu\u00e9ssim de dedicar-nos a replicar les moltes falsedats, desfiguracions i ximpleries que di\u00e0riament es diuen i s’escriuen sobre el que passa avui a Catalunya, no far\u00edem altra cosa. Quan ho analitzin els historiadors del dem\u00e0, es posaran les mans al cap. He decidit mirar-me amb molta dist\u00e0ncia els articles que presenten mec\u00e0nicament el sobiranisme com un fenomen pervers, destructiu, extremista, etc\u00e8tera. Una cosa \u00e9s el debat cr\u00edtic -imprescindible- i una altra \u00e9s la desqualificaci\u00f3. Val m\u00e9s ocupar l’estona amb altres feines. Per\u00f2 avui far\u00e9 una excepci\u00f3. Perqu\u00e8 pot servir per clarificar certes coses que tenen import\u00e0ncia.<\/p>\n
Enrique Gil Calvo, catedr\u00e0tic de Sociologia, ha publicat recentment un article que sorpr\u00e8n en un acad\u00e8mic del seu nivell. Per la greu i feli\u00e7 ignor\u00e0ncia que exhibeix sobre la q\u00fcesti\u00f3 que comenta. Una part molt substancial dels seus arguments, sobre l’autoritat paterna i el repartiment desigual de l’her\u00e8ncia a Catalunya, ja van ser molt ben desmuntats dimarts, en un s\u00f2lid article en aquest diari, pel professor Germ\u00e0 Bel. Per\u00f2 el soci\u00f2leg tamb\u00e9 feia altres afirmacions m\u00e9s generals, que presentava com a fets provats quan s\u00f3n -com demostrar\u00e9- opinions sense base real, que nom\u00e9s puc atribuir al desconeixement o la frivolitat. El catedr\u00e0tic considera un enigma “la s\u00fabita conversi\u00f3n de los catalanes al nacionalismo \u00e9tnico, victimista y antiespa\u00f1ol” i, tot seguit, es demana “\u00bfc\u00f3mo es posible que el pueblo m\u00e1s culto, moderno e ilustrado de la pen\u00ednsula Ib\u00e9rica haya ca\u00eddo en semejante regresi\u00f3n irracional?”.<\/p>\n
Anem a pams. L’actual moviment sobiranista catal\u00e0 \u00e9s expressi\u00f3 d’un nacionalisme \u00e8tnic, victimista i antiespanyol? No, rotundament. Tots els experts internacionals m\u00e9s acreditats en els estudis sobre la q\u00fcesti\u00f3 col\u00b7loquen el cas catal\u00e0 entre els nacionalismes c\u00edvics basats en el jus soli, molt diferents i allunyats dels nacionalismes \u00e8tnics, excloents i agressius, basats en el jus sanguinis. Michael Keating, en els seus treballs ja cl\u00e0ssics de comparaci\u00f3 dels casos de Catalunya, Quebec i Esc\u00f2cia, escriu: “Gaireb\u00e9 tots els elements del moviment nacionalista [catal\u00e0] recalquen la necessitat d’assimilar els immigrants amb prefer\u00e8ncia a mantenir una diferenciaci\u00f3 \u00e8tnica. Els portadors de nacionalitat s\u00f3n la llengua, les institucions i la hist\u00f2ria de Catalunya m\u00e9s que qualsevol mite sobre una ascend\u00e8ncia comuna. Tot aix\u00f2 d\u00f3na al nacionalisme catal\u00e0 una forta dimensi\u00f3 c\u00edvica”. Afegeixo que en el nou sobiranisme hi participen, a m\u00e9s, molts catalans castellanoparlants, alguns organitzats en entitats com S\u00famate. Aquests catalans treballen per la independ\u00e8ncia sense renunciar a les seves arrels espanyoles, perqu\u00e8 entenen que la defensa dels seus interessos passa per tenir un Estat catal\u00e0.<\/p>\n
El nacionalisme catal\u00e0 posterior a la Guerra Civil ha estat sempre majorit\u00e0riament c\u00edvic. Recordem el paper important\u00edssim del PSUC a l’hora de vincular obrerisme, immigraci\u00f3 i naci\u00f3 catalana. I recordem tamb\u00e9 aquella frase hist\u00f2rica de Jordi Pujol que resumeix un pensament i una actitud compartits transversalment per tot el m\u00f3n catalanista: “catal\u00e0 \u00e9s qui viu i treballa a Catalunya, i vol ser-ne”. Si el soci\u00f2leg hagu\u00e9s fet treball de camp a la Via Catalana, hauria vist i sentit que all\u00ed hi havia gent molt diversa i amb tota mena de cognoms. El president Mas va remarcar aquest sentit inclusiu en el seu missatge de Cap d’Any: “Catalunya \u00e9s una terra on el que realment \u00e9s important \u00e9s el dest\u00ed que es busca i no l’origen del qual es prov\u00e9”. Qui \u00e9s que practica el nacionalisme \u00e8tnic i excloent? On s’ha dit, que una empresa seria alemanya abans que catalana? On s’accepta que un catal\u00e0, pel fet de ser-ho, mai no podr\u00e0 arribar a ser cap de Govern?<\/p>\n
El nacionalisme moderat de Pujol s\u00ed que era acusat de victimista, perqu\u00e8 es basava en la reclamaci\u00f3 constant i t\u00e0ctica de m\u00e9s compet\u00e8ncies i recursos. El sobiranisme, en canvi, trenca amb aquest discurs de la queixa perp\u00e8tua perqu\u00e8 ja no espera que Madrid reparteixi el poder i, per tant, planteja en positiu una via que superi el marc auton\u00f2mic. La proposta de la independ\u00e8ncia \u00e9s tot el contrari del victimisme, neix justament de la fatiga de la queixa i del desengany del proc\u00e9s del nou Estatut. Pel que fa al suposat car\u00e0cter antiespanyol del moviment sobiranista, \u00e9s el punt on el catedr\u00e0tic falla de manera m\u00e9s estrepitosa. All\u00f2 que avui d\u00f3na energia i m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 a la causa catalana \u00e9s precisament el seu tarann\u00e0 constructiu: no es vol atacar Espanya, es vol assolir un Estat per a Catalunya i fer-ho de manera democr\u00e0tica. El sobiranisme no t\u00e9 res contra els ciutadans espanyols; el problema \u00e9s amb els poders de l’Estat espanyol, perqu\u00e8 es constata un tracte injust i lesiu contra la societat catalana i una manca de reconeixement.<\/p>\n
Considerar que un moviment democr\u00e0tic i pac\u00edfic representa una “regresi\u00f3n irracional” indica que el soci\u00f2leg no vol comprendre el que passa i s’estima m\u00e9s tirar de t\u00f2pics i prejudicis. Michael Billig descriu molt b\u00e9 aquesta trampa, t\u00edpica dels que parlen des de la confortable rutina de tenir un Estat naci\u00f3 que no els va en contra: “Complexos h\u00e0bits mentals naturalitzen, i d’aquesta manera ometen, el nostre nacionalisme, al mateix temps que projecten el nacionalisme com un tot irracional sobre els altres”.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si hagu\u00e9ssim de dedicar-nos a replicar les moltes falsedats, desfiguracions i ximpleries que di\u00e0riament es diuen i s’escriuen sobre el que passa avui a Catalunya, no far\u00edem altra cosa. Quan…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4913"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4913"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4913\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4913"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4913"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4913"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}